Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for March, 2011

Ita iaus a depi afestai?

S’àtera dii, traballendi in s’ambulatòriu de Ìsili, mi lompit una lìtera de sa diretzioni de su CUP (Centro Unico di Prenotazione) anca ddoi at scritu: “A causa dell’istituzione della festa nazionale il prossimo 17 marzo, si invitano gli specialisti a voler indicare le date e gli orari in cui spostare i pazienti prenotati per tale data”. E sigomenti deu sa giòbia tengu assentaus 10 malàdius in Ìsili a mangianu e 8 in Orroli a merii, m’at a tocai a mi-ddus aciungi in coa a is àterus assentaus me is diis chi sighint, giai chi sa lista de abetu arribat finsas a duus mesis e no si podit pensai chi custus pòburus malàdius depant abetai àterus duus mesis po un’abisita assentada duus mesis a oi, sceti po depi afestai s’anniversàriu de s’unidadi italiana.
Custu bolit nai ca deu apu a depi traballai de prus po unas cantu cidas po scontai una dii de festa… ma ita ia a depi afestai cussa dii?

S’unidadi de una “natzioni” chi no est mai esìstia, si no in s’arretòrica de is trumbonis chi sciollòriant in custas diis in televisioni?

S’unidadi frassa de “unu pòpulu – una lìngua – una natzioni”?

Unu stadu chi tenit una costitutzioni chi medas àterus pòpulus iant a bolli, ma chi su pòpulu nostu biit dònnia dii apetigada e disimperada?

Unu stadu chi no at bòfiu mai arreconnosci ca aìnturu de sei suu ddoi funt àteras medas “natzionis”, custas eja sintzillas, cun lìnguas, culturas e stòrias suas?

Unu stadu chi at sèmpiri negau sa nosta de identidadi de pòpulu, liendi-si-ndi sa lìngua, sa cultura e sa stòria nosta?

Unu stadu chi s’at pediu is vidas nostas (e sighit a pediri imoi puru) po apoderai s’unidadi sua etotu, in gherras chi nosu no eus bòfiu e chi a nosu no ant lassau guadàngiu perunu?

Unu stadu chi si-ndi furat partis mannas de sa terra nosta po sa defensa sua, aferenendi-si-dda de brutori e de scadras arradiu-ativas chi si portant leucemias, càntzirus e strupius?

Unu stadu chi obrigat a is giòvunus nostus a si-ndi depi dispidiri de domu po ca no agatant traballu in terra nosta?

Una bandera chi s’at fatu crei chi pighendi-dda, cun lìngua, mollus culturalis e econòmicus e cantu si portàt avatu, iaus a essi lassau arestùmini, innioràntzia e poburesa, po si fai adelantaus, scìpius e arricus?

Unu mollu de guvernu polìticu (“familismo amorale”) chi mandat ainnantis parentis, amighixeddus e canis de strexu mancai siant cotzinas, impasa de giòvunus studiaus, capassus e abistus chi no tenint “santus in celu”, e chi in 150 annus est arrennèsciu a si fai sperdi unu connotu de onestadi e de ètica de su traballu?

Mi dispraxit, ma giòbia chi benit no m’intendu de afestai nudda etotu.
Mancai iaus a ai dèpiu pediri a su stadu de transiri sa dii de bagantza a su 28 de abrili, ma cussu no si-dd’iat a essi lassau fai, forsis timendi chi no si potzant benni ideas strambecas de indipendèntzia “natzionali”…

Advertisements

Faber, un’esempru po totu is Sardus

Pregadoria stremenada

Apitzus de is afundaus
castiendi arta de is turris
incrubada e atesu de is elementus sciusciaus
de is cosas chi acadessint asuba de is fueddus
chi tzirimòniant de nudda
in d-unu fàtzili bentu
de satzadura de sfacidura.

In su scàndulu metàllicu
de armas imperadas e no
a ghiai sa coròndua
de dolori e de fumu
chi lassat totu is batallas a su scurigadòrgiu
sa majoria stat, sa majoria stat

arresendi un’arrosàriu
de speddieddus piticus
de timorias de mill’annus
de trassas chi no acabant
pesendi sullena
sa lista arrorosa
de is artivesas suas
sa majoria stat

che a una maladia
che a una malasorti
che a un’anestesia
che a un’imbitzu malu

po chini tirat deretu tostorrudu e contràriu
cun su siddu nodiu de nodiu disisperu
in su vòmbitu de is arreusaus giait is ùrtimus coscus
po intregai a sa morti unu stìddiu de luxentori
de umanidadi de beridadi.

Po chini in Aqaba sanàt sa lepra a pèrtia frassa de cumandu
e seminàt passendi su giassu de fèngia mala e de fillus
a nomìngius strambecus de cantadoris de tangu
in d-unu grandu programa de eternidadi

arregorda-tì o Deus de is serbidoris arrebellus
a sa lei de su tallu
no ti scarèsciat sa faci insoru
chi apustis tanti stontonu
est finsas bonu chi ddus agiudit sa sorti

che a una faddina
che a una stramberia
che a unu sbèliu
che a unu doveri.

Fabrizio de Andrè – Ivano Fossati, 1996