Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘Luis Sepúlveda’

Su bèciu chi ligiat arromanzus de amori

Mi seu spassiau in d-un’àtera tradusidura. Ligei-si-dda.

 

Su celu fut che una brenti de molenti pendi-pendi, ameletzosu, duus pramus asuba de conca. Su bentu tèbidu e apoddosu megàt a mundai sa folla arruta a terra e a scutulai de mala manera is matas de banana mesu sicadas chi inguarnissànt s’afaciada de su municìpiu.

Is pagus bividoris de El Idilio, prus unus cantu bentureris lòmpius de is logus acanta, s’atobiànt in su mollu, abetendi s’ora de si setzi in su cadironi moviditzu de su dotori Rubicundo Loachamín, su dentista, chi abrandàt is doloris de is passientis suus cun d•un’arratza stravanada de anestesia a buca.

“Ti dolit?” preguntàt.

Is passientis, afarranchendi is costaus de su cadironi, arrespundiant sprapallocendi is ogus de no crei, sudaus pilu-pilu.

Calincunu si•nd’iat a essi bòfiu bogai de buca is manus fichetas de su dentista po ddi podi aboxinai su frastimu chi ddi meresciat, ma cuss’idea acabàt de si sciasciai contras a is bratzus fortis e sa boxi autoritària de su curadentis.

“Abarra achietu, catzu! Cala•ndi is manus! Gei ddu sciu ca ti dolit. E de chini est sa nexi? Intendeus! Sa mia? De su Guvernu! Fichi•ti•nce•ddu beni in cussa conca de cibudda! Sa nexi est de su Guvernu, chi portas is dentis pudriadas. Su Guvernu tenit nexi de su dolori chi tenis.”

Insandus is poberitus faiant ca ei serrendi is ogus o abascendi pagu pagu sa conca.

Su dotori Loachamín tirriàt a su Guvernu. A totu is Guvernus e a calisisiat Guvernu. Fillu burdu de unu disterrau ibèricu, iat eredau de issu un’arràbiu stremenau contras a dònnia cosa chi fraghessit de autoridadi, ma is intzimias de cussa tìrria si fiant stramancadas in calincuna sciala de gioventudi, de manera chi cussas strolloghèntzias de anàrchicu si fiant fatas che a una spètzia de guroni morali chi ddu faiant geniosu.

Aboxinàt contras a su Guvernu in càrriga a sa pròpiu manera de comenti ddu faiat contras a is gringus [1] chi lompiant a bortas de is imprantus petrolìferus de su Coca, stràngius fichetus chi tirànt fotografias a scusi a is bucas abertas de is passientis suus.

Inguni acanta, sa pagu ciruma de su Sucre fut carrighendi cascus de banana crua e sacus de cafei a granus.

A un’atza de su mollu s’amuntonànt is càscias de birra, de acuardenti Frontera, de sali, e is bòmbolas de gas chi nd’iant sbarcau innantis.

Su Sucre iat a essi sarpau luegus, apustis chi su dentista essit acabau de assetiai barras, nc’iat a essi torrau a artziai is àcuas de s’arriu Nangaritza po si•nci ghetai prus a tradu in su Zamora, e agoa de cuàturu diis de navigadura lenta nc’iat a essi lòmpiu a su portu de frùmini de El Dorado.

Sa barca, una banniarola bècia chi si moviat sceti po mori de s’atza de su cabumecànicu, is sfortzus de duus òminis mannàcius chi faiant de ciruma e sa boluntadi tìsica de unu motori diesel bèciu perdali, no iat a essi torrada finsas a s’acabu de sa stasoni de sa pròina, chi donàt giai s’avèrtida sua in su celu annuilau.

Su dotori Rubicundo Loachamín abisitàt El Idilio duas bortas a s’annu, comenti s’impreau de is Curreus etotu, chi giai mai batiat posta po calincunu bividori. De sa bussa sua totu spapada ndi bessiant sceti paperis ofitzialis destinaus a su sìndigu, o is arretratus severus e scolorius po s’umidadi de is òminis de su guvernu in càrriga.

Sa genti abetàt s’arribu de sa barca chena àtera spera che de torrai a fai sa brovenda de sali, gas, birra e acuardenti, perou fiant allebiaus arricendi a su dentista puru, pruschetotu is chi ndi fiant bessius bius de sa malària, arròscius de spudai arrogus de dentis e disigiosus de si limpiai sa buca de is lescas, po podi provai una de is pròtesis beni arringheradas asuba de una tialledda amurada chi portàt un’èrgiu cardinalìtziu etotu.

Frastimendi contras a su Guvernu, su dentista ddis limpiàt is sìntzias de is ùrtimus arrestus de dentis e apustis ddis cumandàt de si fai una sciacuadedda a buca de acuardenti.

“Andat beni, bieus pagu pagu. Comenti ti andat custa?”

“Est strinta. No fait a serrai sa buca.”

“E ita catzu de genti dilicada! Toca, prova•tì•ndi un’àtera.”

“Est lasca, abarrat bòlliri-bòlliri. Chi sturrudu mi•nd’arruit.”

“E tui no t’arresfriis, calloni tontu. Aberi sa buca.”

E dd’obedessiant.

Apustis de ai provau dentaduras diferentis agatànt sa chi ddis andàt mellus e abetiànt po su prètziu, in s’interis chi su dentista disinfetàt is chi fiant abarradas ghetendi•nce•ddas aìnturu de una pingiada cun cloru buddiu.

Su cadironi moviditzu de su dotori Rubicundo Loachamín fut un’istituidura etotu po is bividoris de is costeras de is arrius Zamora, Yacuambi e Nangaritza.

A nai sa beridadi, fut unu cadironi bèciu de barberi cun su pedestàgiu e is orus smartaus de biancu. Su cadironi moviditzu boliat totu sa fortza de su meri e de sa ciruma de su Sucre po ndi•ddu pesai, e ddu siddànt a bulloni in d-una peànnia de unu mèturu cuadrau chi su dentista ddi naràt “s’ambulatòriu”.

“In s’ambulatòriu cumandu deu, catzu. Innoi si fait su chi naru deu. Candu ndi bessu mi podeis nai boga•dentis, forroga•murrus, aprapudda•lìnguas o comenti stocada si praxit, e mancai fait a si bufai una cosa impari puru.”

Is chi abetànt s’ora insoru teniant bisura de grandu sunfrimentu, e mancu is chi passànt asuta de is pintzas estratòrias faiant facis meda mellus de is àterus.

Is ùnicas personis arriendi a ingìriu de s’ambulatòriu fiant is jìbarus chi castiànt apataus inguni acanta.

Is jìbarus. Indìgenus arreusaus de su pòpulu insoru, su shuar, chi ddus cunsideràt amischinaus e degeneraus po s’essi acostumaus cun is “apaches“, is biancus.

Is jìbarus, bestius a tzàpulus biancus, arriciant sena si chesciai su nomìngiu chi ddis iant postu is concuistadoris spanniolus.

Ddoi iat una diferèntzia manna intra unu shuar artivu e orgolliosu, connoscidori de is arregionis amatzònicas segretas, e unu jìbaru de is chi s’atobiànt in su mollu de El Idilio abetendi un’arrestu de àrculu.

Is jìbarus arriiant amostendi is dentis puntudas, acutzadas a pedra de arriu.

“E bosàterus, ita tiàulu seis castiendi? Sa dii chi mi•nci arrueis in manus, scimprotus…” ddus ameletzàt su dentista.

Intendendi•sì arremonaus is jìbarus arrespundiant prexaus.

Jìbaru portai dentis bellas. Jìbaru papai petza bona de martinica.”

A bortas unu passienti nci ghetàt unu tzèrriu chi ndi faiat atzicai is pillonis e nci stesiàt is pintzas cun d-una bussinada portendi sa manu lìbera a sa màniga de su machete.

“Circa de essi òmini, arrogu de calloni. Gei ddu sciu ca ti dolit e t’apu nau puru de chini est sa nexi. E ita funt custas bravanterias! Abarra•tì achietu e amosta ca portas is patatas beni siddadas.”

“Est ca fustei est boghendi•mi•ndi s’ànima, su dotori. Lessit•mì bufai unu tzicheddu innantis.”

Su dentista iat susprexau apustis de ai atèndiu a s’ùrtimu passienti. Iat imboddicau in sa tialledda cardinalìtzia is pròtesis chi no iant agatau interessaus, e fut disinfetendi is ainas candu iat biu passai sa canoa de unu shuar.

S’indìgenu arremàt paris, stantàrgiu in sa popa de sa scafixedda dilicada. Lòmpiu acanta a su Sucre iat donau una pariga de apalitadas chi dd’iant acostada a sa barca.

De s’oru  fut cumparta sa faci arròscia de su meri. Su shuar circàt de ddi spricai calincuna cosa faendi ingestus cun totu su corpus e spudendi de sighida.

Su dentista iat acabau de sciugai is ainas e ddas iat assetiadas in d-unu stùgiu de peddi. Agoa iat pigau su strexu de is dentis tiradas e nci•ddas iat scavuladas a s’àcua. Su meri e su shuar fiant passaus a costau suu, faci a su municìpiu.

“Si tocat a abetai, su dotori. Ant batiu a unu gringu mortu.”

Sa nova no ddi praxiat. Su Sucre fut unu cardamponi sena comodidadis, e pruschetotu a sa torrada, candu fut càrrigu de banana crua e cafei passau e mesu pudriau me is sacus.

Chi atacàt a proi primu de s’ora, cosa chi pariat giai segura giai chi sa barca fut trighendi una cida po mori de unus cantu scòncius, insandus nc’iant a ai dèpiu acabidai càrrigu, passigeris e ciruma asuta de una tenda, sena logu po apicai is amacas, e chi a totu custu s’iat a essi aciuntu unu mortu puru, su biaxi iat a essi stètiu tambeni prus scòmudu.

Su dentista iat agiudau a nci artziai a bordu su cadironi moviditzu e luegus si fut transiu faci a s’acabu de su mollu. Innia fut abetendi•ddu Antonio José Bolívar Proaño, unu bèciu cun d-unu corpus corriatzu chi pariat no ndi•ddi importessit nudda de portai su nòmini de tanti grand’òmini.

“No ti ses mortu tambeni, Antonio José Bolívar?”

Innantis de arrespundi, su bèciu si fut fragau is suercus.

“Parit chi no. No seu pudèsciu tambeni. E fustei?”

“E ita parint is dentis?”

“Innoi ddus tengu”, iat arrespustu su bèciu, ponendi•sì una manu a busciaca. Iat sboddicau unu mucadori scoloriu e dd’iat fatu biri sa pròtesi.

“E poita no ddus imperas, beciteddu scimpru?”

“Mi•ddus pongu imoi etotu. No fui ni papendi ni chistionendi. E ita mi•ddus depu spaciai debadas?”

Su bèciu si fut assetiau sa dentadura, iat fatu tzacai sa lìngua, iat spudau de bona gana e dd’iat aportu s’ampudda de Frontera.

“Dona a innoi. Creu chi mi•dd’apa guadangiau su tzicheddu”.

“Balla ca giai! Oi nd’at tirau bintiseti dentis sentzeras e unu muntoni de ancodeddus, ma àteras bortas at fatu mellus puru.”

“Dònnia borta sa contabilidadi mi fais?”

“Po custu nci funt is amigus. Po tzelebrai s’abilèntzia de s’àteru. A primìtziu fut mellus, no ddi parit? candu beniant colonus giòvunus. Si•dd’arregordat de cussu montùviu [2], su chi si•ndi fut fatu tirai totu is dentis po binci una scumissa?”

Su dotori Rubicundo Loachamín iat incrubau sa conca po aderetzai is arregordus, e aici ddi fut cumparta sa figura de cuss’òmini, no tropu giòvunu e bestiu a sa manera montùvia. Totu biancu, scurtzu, ma cun is spronis de prata.

Su montùviu fut lòmpiu a s’ambulatòriu acumpangiau de una bintena de òminis, totus imbriagus che supas. Fiant circadoris de òru sena aposentu. Pilligrinus, ddus tzerriàt sa genti, e no ddis importàt chi s’òru dd’agatànt me is arrius o me is bèrtulas de is àterus. Su montùviu si•nci fut ghetau in su cadironi e dd’iat castiau cun d•una mirada scimpra.

“Nara.”

“Mi•ndi•ddus tirat totus. A unus a unus, e mi•nci•ddus ponit innoi, asuba de sa mesa.”

“Aberi sa buca.”

S’òmini iat obedèssiu, e su dentista iat averiguau ca acanta a su sciorrocu de is cascialis dd’abarrànt dentis medas, calincunu tacau e àterus sanus.

“Ti•nd’abarrant una bella pariga. Ddu tenis su dinai po totu custas estratzionis?”

S’òmini iat sentzau cussa mirada scimpra.

“Su fatu stait, su dotori, ca is amigus innoi presentis no mi creint candu ddis nau ca seu mascu beru. Su fatu stait ca ddis apu nau ca mi•nd’apu a fai bogai totu is dentis, a unus a unus e sena mi chesciai. Su fatu stait ca eus scumìtiu, e deu e fustei s’eus a partziri su guadàngiu.”

“A sa segunda chi ti•ndi bogant as a essi totu cagau tzerriendi a mamixedda tua”, iat aboxinau unu de sa truma e is àterus dd’iant sighiu arriendi a scracàllius.

“Iat a essi mellus a ti•nd’andai a ti bufai un’àteru tzicheddu e a nci torrai a pensai pagu pagu. No seu innoi po callonadas”, dd’iat torrau su dentista.

“Su fatu stait, su dotori, ca chi fustei no mi permitit de binci sa scumissa, ndi•ddi segu sa conca cun custu cumpàngiu miu.”

E ddi luxiant is ogus in s’interis chi megàt a carinniai sa màniga de su machete.

Po cussu sa scumissa fut andada ainnantis.

S’òmini iat abertu sa buca e su dentista iat torrau a fai su contu. Fiant cuìndixi dentis e candu si•dd’iat nau, su disafiadori iat postu una filera de cuìndixi pedritas de òru asuba de sa tialledda cardinalìtzia de is pròtesis. Una a cada denti, e is scumetidoris, sendi po issu o contras, iant cobertu sa posta cun àteras pedritas indoradas. Su nùmeru cresciat meda a inghitzai de sa de cincu.

Su montùviu si•ndi fut fatu tirai is primus seti dentis sena bogai mùsciu. No s’intendiat musca bolendi, e tirau su de otu ddi fut assortia un’emorragia chi in pagus momentus dd’iat prenu sa buca de sànguni. S’òmini no arrennesciat a chistionai, ma dd’iat fatu s’acinnu de si firmai.

Iat spudau unas cantu bortas prenendi de leas de sànguni callau sa peànnia e s’iat fatu un’acirrada longa de acuardenti chi dd’iat fatu trotoxai de su dolori in sa cadira, ma no si fut chesciau e, torrendi a spudai, cun d-un’àteru acinnu dd’iat cumandau de sighiri.

A s’acabu de cussu degòlliu, sena dentis e a cara unfrada finsas a origas, su montùviu nd’iat bogau un’arrori malu de faci de triunfu partzendi•sì is guadàngius cun su dentista.

“Eh, cussus giai fiant tempus” – iat murmutau su dotori Loachamín, faendi-sì una bella bufada.

S’acuardenti de canna dd’iat abruxau su gùturu, e iat torrau s’ampudda a su bèciu faendi un’ingestu malu.

“No si•dda pighit a mali, su dotori. Custa ndi bocit is bremis de sa matza” – iat nau Antonio José Bolívar, ma no iat pòtziu sighiri a fueddai.

Fiant acostendi•sì duas canoas, e de una de cussas pendiat sa conca acalamada de un’òmini brundu.

 

Luis Sepúlveda, 1989

 

[1] Gringo est su fueddu chi is sudamericanus imperant po inditai is nordamericanus, pruschetotu de is Stadus Unius.

[2] Montuvios funt is traballadoris de sa terra acanta de is costeras de mari