Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Su porteri argentinu ecisat a Vlaar e Sneijder de su discheddu, donendi a Messi e cumpàngius s’arregalu de torrai a fai una finali mundiali 24 annus apustis de s’ùrtima. Gara lègia, pagu ocasionis, cun Robben chi nci fùliat su puntu-partida a su de 90′ e Palacio chi in su suprementàriu gràtziat a s’Olanda

SANTU PÀULU – De su Santu Pàulu a Santu Pàulu. A 24 annus de distàntzia, s’Argentina serrat unu cìrculu maginàriu e torrat a tastai su sabori durci durci de una finali mundiali. In Napoli fiant stètius Goycoechea e Maradona a fai prangi a Donadoni, Serena e una natzioni totu, custrinta a arrimai sena allirghia s’istadi de is notis màgicas; is làgrimas brasilianas funt intamis a colori de aràngiu, sentèntzia marigosa po chini si bisàt de si torrai a indurciai sa buca apustis de sa sderruta cun sa Spànnia 4 annus a oi. A Louis van Gaal no ddi arrennescit su miràculu, ca forsis at detzìdiu de s’atriviri tropu pagu e de andai a cuaddu de s’unda de is arrigoris, giai bintus me is cuartus de finali. Su sarbadori de sa noti de Santu Pàulu est duncas s’òmini prus pagu abetau. Ca Sergio Romero at fatu disisperai bortas medas a is tifosus suus – pregontai a Genova, spunda Samp – e gosai a is aversantis. Ma notesta no. Duus arrigoris paraus asuba de cuàturu, Olanda traìxia de su mellus in campu de is suus (Vlaar) e de unu spetzialista che a Wesley Sneijder. Filera perfeta, intamis, po is òminis de Sabella, chi imoi sperat de torrai a cuberai a Angel Di Maria po s’ùrtima mòvida de su campionau.

IS SCEBERUS TÀTICUS – In s’Olanda ddoi est de Jong a ghiai is cumpàngius, cun Kuyt oramai calau beni meda in sa parti de mesu-campista de foras in su 3-5-2 e Sneijder sacrificau in d-un’arrolu prus de cursera che de gèniu. Su chi fut de s’Inter giogat una partida meda meda arregulada, denneghendi a Biglia – chi Sabella at sceberau impasa de Gago – finsas sa prus tenta pitica de si•nci stichiri sena bòcia. S’arrebus de comenti arremprasai a Di Maria Sabella dd’arresorvit cun s’intrada de Enzo Perez de s’inghitzu, alladiau a manu dereta in d-unu 4-4-2 chi at a biri scàmbius meda de logu cun Lavezzi e pagu prus. S’Argentina timit tropu de lassai mèturus a Robben e po cussu tenit siddaus is tertzinus – ddoi est Rojo e no Basanta a manu manca – a formai unu muru de defensa tostau che pedra, anca s’aciungit meda Mascherano, centrali cuau e inghitzadori de is pagus manòvaras arbubraxas. Messi bolit sèmpiri sa bòcia a peis, s’Olanda si serrat in pràtiga cun duas lìnias po abacai s’intzimia de su tenni bòcia s’Argentina e su steddu de su Barcelona circat sa glòria a 50-60 mèturus de sa porta. Cosa unu pagu traballosa. Una punimenta a su cuartu de ora nd’iat a podi fai sartai su tuponi a sa partida ma Cillessen cumprendit s’idea de su nùmuru 10 aversanti, abetendi sa bòcia in su palu suu e firmendi•dda sena barrancu perunu.

ROBBEN, PITICA SA FADDINA – Sa tanda de no manìgiu de bòcia de is Oranje est perfeta: Robben e van Persie s’aberint e faint apretu cun Wijnaldum e Sneijder, is àterus abarrant a càstiu. Traballosu, e mancai finsas no possìbili, sfundai in custas conditzionis. A nai sa beridadi, s’Argentina no nci provat meda meda, ca dònnia tenta de acotzai is infrusadoris dda firmat sa cursera stravanada a anticipai de duus grandus de Vrij e Vlaar. Aici mancu unu striori finsas a su pàsiu, candu van Gaal lassat me is spolladòrgius a Martins Indi, ùnica noda scannida in s’arrocu defendidori olandesu. S’intrada de Janmaat portat una pariga di transiduras in sa scachera tàtica de sa truma a colori de aràngiu. Kuyt passat a manu manca, Blind andat a fai su de tres centralis, s’intrau noeddu s’aposentat a manu dereta e a su de 13′ est grandiosu ligendi unu traessoni de Lavezzi po sa conca de Higuaìn, anticipendi a s’ùrtimu grei su centruananti de su Napoli. Cun de Jong sballau – intrat Clasie – funt duus is càmbius “sperditziaus” in pagus minutus e si cumprendit ca no nci at a essi glòria po Krul, s’òmini-crai de su cuartu de finali. S’ùnica ocasioni argentina in dònnia manera dda sbuidat su castialìnias: sa sperrada de Higuaìn tocat s’atza de foras de s’arretza, ma “el Pipita” no fut foragiogu mancai sinnalau diaici. Sa partida s’acostat a s’acabu, unu tacu de Sneijder ddi donat una scutulada de suncunas a su de 90′. Robben sighit sa giogada de su cumpàngiu, podit tirai a pei mancosu, su chi prus stimat, ma tocat tropu sa bòcia, si•nci dormit e no nd’aprofetat. Mascherano cun d-una liscinada disisperada sarvat is speras de finali de is suus, ajò a is suprementàrius.

LAMPIXEDDUS DE PAGU CONTU – Huntelaar po unu van Persie “no perbènniu” e Maxi Rodriguez po Lavezzi funt is mòvidas de inghitzu suprementàriu ma is primus 15′ de s’apendìtziu si uniformant a s’arrestu de sa gara, cun d-unu mancosu de foras de Robben chi provat a callentai, sena grandu arrennèscida, is guantus de Romero. Sabella bolit binci me is 120′ prus de cantu no ddu bollat van Gaal, s’intrada de Agüero e Palacio a s’acabu de is tempus arregularis dd’amostat e tocat a s’interista etotu sa mellus bòcia-gou de su merii. Tocu asuta po ddu ponni faci apari cun Cillessen, s’infrusadori ligit mali sa bessida de s’olandesu e provat sa paràbula de conca, arregalendi sa bòcia a su porteri oranje. Amancant 5′ a s’acabu de is suprementàrius e Messi provat a si torrai a allui, apustis de una mesora bona de sonnu. Traessoni de parti dereta, cungruidura pagu lìmpia de Maxi Rodriguez, tambeni totu fàtzili po Cillessen. Ùrtimu minutu, podit essi torra sa noti de s’Olanda. Janmaat cassat a Kuyt a is 16 mèturus, tiru a pei deretu arremaciau, ajò a is arrigoris.

ROMERO DETZIDIDORI – Is càmbius funt spaciaus cun s’intrada de Huntelaar, duncas in mesu de is palus olandesus si presentat su porteri titulari e no Krul. Ma a fai sa diferèntzia est s’àteru. Aberit s’Olanda e intregat su discheddu a Vlaar, chi at fatu una partida monumentali. Su fuba est bestiali, su defendidori tirat in mesu e Romero no podit fai àteru che arremaciai. Messi portat ainnantis is suus apustis de unu merii giogau a mamacua, marcant Robben e Garay puru. Tocat a Sneijder, chi ingruxat beni a pei deretu. No abastat. “Chiquito” bolat a manu dereta e narat ca no a s’interista bèciu, donendi a is cumpàngius s’ocasioni giusta po allonghiai. Agüero no dda sperdit, Kuyt tenit bius is suus tambeni, su de cuàturu arrigoris arbubraxus ddu tirat Maxi Rodriguez. Ddu tirat malamenti, in mesu, Cillessen cumprendit totu. Sa potèntzia de su deretu perou fait sa diferèntzia. Manus indùllias, cuàturu centrus asuba de cuàturu, s’Olanda prangit in s’interis chi s’Argentina bisat. De su Santu Pàulu a Santu Pàulu, a sa finali comenti 24 annus a oi. Su “nemigu” at a essi su pròpiu, sa Germània. Chi in Itàlia iat artziau sa Cupa, in d-una noti arregordada po s’arràbiu de Maradona contras a s’innu surbiau e po s’arrigori pagu craru marcau de Brehme, apustis de dd’ai bia svanessi cuàtur’annus innantis, candu Diego s’iat pigau in coddu unu Paisu e iat bintu unu tìtulu èpicu. S’Argentina si bisat e pedit a su “Dies” suu, Lionel Messi, una noti che a Diego. Una noti chi, po imoi etanti, no dd’at bia tambeni.
M. G., RepSport

OLANDA-ARGENTINA 2-4 apustis arrigoris (0-0, 0-0, 0-0, 0-0)

Olanda (3-5-2): Cillessen 6; de Vrij 6.5, Vlaar 7, Martins Indi 5.5 (1′ st Janmaat 6.5); Kuyt 6, Wijnaldum 5.5, de Jong 6 (17′ st Clasie 5.5), Sneijder 6, Blind 6.5; Robben 5, van Persie 5 (6′ pts Huntelaar 5.5). Insagiadori: van Gaal
Argentina (4-4-2): Romero 7; Zabaleta 6.5, Demichelis 6.5, Garay 6.5, Rojo 6; Perez 6.5 (36′ st Palacio 5.5), Biglia 6, Mascherano 7.5, Lavezzi 6 (10′ pts Rodriguez 6); Higuain 5.5 (37′ st Agüero 6), Messi 5. Insagiadori: Sabella
Àrbitru: Çakir (Turchia)
Amonestaus: Martins Indi, Demichelis e Huntelaar po giogu fartosu
Aciuntas: 2′, 3′, 1′ e 1′
Arrigoris: Vlaar parau, Messi gou, Robben gou, Garay gou, Sneijder parau, Agüero gou, Kuyt gou, Rodriguez gou

Advertisements

Comments on: "Olanda – Argentina 2-4 apustis de is arrigoris" (1)

  1. Mauro Podda said:

    Humm, arrigori no mi praxit: est beru chi totu is sardus dd’int a cumprendiri, comenti totus is italianismus, ma est troppu italianu. In is atras lingua romanzas s’impreat penalty, connottu in Italia puru, ma chi boleus a nei bo ai unu fueddu sceti sardu,ddoi atto Machitzia, chi est una penalty in sa Carta de Logu. Sa punizioni in is atras lingua est tiru liberu, in inglesu pur. Bye-bye, saludus e bonas……vacantzias…….?????? Bleah

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: