Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Chini seu 2

FORMATZIONI IN SU TRETU DE SA LÌNGUA SARDA

Nàsciu de babu e mama de erèntzia messadora, chi fueddant sardu campidanesu (sutabariedadi ocidentali) che a lìngua de bratzolu (L1) (babu laureau in lìteras clàssicas, professori de scolas mannas oindii arretirau, mama meri de domu ma cun 4 annus de scola manna fatus), apu achiriu una connoscèntzia passiva bona de su sardu che a lìngua de comunidadi (L3), po ai abitau avedalis e parentis acostumaus a fueddai in sardu.

Me is ùrtimus annus de su liceu seu lòmpiu a cumprendi ca fut pretzisu a depi connosci amarolla sa lìngua mia “segada”, inghitzendi a studiai sa fonètica e sa gramàtica de su campidanesu, asuba pruschetotu de is òberas teatralis de Antoni Garau, Sarbadoràngiulu Spano e Efis Bissenti Melis.

In su 1976 seu intrau in su Grupu Folklorìsticu de Mòguru interessendi-mì de prus a su tiatru sardu. De insandus su sardu apu inghitzau puru a ddu chistionai. Me is annus 1979-81 mi seu pigau coidu de sa regia de sa cumèdia “Basciura” de Antoni Garau interpretendi-ndi puru una personi.

Me is ùrtimus annus de s’Universidadi (1980-85) apu abitau meda sa domu de su studianti de Sa Duchessa e apu connotu studiantis medas chi fueddànt nugoresu e logudoresu, achirendi aici una connoscèntzia cumparada de is àteras bariedadi puru de su sardu, chi oindii ndi sciu ligi beni totu is dialetus.

In su 1987 apu pigau parti a su cuncursu literàriu de Calangianus, bincendi su 1u prèmiu po sa tradusidura in sardu de un’arrogu de sa “Salomè” de Oscar Wilde, un’òbera chi in su 2003 nd’apu acabau totu sa tradusidura in sardu campidanesu.

Me is annus 90 est sighiu unu traballu mannu de stùdiu de su sardu (me is òberas de Porru, Spano, Wagner, Paulis, Virdis, Pittau, Lepori, Contini, Blasco Ferrer, etc.) e seu lòmpiu a mi cumbinci chi siat pretzisu a depi imponni s’ofitzialisadura de s’imperu de sa lìngua po torrai a cuberai s’identidadi e chi custu depat andai impari a sa circa de una forma de federalismu chi assegurit prus soberania a is detziduras polìticas, finsas po ndi podi bessiri de is trobeddus culturalis e econòmicus de sa Sardìnnia.

A s’acabu de su 2004 apu inghitzau un’atividadi chena pàsiu de scridura in sardu cun medas artìculus e interbentus de polìtica linguìstica pruschetotu in giassus de s’Arretza chi s’interessànt de lìngua sarda (e finsas tres lìteras pubricadas in s’Unione Sarda).

In su 2005 apu pigau parti a su cuncursu literàriu Amsicora de prosa sarda de Bolotana, pighendi un’arremoni de onori po unu contu, pubricau agoa in s’Arretza.

In su 2005/06 apu pigau su maistàrgiu de 2u livellu in “Acostus interdisciplinàrius a sa didàtica de su sardu” in sa facultadi de Scièntzias de sa formatzioni primària de s’universidadi de Casteddu, dirìgiu de su Prof. Eduardo Blasco Ferrer, anca apu partetzipau a sa faidura de su “Documentu de is dotoris de su maistàrgiu asuba de sa lìngua standard LIMBA SARDA COMUNA deliberada de sa Giunta Regionali“, e chi apu serrau cun sa tesi de acabu “Cumpudu numèricu de sa Limba Sarda Comuna, bariedadi prus logudoresa che de mesania. Consìgius de acontzus e arricamentus pro dda fai acostai a su campidanesu“.

In su 2007/08, comenti a docenti incarrigau a cuntratu, apu tentu in su pròpiu maistàrgiu de 2u livellu sa disciplina “Linguìstica e tradusidura de scritus in sardu”.

Dirigidori de is assòtzius culturalis “Acadèmia campidanesa de sa lìngua sarda” de su 2005 a su 2008, e “Acadèmia de su sardu onlus” de su 2009, anca tengu sa càrriga de cordinadori de su boddeu scientìficu, apu fatu parti de su “Comitau scientìficu po sa norma campidanesa de su sardu standard”, chi at pubricau is “Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa norma campidanesa de sa lìngua sarda”, afilladas ofitzialmenti a totòmini de su Consillu provintziali de Casteddu in su 2010, e mi seu pigau coidu de nd’apariciai partis medas. Fui tambeni in su Boddeu Scientìficu chi at imprentau su “DFC – Dizionario fondamentale del campidanese – Fueddàriu Cabuderresu” in su 2011.

Seu stètiu arrelatadori de unus cantu interbentus de polìtica linguìstica: “Poita sa “limba comuna” no andat beni po lìngua bandera. Sa LSC, aici cumenti est, no arrennescit a donai faci a totu is fueddadas de su sardu” in su cumbènniu “Riflessioni per una standardizzazione moderna e democratica del sardo”, Cabuderra 30/05/2007; “Su bilinguismu. Ita est unu standard e a ita serbit” in su cumbènniu “Su bilinguismu e is standard de lìngua sarda”, Pabillonis 14/03/2010; “Is Arrègulas: poita, candu e comenti ddas imperai” in su cumbènniu “Is Arrègulas de su sardu campidanesu”, Assèmini 20/05/2010.

Apu tentu puru in s’Università della terza età – Unitre, seu de Parte Montis – Marmilla de Mòguru in su 2006/07 su cursu de lìngua sarda (12 oras in totu) chi ddi narànt “Elementus de linguìstica sarda” e in su 2007/08 un’àteru cursu chi ddi narànt “Elementus de linguìstica cumparada sardu – italianu”.

Apu pubricau unu lìburu pinturau po pipius, “Is primus milli fueddus in sardu / Sas primas milli allegas in sardu”, Alfa Editrice, Quartu S.E. 2010″.

Apu tradùsiu in sardu-campidanesu “Salomè” de Oscar Wilde e “Su principeddu” de Antoine de Saint-Exupéry (editzioni cumentada po is scolas), su primu imprentau de mei etotu in paperi e a ebook (càstia asuta), su segundu chi ancora est abetendi a un’editori.

Po su Comunu de Mòguru mi seu pigau incuru de su progetu “Arrogus de arregordus e de cultura mogoresa” chi at pubricau unu lìburu de arregistraduras de 55 bècius de bidda chi ant contau is tempus de sa pipiesa e sa gioventudi insoru: “In Mòguru, a is tempus nostus…”.

Impari a àterus imparadoris tengu in progetu lìburus de didàtica de su sardu po is classis diferentis de is scolas primàrias.

PUBRICATZIONIS IN SU TRETU DE SA LÌNGUA SARDA

Aparèssias imprentadas

Lìburu: Comitau scientìficu po sa norma campidanesa de su sardu standard: “Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa norma campidanesa de sa lìngua sarda“, Alfa Editrice, Quartu S.E. 2009

Lìburu: “Is primus milli fueddus in sardu / Sas primas milli allegas in sardu“, Alfa Editrice, Quartu S.E. 2010

Lìburu: “DFC – Dizionario fondamentale del campidanese – Fueddàriu Cabuderresu“, Grafica del Parteolla 2011

Lìburu: “In Mòguru, a is tempus nostus…“, PTM Editrice 2013.

Lìburu: “Salomè” de Oscar Wilde, furriau in sardu campidanesu de Stèvini Cherchi, ilmiolibro.it 2014²

Aparèssias a ebook

Lìburu: “Salomè” de Oscar Wilde, furriau in sardu campidanesu de Stèvini Cherchi, Amazon.it 2013

Aparèssias me is giornalis

No a sa ‘Limba unificada’. Is arrègulas? Po sa grafia sceti“, L’Unione Sarda 29/12/2004, pàgina 17

No scriaus su sardu a grafia italiana! Donnya lìngua tenit sa manera sua de scrì“, L’Unione Sarda 31/03/2005, pàgina 13

“Lingua sarda. La discussione si infiamma. Scelta democratica e moderna: uno standard per due norme”, Nuovo Cammino 17/06/2007, pàgina 19

“Lingua sarda a scola. Is bilìnguus no si sclerant”, L’Unione Sarda 23/01/2009, pàgina Lettere & Opinioni

Aparèssias in s’Arretza

Contu: “Ca dd’iat scritu su fadu“, premiau cun arremoni de onori a su prèmiu literàriu Amsicora de Bolotana 2005

Artìculu scientìficu: “It’est s’arteriosclerosi

Interbentu: “Batalla po s’Istatutu e po unu giornali

Crònaca: “Chini dda cunsiderat sa literadura sarda?

Advertisements

Comments on: "Chini seu 2" (2)

  1. Mauro Podda said:

    Gesù, Gioseppi e Maria, ses dottori diaderus: chi ddu sciemmu, femmu andau de tui po mi controllai sa pressioni e su polisterolu 🙂 Eus fattu aggiumai su propriu trettu: deu seu politologu cun adderezzu socologicu, appu fattu sa Scola Specializadora de Studius Sardus, sa de Lilliu, chi immoi nci ant bogau. Intamis fiat unu bellu cursu de studiu a pitzu de tottu sa cultura de sa Sardigna. Ant lassau sceti sa scola specializadora de Archeologia. Appu fattu is master de Blasco e cussu de sa Dettori (Deus dda tengat in gloria, issa e su piccioccu suu, Antonio Sanna). Scis ita ti nau? Cussus chi no eus fattu sa laurea in Litteras bideus sa lingua sarda de manera prus…..scientifica de is sedicentis (senaradoris?) linguistas. At a èssiri unìidea mia….

    • Est ca is chi s’acostant a sa lìngua po interessu, mancai no apant fatu stùdius spetzìficus, funt prus crosidadosus de is mecanìsimus linguìsticus. Chini at fatu is stùdius literàrius sceti po tenni unu tìtulu de stùdiu, mancai po fai s’imparadori, no tenit totu custu interessu, e, chi no at tentu maistus bonus, no tenit mancu is ainas po fai pensamentus fundudus asuba de sa lìngua.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: