Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Sigomenti a s’idea de su fueddàriu de fundòriu italianu-sardu on-line deu nci creu diaderus (mancai nci potza ponni dex’annus po dd’acabai!), ddi apu apariciau unu logu prus adatu, tallau apostadamenti po issu e chi pàrgiat finsas prus bellixeddu de bisura. Ddu podeis agatai in custu acàpiu (fueddariu.net) anca nci apu postu po imoi totu su lemàriu italianu de fundòriu (pagu prus de 10.000 fueddus), partziu lìtera po lìtera e pàgina po pàgina. Is fueddus chi s’agatant oindii funt sceti is chi ia apariciau in custu giassu etotu ma contu de sighiri su traballu a pagu a pagu e cun s’agiudu de is chi ant a bolli cumpartziri cun mei custa faina.

Is fueddus cumparint donniunu in forma de post, cun d-una maginedda in sa pàgina de fronti (ca s’ogu puru bolit sa parti sua!) e fait a nci ponni cumentus puru me is pàginas de su post etotu.

Deu apu a sighiri a pediri s’agiudu de is interessaus me is trumas de FB anca oramai seus medas is chi scrieus cun arregularidadi ponendi•nci is maneras de nai fueddus e espressadas de is biddas nostas: e funt “Scrieus in campidanesu“, “Bilinguismu oi” e “Fueddus nous in sardu“. In custas trumas deu apu a ponni sa strutura de is lemas… traballosus, cun sa proposta mia de tradusidura o lassendi finsas tretus sbuidus candu deu etotu no apu a tenni idea de comenti ddus preni.

Advertisements

Arrespundu innoi a su cumentu de Frantziscu a sa lìtera Zeta de su fueddàriu.

Gràtzias, o Frantziscu, po s’agiudu. Su fueddàriu chi tengu in conca deu perou est diferenti meda de una lista simpri de fueddus aici “a unu a unu”. Lista chi fait a agatai in fueddàrius chi nci funt giai de diora e chi a bortas serbint sceti a fai su chi a mei no praxit nudda nudda, est a nai su càrchidu de is fràsias italianas fueddu po fueddu (po ndi biri un’esempru castiai-sì su Casciu italianu-sardu). Finsas su Rubattu, chi puru est arricu meda de fueddus, no fait àteru che a donai una lista de fueddus sardus chi “prus o mancu” currespundint a su fueddu italianu lematisau alfabeticamenti.

S’ùnicu chi assumancu tenit una bisura de “ditzionàriu” est su de Màriu Puddu, chi est prus arricu de esemprus de comenti is fueddus funt impreaus me is fràsias cumpridas. Sa farta de su Puddu est ca custus esemprus funt unu pagu ghetaus apari allistaus de sighida sena ddus fai currespundi a is sentidus diferentis chi is fueddus tenint e chi intamis funt inditaus me is disciniduras in conca a su lema (sena contai ca funt inditaus che a lema totu is bariedadis fonèticas de dònnia fueddu, cun o sena discinidura sena critèriu pretzisu, aici comenti dd’acucat).

Su chi tengu in conca deu po sa parti italianu-sardu est unu fueddàriu fatu a custa manera: in su lema italianu depint essi postus totu is sentidus (accezioni) e is impreus (locuzioni) fitianus cun sa tradusidura in sardu de is cuntzetus chi cussus fueddus o espressadas portant, NO de is fueddus “unu po unu”. Est po cussu chi deu tradusu zona montuosa in “logu de monti”, ca aici naraus in sardu, e est po cussu chi no mi praxit po sa ZTL un’espressada a tipu “zona a tràficu limitau” e propongu “tretu a trastìgiu arregulau” chi assumancu portat fueddus sardus sinzillus. E agoa, cosa de importu chi perunu fueddàriu sardu tenit, est s’impreu de is verbus cun is balentzas (argomenti) insoru: est a nai, cantus e calis cumplementus arreit dònnia verbu? e cussus cumplementus cun cali prepositzioni funt espressaus? (po ndi nai una, andare in macchina in sardu est “andai a màchina”) E calis prepositzionis arreint is agetivus? (po ndi nai una, zoppo da una gamba in sardu est “tzopu a una camba) E cali est s’impreu de su nùmeru de is nòminis? (po ndi nai una, a pranzo abbiamo zucchine (plurali) in sardu est “a prandi teneus crocoriga” (singulari). Totu custas cosas deu ia a bolli agatai in d-unu fueddàriu beni fatu po sa scola: ca po imparai a is pipius nci bolint esemprus cumprius fatus cun su sardu “beru”, chi no boleus chi su sardu de cras siat tambeni de prus unu dialetu de s’italianu.

Unus cantu mesis a oi ia postu is cunsiderus mius de comenti iat a essi pretzisu a tenni unu lèssicu sardu modernu (cun totu is fueddus de sa lìngua de oi) chi no siat sceti a trasliterai s’italianu. E giai chi po unu traballu diaici nci iat a bolli s’agiudu (e a bortas sa pantasia puru!) de totus is chi stimant sa lìngua nosta, creu chi sa mellus cosa siat a ddu fai on-line.

Insaras apu inghitzau (custa borta perou de s’acabu, est a nai de sa zeta) un’acinnu de Fueddàriu italianu-sardu de fundòriu partendi de is prus fueddus imperaus oindii chi nd’apu bogau aforas de is tres fueddàrius “essentzialis” chi apu giai arremonau (Zingarelli minore, Sabatini Coletti essenziale e Devoto Oli minore).

Po imoi nci apu postu is ùrtimus fueddus (baxei a sa parti bàscia de sa pàgina). M’iat a praxi meda a intendi is cumentus de bosàterus (fait a nci•ddus ponni in sa pàgina de dònnia fueddu). Po cumprendi su chi pensu deu de comenti su sardu si•nd’iat a depi scabulli de su poderi de s’italianu, castiai pruschetotu su fueddu zona anca mi seu unu pagu spassiau a “imbentai” espressadas chi pàrgiant sardas sinzillas mancai inditint cuntzetus modernus.

Agoa nci apu aciuntu unu boboeddu chi unu fueddàriu on-line est pretzisu a tenni: sa pronùntzia. Apu scobertu difatis unu giassu spanniolu stravanau (Forvo) chi forsis calincunu de bosàterus connoscit giai, chi permitit de arregistrai sa pronùntzia de calisisiat fueddu de calisisiat lìngua, classificadas segundu Ethnologue, s’assòtziu chi fait sa lista ofitziali de is lìnguas chi nci funt in su mundu cataloghendi-ddas cun d-unu còixi internatzionalmenti arriciu. Deu mi fui giai assentau a cussu giassu s’annu passau e nc’ia giai postu fueddus medas, ma sigomenti a primìtziu arremonàt sceti genericamenti su sardu (cun su còixi primàrgiu a duas lìteras ISO 639-1 [sc]) chi perou Ethnologue (cun su còixi prus avantzau a tres lìteras ISO 639-3 [srd]) inditat comenti una “macro-lìngua” formada de cuàturu componentis (logudoresu [src], campidanesu [sro], gadduresu [sdn] e tataresu [sdc]), ddis ia scritu nendi•ddis ca una de custas componentis, su campidanesu, dd’iat normalisada ofitzialmenti cun is Arrègulas sa Provìntzia de Casteddu. Duncas at a essi chi is aministradoris de su giassu s’ant a ai pigau informus, su fatu est ca pagu tempus a oi nci ant aciuntu su campidanesu puru (cun su còixi suu [sro]) e deu apu inghitzau a nci ponni is fueddus (a grafia e pronùntzia normalisada) e nci apu a aciungi puru totu is fueddus campidanesus chi nc’ia giai postu in sa parti de su sardu.

E funt is pronùntzias chi funt acapiadas a su sinnaleddu  chi agatais me is pàginas de is fueddus. Carchendi•nci asuba fait a scarrigai sa pronùntzia chi deu apu arregistrau in Forvo: po dda podi intendi perou bosi depeis innantis assentai bosàterus etotu a su giassu (nci bolit unu minutu, bosi pedit sceti unu nòmini e su fueddu-crai po intrai, e agoa nci podeis trastigiai comenti boleis, intendi is pronùntzias, intrai fueddus nous e nci ponni sa pronùntzia de bosàterus a is fueddus chi nci funt).

Spassiai-sì e, chi si andat, torrai-mì sceda innoi o me is pàginas de su fueddàriu.

Una balentia a is suprementàrius de Götze, s’infrusadori giovuneddu intrau in logu de Klose, donat a sa truma de Löw sa cupa apustis de 24 annus. S’Argentina surrùngiat tres ocasionis de oru sperditziadas de Higuaìn, Messi e Palacio. Palu de Höwedes in su primu tempus. Est sa primu borta de un’europea me is Amèricas

ARRIU DE GENNÀRGIU – Sa Germània est campioni de su mundu po sa de cuàturu bortas che a s’Itàlia. Apustis de sa finali in Corea e duas bortas a su de tres postus, in su 2006 e in su 2010, ponit sa corona a una simana stravanada andendi a si pigai cudda cupa persighia de 24 annus. Binta s’Argentina chi perou, comenti in su 1990, dd’at bàtia sceti una giogada. In Roma nc’iat pensau Brehme a su de 81’, cun d-un’arrigori pricurau cun d-una trassa de Völler, custa borta nc’est bòfia una maia de Götze, s’anadicheddu lègiu, su chi dd’iant scrocorigau su ct e sa crìtica apustis de is furriamentas de inghitzu, po detzidi sa gara apustis de 123’ de batalla meda echilibrada etotu. E po su fuba est una dii stòrica: est sa primu bintòria de una truma europea in Amèrica.

UNA TRUMA DE FENÒMENUS – At bintu sa prus truma forti, de custu no nci at duda peruna. Sa truma chi at fatu biri su mellus giogu e is mellus giogadoris. A nai sa beridadi sa finali no est stètia sa prus partida bella ma, una borta tambeni, at amostau personalidadi e caràtiri a fuliadura. Mancai sballada de fadiori, apustis de ai sunfriu po totu sa torrada, me is suprementàrius at torrau a pigai in manu su cumandu de su giogu, at serrau s’Argentina in sa trescuartus sua e pagus momentus innantis de is arrigoris at agatau sa giogada chi at fatu sa diferèntzia cun duus òminis, Schürrle e Götze, chi tzertu no fiant is prus protagonistas abetaus. Po amostai unu cumplessu stravanau in su stai impari. Chapeau, nant is frantzesus.

ARGENTINA, CANTUS SURRÙNGIUS – S’Argentina tenit cosa de surrungiai. At tentu is mellus ocasionis, tres bortas at postu un’òmini ananti a sa porta ma no at tentu sa fridesa chi nci boliat po ferri a forti. Dd’ant traìxia pruschetotu Higuaìn, Messi e agoa Palacio. A s’atòbiu cun sa stòria no si funt fatus agatai. Bai e circa chi sa preneta, in 4 annus, ddis at a torrai a donai un’àtera ocasioni. In s’interis est seguru ca ant a passai notis medas chena podi dormiri comenti a totu is tifosus argentinus chi si fiant bisaus de si fai campionis ananti de is fradilis brasilianus tirriaus.

LÖW PERDIT A KHEDIRA E A KRAMER – A Löw ddi est tocau amarolla, a s’ùrtimu grei, de depi fai de mancu de Khedira, firmau in su callentamentu de unu barrancu muscolari. Aici nci at ghetau in sa batalla a Kramer su giovuneddu (impreau finsas a insandus 18’ sceti). Una finali malassortada sa de su mesanu de su Borussia Mönchengladbach chi apustis de 17’ feti, Garay ddi at tzacau unu corpu de coddu a sbarradura chi dd’at stèrriu a ko custringendi su ct a si torrai a studiai su pranu de batalla: intrat Schürrle cun Kroos torrau agoa acanta a Schweinsteiger, e Özil transiu apalas de Klose. Sabella at arrespustu chena de arriscai a Di Maria e donendi fiantza a is pròpius ùndixi postus contras a s’Olanda.

HIGUAÌN FARTAT S’ABANTAXU – Sa Germània luegus s’est posta meri de su mesu•campu apretendi ananti ma, faendi aici, s’est aberta a is contrapeis lestrus de s’Argentina chi, a su de 21’, at faddiu a sonu de corru s’1 a 0: Higuaìn, sprùndiu a solu ananti a sa porta de unu passìgiu de conca mali•fatu de Kroos, at tentu pressi tropu e at tirau aforas de mala manera de su liminaxi de s’ària. S’infrusadori de su Napoli s’est pigau vengàntzia a su de 30’ furriendi in arretza unu traessoni de parti dereta de Lavezzi ma Rizzoli at annuddau po unu foragiogu giustu.

PALU DE HÖWEDES – Sa Germània at dèpiu abetai su de 37’ po strobai a primìtziu a Romero: nci at pensau s’intrau noeddu Schürrle chi at cungruiu a su primu palu un’assistu bellu de parti de manca de Müller sena perou surprendi a su porteri de sa Samp. A su de 40’ s’est allutu totinduna Messi chi si•nc’est andau in ària a manu dereta, at sartau cun d-unu tocu lèbiu a Neuer lassendi su tempus a Boateng de nci stesiai sa bòcia ananti de sa lìnia. No est stètiu s’ùrtimu lampu de su primu tempus: giai in mesu a is minutus de aciunta difatis sa Germània est andada acanta acanta a s’abantaxu cun Höwedes chi cun d-unu corpu de conca de tres mèturus, a un’àngulu de parti dereta de Kroos, at intinnau, cosa de no crei, su palu a parti de manca de Romero, abarrau siddau.

MESSI TRAIXIT S’ARGENTINA – Sabella apustis de su pàsiu nd’at leau a Lavezzi, mortu de fadiori, arremprasendi•ddu cun Agüero. S’Argentina in dònnia manera no at mudau mollu e schemas e at sighiu a fai sunfriri sa Germània cun fichidas ainnantis fitianas. Sa diferèntzia dd’iat a ai pòtzia fai Messi ma su pei mancosu at traìxiu a su fora•classi de su Barcelona chi a primu at serrau tropu ingruxendi unu sprundimentu de Biglia e agoa at mandau tropu ladu unu tiru a furriadura de su liminaxi.

SCHÜRRLE IMBENTAT, GÖTZE MARCAT PO SA STÒRIA – Sa Germània at sunfriu, at fadiau a si proponni ananti a fitianu ma at fraigau tambeni un’ocasioni bona po passai a su de 80’ cun Kroos chi at tirau pagu pagu aforas a pei deretu de su liminaxi un’assistu de Özil. Amarolla a is suprementàrius duncas, aundi po maia sa truma de Löw at torrau a agatai energias cuadas. A sa càtedra funt artziaus pruschetotu Schweinsteiger e Schürrle. Su primu at inghitzau a gigantigiai a metadi de campu, su segundu at agatau is lampus chi serbiant po furriai a fundu a susu sa defensa arbubraxa. E apustis de ai fatu tremi a Romero a su de 91’, s’est imbentau sa faina de sa stòria a su de 113’: si•nc’est fuiu lestru lestru de Zabaleta a manu manca e at postu una bòcia de oru po Götze, intrau in logu de Klose, chi, assentau su palloni cun is piturras, at bintu a su porteri cun d-unu mancosu ingruxau a bòlidu stravanau. E aici notesta sa festa at a essi in Berlino.

