Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for the ‘lìngua sarda’ Category

Ancora biu!

A dolu mannu mi-nd’acatu ca seu un’annu e mesu chena de scriri in custu diònicu, e mi dispraxit. Ma is chistionis de su traballu e de famìllia in is ùrtimus tempus m’ant tentu meda prus strobau che innantis, e est andada aici.

In prus po is chistionis de sa lìngua sarda mi seu donau meda de prus a su traballu asuba de sa standardisadura, impari a unas cantu àteras personis boluntadosas; sa tenta fut de biri chi faiat a amellorai sa grafia ùnica, acostendi-dda a una forma prus mesana de sa LSC e chi faessit a dda ligi assumancu in duas maneras de fundòriu chi torressint a is duas cambas mannas stòricas e literàrias de su sardu scritu.

De totu custu traballu, de chi su stùdiu fiat inghitzau medas annus a oi, fait a ndi biri s’arresurtau in custu giassu chi cumbidu is interessaus a castiai.

Is postadas de esempru de literadura tradùsia chi s’agatant ingunis est totu cosa fata de mei, po circai de lompi a una manera de scriri (castiai puru in FB GSP, grafia sarda polifonètica) chi potzat andai beni po totu is sardus e pruschetotu chi potzat essi lìgia a manera diferenti puru, cunforma a is dialetus de is ligidoris.

Àtera cosa chi in is ùrtimus tempus mi-nci seu postu a fai est unu diònicu nou, fatu cun meda àtera genti de vàllia, chi bolit scriri de dònnia argumentu de sa vida e de sa sotziedadi nosta, ma sceti in sardu. Funt is BiDeAs po su sardu de oi e de cras. Nci scriu deu puru e in is postadas chi benint s’apu a ponni is fainas mias.

Cunferèntzia-dibatu po sa lìngua in Mòguru

Su Comunu de Mòguru at organisau una cunferèntzia-dibatu asuba de is standard po sa lìngua sarda, po cenàbura 14 a is 5 de a merii. Eus a chistionai Antoni Nàtziu Garau e deu.
Chi s’interessat e teneis tempus, aprobiai!
Locandina Cunferèntzia Mòguru

Su fueddàriu in àteru logu prus adatu

Sigomenti a s’idea de su fueddàriu de fundòriu italianu-sardu on-line deu nci creu diaderus (mancai nci potza ponni dex’annus po dd’acabai!), ddi apu apariciau unu logu prus adatu, tallau apostadamenti po issu e chi pàrgiat finsas prus bellixeddu de bisura. Ddu podeis agatai in custu acàpiu (fueddariu.net) anca nci apu postu po imoi totu su lemàriu italianu de fundòriu (pagu prus de 10.000 fueddus), partziu lìtera po lìtera e pàgina po pàgina. Is fueddus chi s’agatant oindii funt sceti is chi ia apariciau in custu giassu etotu ma contu de sighiri su traballu a pagu a pagu e cun s’agiudu de is chi ant a bolli cumpartziri cun mei custa faina.

Is fueddus cumparint donniunu in forma de post, cun d-una maginedda in sa pàgina de fronti (ca s’ogu puru bolit sa parti sua!) e fait a nci ponni cumentus puru me is pàginas de su post etotu.

Deu apu a sighiri a pediri s’agiudu de is interessaus me is trumas de FB anca oramai seus medas is chi scrieus cun arregularidadi ponendi•nci is maneras de nai fueddus e espressadas de is biddas nostas: e funt “Scrieus in campidanesu“, “Bilinguismu oi” e “Fueddus nous in sardu“. In custas trumas deu apu a ponni sa strutura de is lemas… traballosus, cun sa proposta mia de tradusidura o lassendi finsas tretus sbuidus candu deu etotu no apu a tenni idea de comenti ddus preni.

Su fueddàriu chi ia a bolli

Arrespundu innoi a su cumentu de Frantziscu a sa lìtera Zeta de su fueddàriu.

Gràtzias, o Frantziscu, po s’agiudu. Su fueddàriu chi tengu in conca deu perou est diferenti meda de una lista simpri de fueddus aici “a unu a unu”. Lista chi fait a agatai in fueddàrius chi nci funt giai de diora e chi a bortas serbint sceti a fai su chi a mei no praxit nudda nudda, est a nai su càrchidu de is fràsias italianas fueddu po fueddu (po ndi biri un’esempru castiai-sì su Casciu italianu-sardu). Finsas su Rubattu, chi puru est arricu meda de fueddus, no fait àteru che a donai una lista de fueddus sardus chi “prus o mancu” currespundint a su fueddu italianu lematisau alfabeticamenti.

S’ùnicu chi assumancu tenit una bisura de “ditzionàriu” est su de Màriu Puddu, chi est prus arricu de esemprus de comenti is fueddus funt impreaus me is fràsias cumpridas. Sa farta de su Puddu est ca custus esemprus funt unu pagu ghetaus apari allistaus de sighida sena ddus fai currespundi a is sentidus diferentis chi is fueddus tenint e chi intamis funt inditaus me is disciniduras in conca a su lema (sena contai ca funt inditaus che a lema totu is bariedadis fonèticas de dònnia fueddu, cun o sena discinidura sena critèriu pretzisu, aici comenti dd’acucat).

Su chi tengu in conca deu po sa parti italianu-sardu est unu fueddàriu fatu a custa manera: in su lema italianu depint essi postus totu is sentidus (accezioni) e is impreus (locuzioni) fitianus cun sa tradusidura in sardu de is cuntzetus chi cussus fueddus o espressadas portant, NO de is fueddus “unu po unu”. Est po cussu chi deu tradusu zona montuosa in “logu de monti”, ca aici naraus in sardu, e est po cussu chi no mi praxit po sa ZTL un’espressada a tipu “zona a tràficu limitau” e propongu “tretu a trastìgiu arregulau” chi assumancu portat fueddus sardus sinzillus. E agoa, cosa de importu chi perunu fueddàriu sardu tenit, est s’impreu de is verbus cun is balentzas (argomenti) insoru: est a nai, cantus e calis cumplementus arreit dònnia verbu? e cussus cumplementus cun cali prepositzioni funt espressaus? (po ndi nai una, andare in macchina in sardu est “andai a màchina”) E calis prepositzionis arreint is agetivus? (po ndi nai una, zoppo da una gamba in sardu est “tzopu a una camba) E cali est s’impreu de su nùmeru de is nòminis? (po ndi nai una, a pranzo abbiamo zucchine (plurali) in sardu est “a prandi teneus crocoriga” (singulari). Totu custas cosas deu ia a bolli agatai in d-unu fueddàriu beni fatu po sa scola: ca po imparai a is pipius nci bolint esemprus cumprius fatus cun su sardu “beru”, chi no boleus chi su sardu de cras siat tambeni de prus unu dialetu de s’italianu.

Provas tènnicas de fueddàriu italianu-sardu on-line

Unus cantu mesis a oi ia postu is cunsiderus mius de comenti iat a essi pretzisu a tenni unu lèssicu sardu modernu (cun totu is fueddus de sa lìngua de oi) chi no siat sceti a trasliterai s’italianu. E giai chi po unu traballu diaici nci iat a bolli s’agiudu (e a bortas sa pantasia puru!) de totus is chi stimant sa lìngua nosta, creu chi sa mellus cosa siat a ddu fai on-line.

Insaras apu inghitzau (custa borta perou de s’acabu, est a nai de sa zeta) un’acinnu de Fueddàriu italianu-sardu de fundòriu partendi de is prus fueddus imperaus oindii chi nd’apu bogau aforas de is tres fueddàrius “essentzialis” chi apu giai arremonau (Zingarelli minore, Sabatini Coletti essenziale e Devoto Oli minore).

Po imoi nci apu postu is ùrtimus fueddus (baxei a sa parti bàscia de sa pàgina). M’iat a praxi meda a intendi is cumentus de bosàterus (fait a nci•ddus ponni in sa pàgina de dònnia fueddu). Po cumprendi su chi pensu deu de comenti su sardu si•nd’iat a depi scabulli de su poderi de s’italianu, castiai pruschetotu su fueddu zona anca mi seu unu pagu spassiau a “imbentai” espressadas chi pàrgiant sardas sinzillas mancai inditint cuntzetus modernus.

Agoa nci apu aciuntu unu boboeddu chi unu fueddàriu on-line est pretzisu a tenni: sa pronùntzia. Apu scobertu difatis unu giassu spanniolu stravanau (Forvo) chi forsis calincunu de bosàterus connoscit giai, chi permitit de arregistrai sa pronùntzia de calisisiat fueddu de calisisiat lìngua, classificadas segundu Ethnologue, s’assòtziu chi fait sa lista ofitziali de is lìnguas chi nci funt in su mundu cataloghendi-ddas cun d-unu còixi internatzionalmenti arriciu. Deu mi fui giai assentau a cussu giassu s’annu passau e nc’ia giai postu fueddus medas, ma sigomenti a primìtziu arremonàt sceti genericamenti su sardu (cun su còixi primàrgiu a duas lìteras ISO 639-1 [sc]) chi perou Ethnologue (cun su còixi prus avantzau a tres lìteras ISO 639-3 [srd]) inditat comenti una “macro-lìngua” formada de cuàturu componentis (logudoresu [src], campidanesu [sro], gadduresu [sdn] e tataresu [sdc]), ddis ia scritu nendi•ddis ca una de custas componentis, su campidanesu, dd’iat normalisada ofitzialmenti cun is Arrègulas sa Provìntzia de Casteddu. Duncas at a essi chi is aministradoris de su giassu s’ant a ai pigau informus, su fatu est ca pagu tempus a oi nci ant aciuntu su campidanesu puru (cun su còixi suu [sro]) e deu apu inghitzau a nci ponni is fueddus (a grafia e pronùntzia normalisada) e nci apu a aciungi puru totu is fueddus campidanesus chi nc’ia giai postu in sa parti de su sardu.

E funt is pronùntzias chi funt acapiadas a su sinnaleddu  chi agatais me is pàginas de is fueddus. Carchendi•nci asuba fait a scarrigai sa pronùntzia chi deu apu arregistrau in Forvo: po dda podi intendi perou bosi depeis innantis assentai bosàterus etotu a su giassu (nci bolit unu minutu, bosi pedit sceti unu nòmini e su fueddu-crai po intrai, e agoa nci podeis trastigiai comenti boleis, intendi is pronùntzias, intrai fueddus nous e nci ponni sa pronùntzia de bosàterus a is fueddus chi nci funt).

Spassiai-sì e, chi si andat, torrai-mì sceda innoi o me is pàginas de su fueddàriu.

Su disafiu de su lèssicu agiorronau

Torru a ponni su post chi ia postu duus annus e mesu a oi, ca apu acabau de sterri sa lista de is fueddus de su lèssicu italianu de fundòriu, agiorronendi-ddus a s’ùrtimu fueddàriu bessiu in su 2013, su Devoto Oli minore

Unu de is disafius chi una lìngua de minoria s’agatat a depi binci, chi diaderus bolit lompi a su stadu de ofitzialidadi po totu is imperus formalis puru (scola, mèdius de comunicadura, ofìtzius pùbricus), est a tenni unu fueddàriu “modernu” chi scìpiat andai ainnantis de su connotu de lìngua “de sa ternura” de una sotziedadi de pastoris e massajus po arrennesci a apoderai sa comunicadura de una sotziedadi adelantada oindii giai pusti-industriali.

Est fàtzili a cumprendi difatis ca, finsas lassendi a una parti is neologismus tènnicus (is “idioletus” de is spetzialistas de dònnia campu de su sciri), no emus a podi fai de mancu de sa connoscèntzia e s’imperu cumoni de cussus 10.000 fueddus de fundòriu (chi sa majoria de sa genti connoscit e chi su Ditzionàriu Italianu Sabatini Coletti narat lessico di maggiore disponibilità) chi si serbint po espressai su prus de is cuntzetus chi funt is ainas de sa comunicadura “normali” de dònnia dii, po arrennesci assumancu a ligi unu giornali o a cumprendi una trasmitidura televisiva de gradu linguìsticu mesanu.

Su sardu ddus tenit totu custus fueddus chi candu una personi bilìngua chistionat in italianu imperat dònnia dii e candu chistionat in sardu a fitianu narat su pròpiu fueddu italianu mudendi-ddi sa desinèntzia sceti? No, no ddus tenit etotu. O mellus, a bortas tenit sceti unu fueddu de arregistru “bàsciu” candu is lìnguas statalis modernas in prus tenint àterus fueddus de arregistrus prus artus chi, mancai a calincunu potzant parri “scioraus”, funt imperaus normalmenti de sa genti de cultura mesana-arta e de is mèdius de comunicadura de massa.

E comentichisiat si-nd’acataus luegus cantu podit essi traballosu po unu fueddadori sardu agatai is fueddus giustus po contraddizione, contributo, controllore, convegno, convenzione, convergenza, conversione (po abarrai in su tanti de ses pàginas de su Sabatini Coletti) chi giai sèmpiri ant a bessiri contraditzioni, contributu, controllori, convènniu, conventzioni, convergentza, conversioni (e iat a essi giai meda chi is ùrtimus cuàturu mudessint su prefissu a cun- e su penùrtimu su sufissu a -èntzia).

Sa chistioni est chi su sardu bollat essi una lìngua (cun su fueddàriu suu) o bollat abarrai dialetu de s’italianu (no sceti politicamenti comenti est, ma finsas linguisticamenti). Chi in duas pàginas sceti de unu ditzionàriu Italianu-Sardu bessiu s’annu passau fait a agatai cosas che “fatiga pesanti”, “impugnai unu testamentu”, “est possìbili chi bengia”, “tengiu s’impressioni”, “s’incidenti est imputàbili a sa disattenzioni”, “garantiri s’impunidadi”, “facci tosta”, ndi bessit a pillu ca si boleus acuntentai de pigai sa lìngua italiana de oi, nci-dda tragai pari-pari aìnturu de su sardu (bestendi-dda sceti a bisura sarda) e nai ca est sa lìngua sarda de oi, mancai boghendi sa troga de su lèssicu internatzionali o ca sa genti no iat a cumprendi fueddus “imbentaus”. Ma chi est aici, a ita serbit a tenni una lìngua chi est bona sceti a ndi “trasliterai” un’àtera? Po cussu etanti no est mellus a chistionai in italianu etotu, chi totus connosceus, cumprendeus e fueddaus?

Est custu su disafiu chi su sardu de su 2000 s’agatat ananti: bessiri lìngua de oi apoderendi is fueddus, sa strutura, sa faidura sua, chena si lassai “fai” de sa lìngua dominadora.

Po cussu m’est bènnia a conca s’idea de unu fueddàriu “modernu” normalisau (chi punnit duncas a essi ofitziali) chi dongat is ainas po tradusi cussus 10.000 fueddus (e candu no fait, po arrennesci assumancu a assetiai is cuntzetus in faiduras sintzillas) arrespetendi su gèniu de sa lìngua. Pighendi tres fueddàrius “essentzialis” de sa lìngua italiana, su Vocabolario Zingarelli minore, Zanichelli 2001, chi arregistrat cun d-unu marchixeddu unus 4.500 fueddus de s’italianu fondamentale o di uso più frequente, su Dizionario Essenziale Sabatini Coletti, Sansoni 2005, chi arregistrat sutaliniaus le parole più disponibili, cioè conosciute dalla maggioranza delle persone (chi no ndi narat su nùmeru, ma chi funt unus 9.500) e s’ùrtimu bessiu de pagu, su Devoto Oli minore, 2013, chi arregistrat issu puru cun d-unu marchixeddu is 10.000 fueddus de su lessico di base (mancai boghendi-ndi medas de is àterus duus chi si biit ca cunsiderat propassaus de s’imperu fitianu), fait a ndi bogai a pillu custus fueddus (chi funt in totu 10.283), chi sendi imperaus de su prus de sa genti italiana de oindii, nci depint essi amarolla in su fueddàriu sardu puru.

In custu liòngiu ddoi funt is fueddus cun sa marca gramaticali; is chi funt a caràtiri grussu (siat deretu siat corcaufunt is 10.000 di base de su Devoto Oli (is chi funt corcaus funt is 4.500 “de fundòriu” de su Zingarelli), is chi funt a caràtiri normali (siat deretu de su Sabatini Coletti siat corcau de su Zingarelli) funt is chi fiant arregistraus me is primus duus fueddàrius e chi intamis no funt sinnaus in s’ùrtimu Devoto Oli de su 2013 (fueddus chi ant pèrdiu de importu me is ùrtimus annus).

Tocai piciocus, de traballai po unu “lèssicu sintzillu modernu” gei nci-nd’at. Est sceti a tenni gana de si-nci-ddoi ponni!

Seminàriu a s’Universidadi po su sardu in scola

Atòbiu de grandu importu e interessu asuba de su sardu in sa scola, cenàbara su 4 de abrili de is 4 de a merii.

Seminàriu sardu in scola