Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘Alessandro Manzoni’

Una persighidura (“stalking”) de 400 annus a oi… disterru po una poberita

Adiosu, montis obrèscius de s’àcua e puntaus a celu; cùcurus disagualis, connotus a chini est crèsciu intra bosàterus e siddaus in conca sua che sa bisura de is prus carus chi tenit; arrius chi nd’intendit su cròculu che sonu de is boxis de domu; boddeus de domus spartzinadas arbighendi in sa costera che tallus de brebeis pascendi; adiosu! ‘Ta tristu su passu de chini, crèsciu intra bosàterus, si-ndi depit stesiai! Finsas in sa pantasia de su chi si-ndi dispedit po boluntadi sua etotu, cun sa spera de tenni mellus sorti in logu allenu, in cussu momentu morint is bisus de arrichesa; e si-ndi spantat issu etotu de s’essi pòtziu destinai aici, e si-nd’iat a torrai agoa inderetura chi no pensessit de podi torrai arricu una dii benidora. Cantu prus s’ogu càstiat in su pranu si-nd’arretirat arròsciu e fadiau de cuss’amprària sèmpiri aguali; s’àiri ddi parit grai e morta; s’adelantat tristu e sbeliau me is tzitadis avolotadas; domus asuba de domus, bias ingruxadas a bias, parit chi ndi-ddi boghint su sùlidu; e ananti de is casamentus chi is stràngius amirant, pensat turmentau de su disìgiu a cudd’ortixeddu de bidda sua, a cudda domixedda chi nci iat ghetau is ogus asuba de diora e chi at a comporai torrendi arricu a is montis suus.

Ma chini no iat impèlliu apalas de cuddus mancu unu disìgiu fuiditzu, chini iat cumpostu in conca sua totu is pinturas benidoras in mesu de issus, e unu maliori poderosu nci-ddu scàvulat atesu! Chini, scardancau amarolla de is avesus fitianus e strobau me is prus speras bisadas, lassat cussus montis po sighiri s’arrastu de àterus disconnotus e chi mai at disigiau de connosci, e no arrennescit mancu in su pensamentu a lompi a s’ora de torrai! Adiosu, domu stimada, anca setzendi cun pensus cuaus s’at imparau a scerai, in mesu de is passus cumonis, su sonu de unu passu abetau cun timoria stramba. Adiosu, domu stràngia tambeni, domu apubada a culu de ogu, passendi, e a cara arrùbia puru; anca sa menti si bisàt unu benidori de sposa achietu e vitàniu. Adiosu, crèsia, anca s’ànimu est torrau medas bortas sullenu, cantendi a Deus alabantza; anca fut impromìtia e apariciada una tzirimònia; anca su pispisu segretu de su coru depiat essi beneditu in su celu, e sa stima cumandada e nada santa; adiosu! Chini si donàt una biadesa aici manna est apetotu; e no amànciat mai su prexu de is fillus chi no po ndi-ddis batiri un’àteru prus seguru e prus mannu.

Alessandro Manzoni, 1827-1840
Advertisements

Su 5 de maju

M’est sèmpiri pràxiu Manzoni, e meda meda custa poesia. M’at sèmpiri amajau s’arrìtimu de is peis a mèturu arretrogau (peis lìscinus [sdruccioli], pranus e truncus, totus intreveraus). No est stètiu fàtzili a dd’arrespetai in sa lìngua nosta (e scriendi-dda prus pagu puru). Mancu mali chi in sa pronùntzia agiudat a fitianu sa vocali paragògica de is verbus po fai is fueddus lìscinus, in s’interis chi po is truncus apu dèpiu imperai giai sèmpiri is infinius in -ai e is partitzìpius passaus in
-au, ca fueddus truncus in sardu nci-nd’at pagus beni! Po is arrimas intamis mi seu dèpiu arrendi. Passièntzia, arricei-dda comenti est bessia!

Su 5 de maju

Spaciau. Comenti cìrdina,
donau s’ùrtimu coscu,
stiat sa carena sbòida
de tanti mannu alientu,
aici spantada abarrat
sa terra a dd’ascurtai,

muda pensendi a s’ùrtimu
grei de su fadosu;
ni sciit chi mai unu sìmbili
arrastu ‘e pei mortali
su prùini prenu ‘e sànguni
torra at a apetigai.

Luxiat s’urrei e citiat
su gèniu miu biendi-ddu,
fertu de sorti bàmbula,
torra pesau e mortu;
a milli boxis cràstulas
mai s’est amesturau:

lìmpiu ‘e tzeracu bàntidu
e de govarda afrenta
movit a sa sparèssida
lestra de tanti raju
ananti ‘e sa tumba càntigu
chi sempri at a durai.

De s’Alpi a sa Piràmidi,
de Mansanarri a Renu,
de s’atriviu su trònidu
sempri a su lampu avatu;
de s’unu mari a s’àteru
calau de Scilla a Don.

Fut glòria bera? Is pòsterus
si-dd’ant a stabilessi:
nosu alabaus su Màssimu
Faidori chi dd’at bòfiu
de criadori spìridu
s’arrastu suu imprentai.

S’atrupelliau e trèmidu
prexu po unu desìnniu,
s’ànimu axiosu obedit
mancai coru arrebellu
e su poderi otenit
po cantu no sperau;

totu at provau: sa glòria
pustis timìu prus manna,
sa fua e agoa sa bìncida,
sa trona e su disterru;
duas bortas in su prùini
duas bortas s’est artziau.

S’est nomenau: duus sèculus
trivas faci apari,
dd’anti castiau citius,
casi a abetai su fadu;
issu intra cussus giùixi
mudu s’est assetiau.

Scumpartu in calamàndria
biviat in logu strintu,
sinnau de grandu imbìdia
e de piedadi manna,
de prus alluta tìrria,
de amori mai domau.

Comenti s’unda amantat
de s’afundau sa conca
chi asuba ‘e issa, pòburu,
s’ogu sprundit atesu
e po debadas circat
prajas bisadas giai;

aici asuba ‘e s’ànima
su ‘iaxi de s’amentu.
Ah, cantu bias a is pòsterus
at inghitzau a scriri
su contu suu e in sa pàgina
dèpia est sa manu arrui!

Ah, cantu bias morèndi-si
sa dii citia e mandrona,
abàsciu s’ogu lùxidu,
su bratzu in petu insertu,
s’amentu ‘e is diis passadas
a lestru dd’est beniu!

Torrant in pensu is mòvius
campus, e agoa in trincera,
is armas giai luxentis,
de is cuaddus s’undada,
is impressìus cumandus
luegus de satisfai.

Ohi! forsis fadiau s’ànimu
po custu indùlliu s’est,
disisperau; ma luegus
de celu un’ùnfia manu
piedosa, frisca in àiri
bènnia est a ddu portai;

e impèlliu dd’at a s’àndala
de spera manna arrica,
peri is vitànius campus,
chi bincit su disìgiu,
anca sa glòria ‘e s’òmini
a nudda at a torrai.

Bella chi mai no acabat!
Fidi a triunfu avesa!
Scrii custu puru, allìrga-ti;
chi prus arta grandesa
a sa bregùngia ‘e Gòlgota
no s’est indùllia mai.

Tui de su stracu cinus
sperdi ònnia sciamitudi:
Deus chi sciùsciat e pesat
cun manu grai e lèbia,
asua ‘e sa tumba arètica
cun issu s’est corcau.

Alessandro Manzoni, 1821