Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘scola’

Cunferèntzia-dibatu po sa lìngua in Mòguru

Su Comunu de Mòguru at organisau una cunferèntzia-dibatu asuba de is standard po sa lìngua sarda, po cenàbura 14 a is 5 de a merii. Eus a chistionai Antoni Nàtziu Garau e deu.
Chi s’interessat e teneis tempus, aprobiai!
Locandina Cunferèntzia Mòguru

Su fueddàriu in àteru logu prus adatu

Sigomenti a s’idea de su fueddàriu de fundòriu italianu-sardu on-line deu nci creu diaderus (mancai nci potza ponni dex’annus po dd’acabai!), ddi apu apariciau unu logu prus adatu, tallau apostadamenti po issu e chi pàrgiat finsas prus bellixeddu de bisura. Ddu podeis agatai in custu acàpiu (fueddariu.net) anca nci apu postu po imoi totu su lemàriu italianu de fundòriu (pagu prus de 10.000 fueddus), partziu lìtera po lìtera e pàgina po pàgina. Is fueddus chi s’agatant oindii funt sceti is chi ia apariciau in custu giassu etotu ma contu de sighiri su traballu a pagu a pagu e cun s’agiudu de is chi ant a bolli cumpartziri cun mei custa faina.

Is fueddus cumparint donniunu in forma de post, cun d-una maginedda in sa pàgina de fronti (ca s’ogu puru bolit sa parti sua!) e fait a nci ponni cumentus puru me is pàginas de su post etotu.

Deu apu a sighiri a pediri s’agiudu de is interessaus me is trumas de FB anca oramai seus medas is chi scrieus cun arregularidadi ponendi•nci is maneras de nai fueddus e espressadas de is biddas nostas: e funt “Scrieus in campidanesu“, “Bilinguismu oi” e “Fueddus nous in sardu“. In custas trumas deu apu a ponni sa strutura de is lemas… traballosus, cun sa proposta mia de tradusidura o lassendi finsas tretus sbuidus candu deu etotu no apu a tenni idea de comenti ddus preni.

Su fueddàriu chi ia a bolli

Arrespundu innoi a su cumentu de Frantziscu a sa lìtera Zeta de su fueddàriu.

Gràtzias, o Frantziscu, po s’agiudu. Su fueddàriu chi tengu in conca deu perou est diferenti meda de una lista simpri de fueddus aici “a unu a unu”. Lista chi fait a agatai in fueddàrius chi nci funt giai de diora e chi a bortas serbint sceti a fai su chi a mei no praxit nudda nudda, est a nai su càrchidu de is fràsias italianas fueddu po fueddu (po ndi biri un’esempru castiai-sì su Casciu italianu-sardu). Finsas su Rubattu, chi puru est arricu meda de fueddus, no fait àteru che a donai una lista de fueddus sardus chi “prus o mancu” currespundint a su fueddu italianu lematisau alfabeticamenti.

S’ùnicu chi assumancu tenit una bisura de “ditzionàriu” est su de Màriu Puddu, chi est prus arricu de esemprus de comenti is fueddus funt impreaus me is fràsias cumpridas. Sa farta de su Puddu est ca custus esemprus funt unu pagu ghetaus apari allistaus de sighida sena ddus fai currespundi a is sentidus diferentis chi is fueddus tenint e chi intamis funt inditaus me is disciniduras in conca a su lema (sena contai ca funt inditaus che a lema totu is bariedadis fonèticas de dònnia fueddu, cun o sena discinidura sena critèriu pretzisu, aici comenti dd’acucat).

Su chi tengu in conca deu po sa parti italianu-sardu est unu fueddàriu fatu a custa manera: in su lema italianu depint essi postus totu is sentidus (accezioni) e is impreus (locuzioni) fitianus cun sa tradusidura in sardu de is cuntzetus chi cussus fueddus o espressadas portant, NO de is fueddus “unu po unu”. Est po cussu chi deu tradusu zona montuosa in “logu de monti”, ca aici naraus in sardu, e est po cussu chi no mi praxit po sa ZTL un’espressada a tipu “zona a tràficu limitau” e propongu “tretu a trastìgiu arregulau” chi assumancu portat fueddus sardus sinzillus. E agoa, cosa de importu chi perunu fueddàriu sardu tenit, est s’impreu de is verbus cun is balentzas (argomenti) insoru: est a nai, cantus e calis cumplementus arreit dònnia verbu? e cussus cumplementus cun cali prepositzioni funt espressaus? (po ndi nai una, andare in macchina in sardu est “andai a màchina”) E calis prepositzionis arreint is agetivus? (po ndi nai una, zoppo da una gamba in sardu est “tzopu a una camba) E cali est s’impreu de su nùmeru de is nòminis? (po ndi nai una, a pranzo abbiamo zucchine (plurali) in sardu est “a prandi teneus crocoriga” (singulari). Totu custas cosas deu ia a bolli agatai in d-unu fueddàriu beni fatu po sa scola: ca po imparai a is pipius nci bolint esemprus cumprius fatus cun su sardu “beru”, chi no boleus chi su sardu de cras siat tambeni de prus unu dialetu de s’italianu.

Seminàriu a s’Universidadi po su sardu in scola

Atòbiu de grandu importu e interessu asuba de su sardu in sa scola, cenàbara su 4 de abrili de is 4 de a merii.

Seminàriu sardu in scola

Pedei su sardu a scola po is fillus de bosàterus

Custu est s’acàpiu po is interessaus.

Pregontai su sardu a scola po is pipius

Calincuna cosa inghitzat a si movi po assegurai s’imparu de su sardu me is scolas. In custu diònicu de s’amigu Càralu Mulas est arresuminada totu sa chistioni.

In s’interis su Comunu de Sàrdara at mandau una lìtera a s’Assessori de sa Regioni cun d-un’alliòngiu, un’àtera a is famìllias po arregordai ca podint fai su sceberu e at apariciau su mollu po fai sa pregonta a sa scola.

Meda prexau de agiudai deu puru a fai spraxi sa chistioni, si pongu me is acàpius sinnaus is documentus de su Comunu, chi m’at mandau, mancu a ddu nai, s’amigu Pàulu Pisu, consilleri comunali delegau a sa lìngua sarda.

Ligei-si-ddus e donai bosàterus puru s’agiudu chi spetat po fai sciri sa cosa aingìriu su prus chi fait.

“Petza o pisci?”, Is primus 1000 fueddus in sa Fiera

Spetàculu teatrali de is atoras sardaresas Carmen Porcu e Stefania Bettini, ispirau liberamenti de su lìburu “Is primus milli fueddus / Sas primas 1000 allegas in sardu”.
Ddas agatais in sa Fiera de Casteddu in sa parada de sa Provìntzia de su Campidanu de Mesu – Pad. G – su 30 de Abrili e su 1° de maju a is 6:00 de a merii…
Spàssiu assegurau po pipius a mannus – no si pagat nudda
Ajò, tocai sceti!

Is primus 1000 fueddus po is pipius de Sàrdara

COMUNU DE SARDARA ASSESSORAU A SA CULTURA

                  SISTEMA BIBLIOTECÁRIU                         “MONTE LINAS”

  

Biblioteca Comunali de SARDARA

Presentant su lìburu

UN’AINA  SPASSIOSA  PO IMPARAI IS PRIMUS FUEDDUS DE SA LÍNGUA SARDA

Sàbudu su 14 de Abrili de su  2012 –  a is 10.30

Cineteatru “Le Terme”, bia “Cagliari” – Sàrdara

Intervenint

Giuseppe Garau            Sìndigu de su Comunu de Sàrdara

Raimondo Pisu             Assessori  a sa  Cultura de su Comunu de Sàrdara

Gianluigi Piano             Assessori a s’Istrutzioni Pùblica de sa Provìntzia Campidanu de Mesu

Giampaolo Pisu            Consilleri Comunali de Sàrdara, delegau a sa Lìngua Sarda

Antonella Mancosu      Cordinadora de su  Progetu Sistema Bibliotecàriu

Stèvini Cherchi            Autori de su lìburu

INTERMESU  TEATRALI  cun  Stefania Bettini e Carmen Porcu

 

A incuru de Sa Coperativa AGORA’ SARDEGNA

Interrogatzioni a sa Regioni po su sardu a scola

Apu arriciu de s’amigu Pàulu Pisu de Sàrdara custa lìtera, sèmpiri po sa chistioni de s’imparu de su sardu me is scolas.
Si-nci-dda pongu innoi asuta:

Apustis de sa chistioni de sa ratìfica de sa Carta Europea de is Lìnguas Minoridàrias, calincuna cosa incumintzat a si torrai a movi in contu de lìngua sarda. Su Consillu Comunali de Sàrdara, cumenti est stètiu giai pubblicau in custu blog, at aprovau unu o.d.g. innoi si pregontat a sa RAS chi si fatzat balli cun s’Ufitziu Scolàsticu Regionali po fai arrespetai s’art. 4 de sa L 482/99, in sa parti innoi narat ca is mòdulus de pre-iscritzioni depint cuntenni sa pregonta “Volete che si insegni la lingua della minoranza/sardo ai vostri figli?”. Sa pròpiu delìbbera in custas diis funt adotendi-dda in comunus/provìntzias medas de s’ìsula, de cabu de giossu a cabu de susu. Tocat a aciungi puru ca est brègungia chi si depant strobbai totu custus consillus comunalis/sìndigus po una cosa chi depiat essi giai fata po lei. Su consilleri regionali Giuseppe Cuccu, de Sàrdara issu puru, at presentau custa “interrogatzioni” a s’assessori a sa Cultura pròpiu asuba de custa chistioni.

Speraus sceti chi sa Regioni, chi depit tenni sa regia po su chi spetat a sa polìtiga linguìstica, si fatzat arrespetai e pretendat su chi narat sa lei de su Stadu, in d-una scola chi, tocat a arregordai, mancai statali, s’agatat in domu nosta.

Speraus puru chi asuba de sa chistioni lìngua ddoi siat un’interessu chi tochit sa sensibbilidadi de totu is partidus, chi siat trasversali e chi in sa Regioni duncas si movant totus a una conca, chi siat ocasioni po uniri e no po partziri!

Eus a sighiri cumenti si spòddiat custa chistioni de importu mannu po su benidori de sa lìngua nosta e de is sardus, po biri puru chi eus a podi sighiri a si nai “populatzioni” o “pòpulu”.

Giampaolo (Pàulu) Pisu – delegau a sa Lìngua Sarda – Sàrdara

Su deretu a sa lìngua nosta me is scolas

S’amigu Giampàulu Pisu, consilleri comunali in Sàrdara, m’at mandau custa lìtera. Si-dda pongu innoi cun is documentus acapiaus, ca mi parint de importu mannu in sa batalla po s’amparu de sa lìngua nosta, ameletzada de su perìgulu de si sperdi.

“Saludi a totus

In Sàrdara in consillu comunali eus aprovau custa  delìbbera cun is documentus chi ddoi agatais acapiaus. Eus giai  domandau a totu is sìndigus e presidentis de provìntzia de fai sa  pròpiu cosa. No nc’est abbisòngiu de aciungi ca po custa chistioni  tocat a essi totus a una conca e circai de fai aprovai custa delìbbera de su prus nùmeru mannu de consillus comunalis e provintzialis.
Gràtzias”

Mi permitu de pigai de su giassu Guida Lingua Sarda de s’amigu Càralu Mulas un’arresùmini de is puntus de fundòriu chi nci funt in custa delìbera de su comunu de Sàrdara e in sa lìtera chi issus etotu ant mandau a totu is comunus e is provìntzias de Sardìnnia:

  1. perìgulu de sparèssida benidora de sa Lìngua Sarda po mori de sa pèrdida de trasmitidura “naturali” intra genias e duncas abisòngiu in apretu de introdusi s’imparu de su Sardu aìnturu de s’oràriu normali curriculari de is scolas regionalis che a is àteras disciplinas etotu;
  2. imperu de is ainas donadas de sa Lei 482 de su stadu, cun atentu màssima a s’artìculu 4, corriedda 1, chi afirmat ca, me is scolas elementaris e me is scolas segundàrias de primu gradu, s’imperu de sa lìngua de minoria est prevìdiu che a aina de imparu a costau de s’italianu;
  3. chini est interessau a s’imparu de su Sardu, depit fai pregonta pretzisa a sa scola o a s’istitudu imparadori poita ca est unu deretu cumandau de una lei de su stadu;
  4. ca tali paridadi intra Italianu e Sardu est cumandada finas de sa Lei Regionali 26.

Custus funt is documentus:

Lìtera po sìndigus e presidentis provìntzias

Delìbera aprovada