J. M., RepSport

GERMÀNIA-ARGENTINA 1 a 0, apustis de tempus suprementàrius (0-0, 0-0, 0-0)
Germània (4-2-3-1):
 Neuer 7, Lahm 6.5, Boateng 7, Hummels 6, Höwedes 6, Schweinsteiger 7, Kroos 5.5, Müller 6.5, Kramer 6 (30′ st Schürrle 7.5), Özil 7 (15′ sts Mertesacker s. v.), Klose 6 (43′ st Götze 7.5). Insagiadori: Löw.
Argentina (4-3-1-2): Romero 6, Zabaleta 6.5, Garay 6.5, Demichelis 6.5, Rojo 6, Biglia 6.5, Mascherano 6.5, Perez 5.5 (4′ st Gago 6), Messi 5, Higuaìn 6 (32′ st Palacio 5), Lavezzi 6.5 (1′ st Agüero 6). Insagiadori: Sabella.
Àrbitru: Rizzoli (Itàlia) 5.5.
Marcadori: in su segundu ts a su de 8′ Götze.
Àngulus: 5 a 3 po sa Germània.
Aciuntas: 2′ e 3′; 0′ e 2′.
Amonestaus: Schweinsteiger, Höwedes, Mascherano, Agüero po giogu fartosu.
Spetadoris: 74.738.

Su porteri argentinu ecisat a Vlaar e Sneijder de su discheddu, donendi a Messi e cumpàngius s’arregalu de torrai a fai una finali mundiali 24 annus apustis de s’ùrtima. Gara lègia, pagu ocasionis, cun Robben chi nci fùliat su puntu-partida a su de 90′ e Palacio chi in su suprementàriu gràtziat a s’Olanda

SANTU PÀULU – De su Santu Pàulu a Santu Pàulu. A 24 annus de distàntzia, s’Argentina serrat unu cìrculu maginàriu e torrat a tastai su sabori durci durci de una finali mundiali. In Napoli fiant stètius Goycoechea e Maradona a fai prangi a Donadoni, Serena e una natzioni totu, custrinta a arrimai sena allirghia s’istadi de is notis màgicas; is làgrimas brasilianas funt intamis a colori de aràngiu, sentèntzia marigosa po chini si bisàt de si torrai a indurciai sa buca apustis de sa sderruta cun sa Spànnia 4 annus a oi. A Louis van Gaal no ddi arrennescit su miràculu, ca forsis at detzìdiu de s’atriviri tropu pagu e de andai a cuaddu de s’unda de is arrigoris, giai bintus me is cuartus de finali. Su sarbadori de sa noti de Santu Pàulu est duncas s’òmini prus pagu abetau. Ca Sergio Romero at fatu disisperai bortas medas a is tifosus suus – pregontai a Genova, spunda Samp – e gosai a is aversantis. Ma notesta no. Duus arrigoris paraus asuba de cuàturu, Olanda traìxia de su mellus in campu de is suus (Vlaar) e de unu spetzialista che a Wesley Sneijder. Filera perfeta, intamis, po is òminis de Sabella, chi imoi sperat de torrai a cuberai a Angel Di Maria po s’ùrtima mòvida de su campionau.

IS SCEBERUS TÀTICUS – In s’Olanda ddoi est de Jong a ghiai is cumpàngius, cun Kuyt oramai calau beni meda in sa parti de mesu-campista de foras in su 3-5-2 e Sneijder sacrificau in d-un’arrolu prus de cursera che de gèniu. Su chi fut de s’Inter giogat una partida meda meda arregulada, denneghendi a Biglia – chi Sabella at sceberau impasa de Gago – finsas sa prus tenta pitica de si•nci stichiri sena bòcia. S’arrebus de comenti arremprasai a Di Maria Sabella dd’arresorvit cun s’intrada de Enzo Perez de s’inghitzu, alladiau a manu dereta in d-unu 4-4-2 chi at a biri scàmbius meda de logu cun Lavezzi e pagu prus. S’Argentina timit tropu de lassai mèturus a Robben e po cussu tenit siddaus is tertzinus – ddoi est Rojo e no Basanta a manu manca – a formai unu muru de defensa tostau che pedra, anca s’aciungit meda Mascherano, centrali cuau e inghitzadori de is pagus manòvaras arbubraxas. Messi bolit sèmpiri sa bòcia a peis, s’Olanda si serrat in pràtiga cun duas lìnias po abacai s’intzimia de su tenni bòcia s’Argentina e su steddu de su Barcelona circat sa glòria a 50-60 mèturus de sa porta. Cosa unu pagu traballosa. Una punimenta a su cuartu de ora nd’iat a podi fai sartai su tuponi a sa partida ma Cillessen cumprendit s’idea de su nùmuru 10 aversanti, abetendi sa bòcia in su palu suu e firmendi•dda sena barrancu perunu.

ROBBEN, PITICA SA FADDINA – Sa tanda de no manìgiu de bòcia de is Oranje est perfeta: Robben e van Persie s’aberint e faint apretu cun Wijnaldum e Sneijder, is àterus abarrant a càstiu. Traballosu, e mancai finsas no possìbili, sfundai in custas conditzionis. A nai sa beridadi, s’Argentina no nci provat meda meda, ca dònnia tenta de acotzai is infrusadoris dda firmat sa cursera stravanada a anticipai de duus grandus de Vrij e Vlaar. Aici mancu unu striori finsas a su pàsiu, candu van Gaal lassat me is spolladòrgius a Martins Indi, ùnica noda scannida in s’arrocu defendidori olandesu. S’intrada de Janmaat portat una pariga di transiduras in sa scachera tàtica de sa truma a colori de aràngiu. Kuyt passat a manu manca, Blind andat a fai su de tres centralis, s’intrau noeddu s’aposentat a manu dereta e a su de 13′ est grandiosu ligendi unu traessoni de Lavezzi po sa conca de Higuaìn, anticipendi a s’ùrtimu grei su centruananti de su Napoli. Cun de Jong sballau – intrat Clasie – funt duus is càmbius “sperditziaus” in pagus minutus e si cumprendit ca no nci at a essi glòria po Krul, s’òmini-crai de su cuartu de finali. S’ùnica ocasioni argentina in dònnia manera dda sbuidat su castialìnias: sa sperrada de Higuaìn tocat s’atza de foras de s’arretza, ma “el Pipita” no fut foragiogu mancai sinnalau diaici. Sa partida s’acostat a s’acabu, unu tacu de Sneijder ddi donat una scutulada de suncunas a su de 90′. Robben sighit sa giogada de su cumpàngiu, podit tirai a pei mancosu, su chi prus stimat, ma tocat tropu sa bòcia, si•nci dormit e no nd’aprofetat. Mascherano cun d-una liscinada disisperada sarvat is speras de finali de is suus, ajò a is suprementàrius.

LAMPIXEDDUS DE PAGU CONTU – Huntelaar po unu van Persie “no perbènniu” e Maxi Rodriguez po Lavezzi funt is mòvidas de inghitzu suprementàriu ma is primus 15′ de s’apendìtziu si uniformant a s’arrestu de sa gara, cun d-unu mancosu de foras de Robben chi provat a callentai, sena grandu arrennèscida, is guantus de Romero. Sabella bolit binci me is 120′ prus de cantu no ddu bollat van Gaal, s’intrada de Agüero e Palacio a s’acabu de is tempus arregularis dd’amostat e tocat a s’interista etotu sa mellus bòcia-gou de su merii. Tocu asuta po ddu ponni faci apari cun Cillessen, s’infrusadori ligit mali sa bessida de s’olandesu e provat sa paràbula de conca, arregalendi sa bòcia a su porteri oranje. Amancant 5′ a s’acabu de is suprementàrius e Messi provat a si torrai a allui, apustis de una mesora bona de sonnu. Traessoni de parti dereta, cungruidura pagu lìmpia de Maxi Rodriguez, tambeni totu fàtzili po Cillessen. Ùrtimu minutu, podit essi torra sa noti de s’Olanda. Janmaat cassat a Kuyt a is 16 mèturus, tiru a pei deretu arremaciau, ajò a is arrigoris.

ROMERO DETZIDIDORI – Is càmbius funt spaciaus cun s’intrada de Huntelaar, duncas in mesu de is palus olandesus si presentat su porteri titulari e no Krul. Ma a fai sa diferèntzia est s’àteru. Aberit s’Olanda e intregat su discheddu a Vlaar, chi at fatu una partida monumentali. Su fuba est bestiali, su defendidori tirat in mesu e Romero no podit fai àteru che arremaciai. Messi portat ainnantis is suus apustis de unu merii giogau a mamacua, marcant Robben e Garay puru. Tocat a Sneijder, chi ingruxat beni a pei deretu. No abastat. “Chiquito” bolat a manu dereta e narat ca no a s’interista bèciu, donendi a is cumpàngius s’ocasioni giusta po allonghiai. Agüero no dda sperdit, Kuyt tenit bius is suus tambeni, su de cuàturu arrigoris arbubraxus ddu tirat Maxi Rodriguez. Ddu tirat malamenti, in mesu, Cillessen cumprendit totu. Sa potèntzia de su deretu perou fait sa diferèntzia. Manus indùllias, cuàturu centrus asuba de cuàturu, s’Olanda prangit in s’interis chi s’Argentina bisat. De su Santu Pàulu a Santu Pàulu, a sa finali comenti 24 annus a oi. Su “nemigu” at a essi su pròpiu, sa Germània. Chi in Itàlia iat artziau sa Cupa, in d-una noti arregordada po s’arràbiu de Maradona contras a s’innu surbiau e po s’arrigori pagu craru marcau de Brehme, apustis de dd’ai bia svanessi cuàtur’annus innantis, candu Diego s’iat pigau in coddu unu Paisu e iat bintu unu tìtulu èpicu. S’Argentina si bisat e pedit a su “Dies” suu, Lionel Messi, una noti che a Diego. Una noti chi, po imoi etanti, no dd’at bia tambeni.
M. G., RepSport

OLANDA-ARGENTINA 2-4 apustis arrigoris (0-0, 0-0, 0-0, 0-0)

Olanda (3-5-2): Cillessen 6; de Vrij 6.5, Vlaar 7, Martins Indi 5.5 (1′ st Janmaat 6.5); Kuyt 6, Wijnaldum 5.5, de Jong 6 (17′ st Clasie 5.5), Sneijder 6, Blind 6.5; Robben 5, van Persie 5 (6′ pts Huntelaar 5.5). Insagiadori: van Gaal
Argentina (4-4-2): Romero 7; Zabaleta 6.5, Demichelis 6.5, Garay 6.5, Rojo 6; Perez 6.5 (36′ st Palacio 5.5), Biglia 6, Mascherano 7.5, Lavezzi 6 (10′ pts Rodriguez 6); Higuain 5.5 (37′ st Agüero 6), Messi 5. Insagiadori: Sabella
Àrbitru: Çakir (Turchia)
Amonestaus: Martins Indi, Demichelis e Huntelaar po giogu fartosu
Aciuntas: 2′, 3′, 1′ e 1′
Arrigoris: Vlaar parau, Messi gou, Robben gou, Garay gou, Sneijder parau, Agüero gou, Kuyt gou, Rodriguez gou

Mesu-finali de no crei in Belo Horizonte, giai detzìdia apustis de 30′ de su primu tempus po is gous de Muller, Klose (mellus marcadori de sèmpiri a is Mundialis) e Kroos (allobada). In sa torrada àterus duus gous de Schürrle innantis de su gou de Oscar a s’acabu. Sa truma de Löw abetat sa bincidora de Argentina-Olanda

BELO HORIZONTE – Sa Germània torrat a scriri sa stòria. Tzacat a su Brasili “pentacampeão” sa peus sderruta de sèmpiri e bolat a fortza a sa finali. Mai in cent’annus sa Seleção iat incasciau 7 gous. E no pigàt una sciusciada cun 6 gous de diferèntzia inderetura de su 1920 (cun s’Uruguay). Si a totu custu aciungeus ca no perdiat in domu sua una gara ofitziali de 39 annus, fait a cumprendi sa grandiosidadi de s’impresa de is òminis de Löw chi de seguru at fatu torrai a sunfriri a su pòpulu brasilianu s’amargura sìmbili a sa de sa dii de sa sderruta cun s’Uruguay in sa finali de is Mundialis de su 1950.

BRASILI, PAGAU SU PESU DE SA PRESSIONI – Una bintòria cosa de macus chi no faiat mancu a maginai, e chi fait a spricai in d-una manera sceti: su Brasili s’est sciasciau asuta de su pesu de sa pressioni. No nci dd’at fata a arrespundi a s’abetu de su Paisu totu. At aguantau cun sa conca po 20′, e agoa, incasciau su 2 a 0, no s’est crètiu bonu a arresisti a s’undada de una truma chi at amostau de essi prus forti de tènnica e mellus organisada de tàtica. Scolari incapat s’iat a essi pòtziu giogai mellus is cartas suas ponendi unu medianu in prus e unu trescuartista diferenti a parti de ananti impasa de Bernard. Ma sa beridadi est ca sa partida dd’at pèrdia finsas innantis de calai in campu, candu at scìpiu de no podi imperai duus òminis-crai che a Thiago Silva e Neymar.

KLOSE, UNU GOU STÒRICU – Sa Germània si gosat unu merii de contai a is beniderus e si carìnniat pruschetotu a Miro Klose, s’ùnicu abarrau de sa finali maradita de su 2002, chi po una spètzia de nèmesi stòrica, in d-una noti sceti s’est pigau una bella vengàntzia cun su Brasili. At marcau su gou detzididori de su 2 a 0 e diaici s’est spruinau de asuba po sèmpiri sa presèntzia de Ronaldo in su cùcuru de sa lista de is marcadoris de dònnia tempus a is Mundialis. Imoi est a 16 e si podit permiti de castiai a totus de susu a bàsciu.

SCOLARI NO CÀMBIAT MOLLU – Scolari no at bòfiu cambiai mollu mancai fessit mala a poderai s’ausèntzia de Thiago Silva, scalificau, e Neymar, ingortu. At cunfirmau su 4-2-3-1 cun Dante, sceberau impasa de Henrique, in mesu de sa defensa e su giovuneddu de Bernard, giai steddu de is tifosus de s’Atletico Mineiro, in sa trescuartus. Mòvidas chi no nd’ant fatu atzicai a Löw chi sena si scerbeddai tropu at cunfirmau in totu is ùndixi chi ant bintu sa Frantza cun Müller, Kroos e Özil apalas de Klose.

