NO a su nucleari

Su Comitau.Si.NoNucle at pubricau custas arraxonis po votai EJA. Seu diacòrdiu in totu

UNAS CANTU ARRAXONIS DE ESSI CONTRAS A SU NUCLEARI

SU 15 DE MAJU 2011 – VOTA E FAI VOTAI EJA

IN SU REFERENDUM CONTRAS A SU NUCLEARI IN SARDÌNNIA

UNAS CANTU ARRAXONIS DE ESSI CONTRAS

Costat de prus:
Chena contai cantu costat a stugiai is scadras arradiu-ativas po assumancu 300milla annus, su costu de su kwh nucleari podit propassai is 6 c€ contras a is 4.5 de s’eòlicu, is 5 de su solari e is 4.96 de su carboni.

Est un’energia de monopòliu:
S’uràniu est monopolisau de 4 sotziedadis (Areva, Urenco, Rosatom e Usec) chi ndi detzidint su prètziu chena nisciunu càstiu de àtiri. Su prètziu de s’uràniu est crèsciu giai dexi bortas de su 2001. Oi est giai a 50 $ sa liba, in s’interis chi in su 2001 fiat a unus 5 $ sa liba.

Su contributu energèticu nucleari est de pagu contu:
In su mundu ddoi funt 439 centralis nuclearis, e faint su 5% de s’energia chi produseus. Is lobbies bolint lompi a coberri su 20% de s’abisòngiu energèticu. Po fai custu bolit nai chi si iaus a depi ponni a fai, in su mundu, 3 centralis nuclearis, dònnia 30 diis, annu po annu, po 60 annus.

Sa trampa de s’uràniu chi no spàciat mai:
Est berus ca s’uràniu est presenti siat me is arrocas siat in s’àcua ma po nci-ddu bogai aforas serbit prus energia de cantu si-ndi fait in sa fissioni. S’uràniu giai bogau oindii no abastat e si suprit smontendi is testadas de is armas atòmicas dismìtias. De is centralis prus che s’energia serbit su plutòniu. Sa chistioni Iran at “spollau s’urrei”, s’armamentu nucleari e finsas su connotu passant po is centralis nuclearis, funt su bratzolu de is armas arrorosas chi serbint a dominai su mundu.

Is primus a pagai ant a essi is pipius:

Scientziaus pagaus e spertus de arregimi no podint cuai chi is pipius chi bivint acanta de is centralis nuclearis s’amalàdiant de leucemia 10 bortas de prus de is avedalis insoru chi bivint prus atesu.

SARDÌNNIA NUCLEARI ?

SA DETZIDURA TOCAT A IS SARDUS

Arresponsabilidadi intra genias:
Sa genia sarda chi s’agatat oindii no podit lassai chi àtiri detzidant de sa saludi de is genias benidoras.

A is sardus su nucleari no serbit:
In Sardìnnia produseus giai prus energia de sa chi serbit e no si podint obrigai a ndi produsi tambeni po dda bendi a stracu baratu a is àterus.

Arresursas alternativas:
Sa Sardìnnia est arrica de arresursas alternativas prus che àteru in su campu de is energias lìmpias annoaditzas.

Sa Sardìnnia est un’ìsula:
In peruna ìsula de su mundu, francu su Giaponi, ddoi funt centralis nuclearis. Sa Sardìnnia tenit un’amprària prus pitica de sa chi iant fatu sfollai apustis de s’arrori de Cernobyl.

Militarisadura:
Iat a tramudai totu sa Sardìnnia in d-una caserma po amparai sa centrali, chi iat a tenni acapiaus is movimentus de is sardus e de is turistas.

Àcua:
Iat a surbiri totu is arresursas ìdricas de sa Sardìnnia, 300 mc/seg., liendi-ddas a sa messarìtzia, a sa pastoria, a s’indùstria e a su turismu. In Frantza su 40% de totu s’àcua spaciada est imperada po sfridai is arreatoris.

PODEUS BINCI, SEUS UNU PÒPULU !

IS ARMAS INSORU

Ameletzu de disimpreu:
Ant a fai aspreai sa classi oberadora sarda e is pastoris po fai cumparri s’abertura de is cantieris nuclearis che manna de su celu.

Campànnia de cumbincimentu:
Ant a fai movi imprenta, TV, scientziaus pagaus, sotziòlogus, fìsicus catastrofistas po si cumbinci ca su nucleari est s’ùnicu sarvamentu.

Sacrifìtziu natzionali:
Ant a cumbidai a is sardus, chi tenint sa sorti de bivi in d-una terra no sìsmica, a su sacrifìtziu natzionali (italianu) e a arriciri siat sa centrali siat is scadras arradiu-ativas.

Is ghengas polìticas:
Ant a fai movi totu is talent-scout de sa polìtica e ddus ant a mandai domu po domu a impromiti e a ameletzai.

Su scòntriu polìticu farsu:
Ùrtima arresursa at a essi sa de partziri is sardus faendi-ddis crei chi siat unu scòntriu intra centru-dereta e centru-manca.

IS ARMAS NOSTAS

SU PÒPULU SARDU:
SA PRUS ARMA FORTI NOSTA SEUS NOSU ETOTU,
CHI IS SARDUS ANT A ESSI BONUS A ESSI PÒPULU
ANT A DETZIDI SU BENIDORI INSORU

Ita iaus a depi afestai?

S’àtera dii, traballendi in s’ambulatòriu de Ìsili, mi lompit una lìtera de sa diretzioni de su CUP (Centro Unico di Prenotazione) anca ddoi at scritu: “A causa dell’istituzione della festa nazionale il prossimo 17 marzo, si invitano gli specialisti a voler indicare le date e gli orari in cui spostare i pazienti prenotati per tale data”. E sigomenti deu sa giòbia tengu assentaus 10 malàdius in Ìsili a mangianu e 8 in Orroli a merii, m’at a tocai a mi-ddus aciungi in coa a is àterus assentaus me is diis chi sighint, giai chi sa lista de abetu arribat finsas a duus mesis e no si podit pensai chi custus pòburus malàdius depant abetai àterus duus mesis po un’abisita assentada duus mesis a oi, sceti po depi afestai s’anniversàriu de s’unidadi italiana.
Custu bolit nai ca deu apu a depi traballai de prus po unas cantu cidas po scontai una dii de festa… ma ita ia a depi afestai cussa dii?

S’unidadi de una “natzioni” chi no est mai esìstia, si no in s’arretòrica de is trumbonis chi sciollòriant in custas diis in televisioni?

S’unidadi frassa de “unu pòpulu – una lìngua – una natzioni”?

Unu stadu chi tenit una costitutzioni chi medas àterus pòpulus iant a bolli, ma chi su pòpulu nostu biit dònnia dii apetigada e disimperada?

Unu stadu chi no at bòfiu mai arreconnosci ca aìnturu de sei suu ddoi funt àteras medas “natzionis”, custas eja sintzillas, cun lìnguas, culturas e stòrias suas?

Unu stadu chi at sèmpiri negau sa nosta de identidadi de pòpulu, liendi-si-ndi sa lìngua, sa cultura e sa stòria nosta?

Unu stadu chi s’at pediu is vidas nostas (e sighit a pediri imoi puru) po apoderai s’unidadi sua etotu, in gherras chi nosu no eus bòfiu e chi a nosu no ant lassau guadàngiu perunu?

Unu stadu chi si-ndi furat partis mannas de sa terra nosta po sa defensa sua, aferenendi-si-dda de brutori e de scadras arradiu-ativas chi si portant leucemias, càntzirus e strupius?

Unu stadu chi obrigat a is giòvunus nostus a si-ndi depi dispidiri de domu po ca no agatant traballu in terra nosta?

Una bandera chi s’at fatu crei chi pighendi-dda, cun lìngua, mollus culturalis e econòmicus e cantu si portàt avatu, iaus a essi lassau arestùmini, innioràntzia e poburesa, po si fai adelantaus, scìpius e arricus?

Unu mollu de guvernu polìticu (“familismo amorale”) chi mandat ainnantis parentis, amighixeddus e canis de strexu mancai siant cotzinas, impasa de giòvunus studiaus, capassus e abistus chi no tenint “santus in celu”, e chi in 150 annus est arrennèsciu a si fai sperdi unu connotu de onestadi e de ètica de su traballu?

Mi dispraxit, ma giòbia chi benit no m’intendu de afestai nudda etotu.
Mancai iaus a ai dèpiu pediri a su stadu de transiri sa dii de bagantza a su 28 de abrili, ma cussu no si-dd’iat a essi lassau fai, forsis timendi chi no si potzant benni ideas strambecas de indipendèntzia “natzionali”…