Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘ipertensioni’

Tropu sali fait dannu

Custa borta chistionaus de sali. Gei est berus ca nci bolit ma… cum grano salis!

Sali e pressioni arta

Consillus pràtigus

 

Su corpus umanu abisòngiat dònnia dii de prus o mancu 1 gramu de sali (est a nai NaCl o cloruru de sòdiu). In Itàlia ndi papaus in mèdia 10 bortas tanti. Chi ndi papaus prus de su chi serbit, su sòdiu, chi pigat su 40% in pesu de su sali, favoressit s’ipertensioni (sa pressioni arta de su sànguni) e, po mèdiu de cussa, is maladias cardiovascularis (de su coru e de is cundutus arteriosus) e de s’arrigu, in prus finsas su càntziru a su stògumu e s’osteoporosi (s’amoddiamentu de is ossus po pèrdida de càlciu).

Po cussu is organismus internatzionalis de circa scientìfica arrecumandant de smenguai su sali introdùsiu a sa dii a no prus de 5-6 gramus. Arregordendi perou chi est pruschetotu su sòdiu Na+ (e no su sali) chi agataus arremonau me is tauleddas de is sustàntzias presentis me is mandiaris chi comporaus,  depeus cunsiderai su tanti de 2-2,5 gramus de sòdiu a sa dii.

Custu balit po totus, ma de prus puru po chini tenit sa pressioni arta. Difatis smenguendi s’aportu de sali a prus pagu de 5 gramus a sa dii, fait a ndi fai calai sa pressioni sistòlica (sa màssima) finsas de 8 millìmetrus de mercùriu (mmHg) e sa diastòlica (sa mìnima) finsas de 4.

Unu cumpudu de 17 stùdius fatus in prus de 177.000 personis intra 25 e 79 annus at amostau chi un’aportu de sali de 3 gramus a sa dii at fatu calai sa pressioni de 4,6/2,5 mmHg a chini dda portàt arta e de 2,6/1,3 mmHg a chini dda portàt giai normali: una calada chi iat a podi fai smenguai sa cumparsa de s’ictus a su cerbeddu (guta o paràlisi) de su 13% e de s’infartu a su coru de su 10%.

Segundu s’Istitudu Natzionali de Circa po is Mandiaris e su Nudriamentu (INRAN), totu su sali chi papaus ndi benit:

  • po su 10%, de su sali chi nci at a su stadu naturali me is mandiaris (àcua, fruta, birdura, petza, etc.);
  • po su 36%, de su sali chi aciungeus coxinendi in domu o in sa mesa (unu cucerinu = 6 gramus);
  • po su 54%, de su sali chi nci at me is prodùsius trasformaus (artigianalis e industrialis) e in su chi papaus foras de domu.

Me is prodùsius trasformaus, sa prus mitza manna de sali in su papai nostu est in su pani e me is prodùsius inforraus: ddus papaus dònnia dii e in cantidadi prus manna de àterus mandiaris prus arricus de sali che a is insacaus (salàmini, presutu, sartitzu), su casu, sa patata frita. Finsas medas cundimentus portant sali o sòdiu. In sa tauledda ddoi funt is cantidadis segundu s’INRAN.

Calincun esempru:

  • una costeddedda cun bresàola e arrughita portat unus 3 g de sali,
  • unu pratu de pasta cun tamàtiga frisca e afàbica portat 0,15 g de sali,
  • una luntza cota a cadriga chena sali aciuntu e una costeddedda portant 1,25 g de sali.

Calincuna trassa po smenguai (e no aciungi) su sali

  • Smèngua abellu abellu su sali in coxina e in sa mesa, chena mancu de ti-nd’acatai t’as a avesai a su sabori “bambu”.
  • No imperis tropu cundimentus arricus de sali che a dadu po brodu, ketchup, bànnia de soja, làssana.
  • Po donai sabori a su papai impera erbas aromàticas (allu, cibudda, afàbica, pedrusèmini, tzìpiri, sàlvia, amenta, arrìgamu, mairana, àpiu, sèmini de fenugu) e spètzias (pìbiri, piberoneddu, nuxi muscada, tzafaranu, cannella, pìbiri gravellu, zènzeru, etc.).
  • Amellora su sabori de is mandiaris cun d-unu pagu de sùciu de limoni e axedu de binu o balsàmicu.
  • Scebera is cosas cun prus pagu sali (pani “bambu” o toscanu, marmellada, budinu, meli, arrosu biancu, patata, farra, dònnia arratza de pasta ma chi siat cota in àcua bamba, petza de uli, pudda, pisci, ous, fruta frisca, sùciu de fruta, lati, arrescotu, casu cun pagu sali, tunina chena sali, etc.).
  • Papa pagu mandiaris arricus de sali (snacks salius, patateddas in sachita, olia cunfetada, insacaus salius, casu sicau, petza o pisci in botu, etc.).

Mandiari

Unidadi
de mesura

Currispundèntzia
in sa pràtiga

Gramus
de sali

Pani

50 g

1 fita mèdia

0,4

Pistocus durcis

20 g

2-4 pistocus

0,1

Pasta de ofelleria cornetto

40 g

unu

0,4

Murzixeddu de panispànnia

35 g

unu

0,3

Loris po murzai

30 g

4 culleras

0,8

Olia cunfetada

35 g

5 olias

1,1

Birdura suta-axedu

60 g

3 culleras

1,2

Presutu cruu durci

50 g

3-4 fitas mèdias

3,2

Presutu cotu

50 g

3-4 fitas mèdias

0,9

Salàmini Milano

50 g

8-10 fitas mèdias

1,9

Mozzarella de baca

100 g

una partzidura

0,5

Casu provolone

50 g

una partzidura

0,9

Casu formaggino

22 g

unu

0,6

Parmigianu tratau

10 g

1 cullera

0,2

Tunina suta-ollu stiddiau

52 g

1 botu

0,4

Patateddas in sachita

25 g

una sachita

0,7

Bànnia de soja

6 g

1 cullera

0,9 *

Dadu po brodu de birdura/petza

3 g

unu cuartu

1,2 *

Ketchup

14 g

1 cullera

0,4 *

Làssana

14 g

1 cullera

1,0 *

* podint portai sòdiu in àteras formas, ma est furriau a sali po ddu podi cumparai

Est de importu meda a sciri ligi is etichetas.
Labai una lista de sustàntzias cun sòdiu chi a fitianu funt aciuntas a is mandiaris:
sali, sòdiu (Na+), cloruru de sòdiu, bicarbonau de sòdiu, fosfau monosòdicu, glutamau de sòdiu.
Chi connosceus sa cantidadi de sòdiu in gramus, po otenni su tanti in sali tocat a multipricai po 2,5.

Pigau, arresuminau e adatau cun mudàntzias de:
Paolo Verdecchia, Danni del sale: nella dieta è troppo, Cuore & Salute 7-8-9/2011: p. 207