MÜLLER-KLOSE, SU BRASILI S’INGENUGAT – Su Brasili nci at provau a ndi furai s’intzimia a is aversantis ma sa Germània no s’est spantada e a su primu afundu (11′) est passada: a un’àngulu de parti dereta de Kroos, David Luiz si•nd’est scarèsciu de Müller chi a bòlidu at infrissiu a Julio Cesar. Sa Seleção at sunfriu su corpu, at stontonau e is tedescus si•ndi funt aprofetaus sena piedadi cuncordendi a su de 23′ un’atzioni dìnnia de unu lìburu de fuba: Kroos at sprùndiu in s’ària po Müller chi at smarcau a Klose. Su primu tiru dd’at arremaciau Julio Cesar chi perou no at pòtziu fai nudda a su torrabòcia a pei deretu a filu de palu de su centruananti de sa Lazio.

SPETÀCULU DE KROOS E KHEDIRA – Est s’ùrtima amatzocada po is birdi-oru. Ddis sperefundat sa terra asuta de peis e, in tempus de 4′, incàsciant àterus 3 gous a tipu partidedda de insàgiu de sa giòbia. In càtedra funt artziaus pruschetotu Kroos e Khedira chi, furendi bòcia duas bortas a mesu-campu e spassiendi•sì a trastigiai cun Özil puru, ant fatu a befa sa defensa brasiliana.

SCHÜRRLE AMISCHINAT TAMBENI DE PRUS SU BRASILI – Apustis de su pàsiu Scolari nd’at leau a Hulk e a Fernandinho e su Brasili, cun d-un’arrastu de artivesa, at circau de arrespundi. A ddi nai ca no perou nci at pensau Neuer chi at arremaciau cun seguràntzia is cungruiduras de Oscar e de is intraus noeddus Ramires e Paulinho. Su perìgulu passau nd’at torrau a scidai sa Germània chi, sena piedadi, at torrau a matziai giogu e, boghendi frutu de sa gana de s’intrau noeddu Schürrle, at fertu àteras duas bias su Brasili.

OSCAR, GOU DE SA BANDERA – Surbiau de su pùbricu e amischinau de is “olè” arregalaus a is aversantis, su Brasili at fatu sceti una scutulada a s’acabu, apustis de ai arriscau finsas de incasciai s’ 8 a 0 de Özil sprùndiu a solu ananti a su porteri a su de 90′. E est arrennèsciu a marcai cun Oscar, me is minutus de aciunta, cussu gou de sa bandera chi assumancu no fait sa sderruta sa peus de sa stòria, po su tanti de gous in prus. Ma est arrisu cun croxolu etotu.
J. M., RepSport

BRASILI-GERMÀNIA 1 a 7 (primu tempus 0 a 5)

Brasili (4-2-3-1): Julio Cesar 4; Maicon 4, David Luiz 4.5, Dante 4, Marcelo 4.5; Luiz Gustavo 4, Fernandinho 4 (1′ st Paulinho 5); Bernard 4, Oscar 4.5, Hulk 4.5 (1′ st Ramires 5); Fred 4 (24′ st Willian 4.5). Insagiadori: Scolari.
Germània (4-2-3-1): Neuer 7; Lahm 8, Boateng 7, Hummels 7 (3′ st Mertesacker 6.5), Höwedes 7; Khedira 9 (31′ st Draxler s. v.), Schweinsteiger 7; Müller 8.5, Kroos 9, Özil 7.5; Klose 7.5. (12′ st Schürrle 8). Insagiadori: Löw.

Àrbitru: Rodriguez (Mèssicu) 6.5.
Marcadoris: pt 11′ Müller, 23′ Klose, 24 e 26′ Kroos, 29′ Khedira; st 24′ e 34′ Schürrle, 45′ Oscar.
Àngulus: 5 a 2 po su Brasili.
Aciuntas: 1′ e 2′.
Amonestau: Dante po giogu fartosu.
Spetadoris: 64.000.

Unu gou de su defendidori de su Borussia Dortmund abastat a sa truma de Löw po binci is òminis de Deschamps e intzertai sa de cuàturu bortas de sighida sa zona pòdiu a is Mundialis. Martis s’ 8 in Belo Horizonte su disafiu contras a sa Seleçao

ARRIU DE GENNÀRGIU – Po sa de cuàturu bias de sighida e sa de trexi bortas in sa stòria, sa Germània andat a sa mesu•finali de unu Mundiali. A su Maracanã de Arriu sa truma de Löw propassat de pagu sa Frantza gràtzias a unu gou de Hummels in su primu tempus. Partida de grandu truma, cumprida, sa de is tedescus chi ant lassau pagu ocasionis a Benzema e cumpàngius. Imoi sa Germània at a fai a trivas in mesu•finali cun su Brasili, chi at bintu 2 a 1 cun sa Colùmbia.

HUMMELS NO PERDONAT – Frantza-Germània no est unu disafiu fitianu me is garas chi contant, e no me is Mundialis sceti: custu est de fatu su de cuàturu atòbius iridau intra de is duas trumas, chi de s’àteru si funt agatadas in partidas amistantziosas sceti. In campu mollus a sprigu: 4-3-3. Deschamps torrat a cuberai a Sakho a sa defensa, intamis in mesu•campu giogant Pogba, Cabaye e Matuidi; a s’infrusada, cun Benzema, nci funt Valbuena e Griezmann. Löw, chena su scalificau Mustafi, torrat a ponni a Lahm in s’arrolu de tertzinu deretu, in mesu•campu si torrat a biri de s’inghitzu Khedira in s’interis chi ananti ddoi est Klose in s’arrolu de centruananti cun Müller e Özil a is atzas. Sa partida dda fait sa Germània cun sa Frantza serrada agoa e faendi apretu bàsciu. Ma sa primu ocasioni est po is transalpinus: bella atzioni a fundu de parti de manca de Valbuena chi ponit sa bòcia in s’ària e Benzema tirat aforas de pagu. Hummels a defensa sarvat contras a su sòlitu Benzema e agoa andat a marcai. Minutu 12: punimenta de Kroos de parti de manca, bòcia in s’ària e Hummels de conca antìcipat a Varane e nci•dda fichit asuta de sa traessa. Segundu gou mundiali po su centrali tedescu apustis de su cun su Portogallu.

SA FRANTZA SI•NDI SCIDAT A S’ACABU DE TEMPUS – Sa Frantza est ferta ma no arrespundit. Sa defensa de sa Germània poderat beni e candu is giogadoris de Deschamps provant a nci stichiri bòcias longas e fundudas, amancat sa pretzisioni. A su de 24′ Debuchy arriscat meda agafendi sa malliedda de Klose in s’ària: Pitana no biit. Passat pagu e Debuchy ddoi torrat: cuntatu in s’ària cun Müller, ma custa borta no parit una farta crara e lìmpia. Is transalpinus in orabona funt perigulosus in s’ùrtimu cuartu de ora de su primu tempus. Apustis de unu traessoni de parti de dereta de Griezmann, Valbuena tirat a porta ma agatat sa parada de Neuer; e Hummels sarvat tambeni contras a Benzema apustis de su torrabòcia de su portieri. A s’acabu nci provat duas bortas Benzema: a primu sarvat Hummels cun su corpus, a segundu parat Neuer.

FRANTZA GENEROSA MA PAGU PRETZISA – A s’inghitzu de sa torrada sa Frantza si•nci ghetat a sa metadi de campu tedesca circhendi luegus sa paridadi. Carcat a sa defensa de Löw, chi perou apoderat. Apoderat pruschetotu Hummels chi est in dònnia logu e andat a serrai a chinisisiat infrusadori. Is bòcias bonas nci iant a essi puru po is frantzesus ma Evra innantis e Griezmann agoa no amasedant su palloni aìnturu de ària. E candu a su de 16′ Varane intinnat beni de conca nci pensat sa seguresa de Neuer a fai abarrai sa partida in s’ 1 a 0.

SCHÜRRLE ACANTA A SU 2 A 0 – Löw càmbiat Klose cun Schürrle e s’intrau noeddu donat cussa lestresa in prus chi serbit a is tedescus po essi perigulosus in contrapei. Deschamps si scretit de Sakho, chi no est in sa mellus conditzioni: intrat Koscielny. E prus a tardu intrat Remy in logu de Cabaye po una Frantza prus infrusadora. Müller e Schürrle intantis s’agatant apari cosa de spantu ma is cungruiduras insoru no funt pretzisas. Candu intamis Schürrle intinnat beni sa bòcia, a su de 37′, apustis de unu contrapei de Özil, ddoi est Lloris a aguantai is frantzesus in giogu tambeni. Schürrle tenit un’àtera ocasioni a su de 42′ ma si•nci ghetat Varane ananti a su portieri. A s’àtera atza est Benzema su prus òmini perigulosu, ma Neuer est sèmpiri scidu e fait una parada detzididora a su de cuàturu minutus de aciunta, arregalendi a sa Germània sa mesu•finali.
F. S., RepSport

Frantza-Germània 0 a 1 (primu tempus 0 a 1)
Marcadori: 12′ pt Hummels.

Frantza (4-3-3): Lloris 6,5, Debuchy 5,5, Varane 5, Sakho 6 (26′ st Koscielny 6), Evra 6, Pogba 5,5, Cabaye 6 (27′ st Remy 5,5), Matuidi 5, Valbuena 6,5 (40′ st Giroud sv), Benzema 6, Griezmann 6,5. Insagiadori: Deschamps.
Germània (4-3-3): Neuer 7, Lahm 6,5, Boateng 6, Hummels 7,5, Höwedes 6,5, Khedira 6,5, Schweinsteiger 6, Kroos 6,5 (46′ st Kramer s. v.), Müller 6,5, Klose 5,5 (23′ st Schürrle 6), Özil 6 (38′ st Götze s. v.). Insagiadori: Löw.
Àrbitru: Pitana (Argentina). Castialìnias: Maidana e Belatti (Argentina). Su de 4 ofitzialis: Eriksson (Svètzia).
Àngulus: 5 a 3 po sa Frantza.
Aciuntas: 1′ e 4′.
Amonestaus: Khedira e Schweinsteiger po giogu fartosu.
Spetadoris: 74.240.