Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for April, 2011

NO a su nucleari

Su Comitau.Si.NoNucle at pubricau custas arraxonis po votai EJA. Seu diacòrdiu in totu

UNAS CANTU ARRAXONIS DE ESSI CONTRAS A SU NUCLEARI

SU 15 DE MAJU 2011 – VOTA E FAI VOTAI EJA

IN SU REFERENDUM CONTRAS A SU NUCLEARI IN SARDÌNNIA

UNAS CANTU ARRAXONIS DE ESSI CONTRAS

Costat de prus:
Chena contai cantu costat a stugiai is scadras arradiu-ativas po assumancu 300milla annus, su costu de su kwh nucleari podit propassai is 6 c€ contras a is 4.5 de s’eòlicu, is 5 de su solari e is 4.96 de su carboni.

Est un’energia de monopòliu:
S’uràniu est monopolisau de 4 sotziedadis (Areva, Urenco, Rosatom e Usec) chi ndi detzidint su prètziu chena nisciunu càstiu de àtiri. Su prètziu de s’uràniu est crèsciu giai dexi bortas de su 2001. Oi est giai a 50 $ sa liba, in s’interis chi in su 2001 fiat a unus 5 $ sa liba.

Su contributu energèticu nucleari est de pagu contu:
In su mundu ddoi funt 439 centralis nuclearis, e faint su 5% de s’energia chi produseus. Is lobbies bolint lompi a coberri su 20% de s’abisòngiu energèticu. Po fai custu bolit nai chi si iaus a depi ponni a fai, in su mundu, 3 centralis nuclearis, dònnia 30 diis, annu po annu, po 60 annus.

Sa trampa de s’uràniu chi no spàciat mai:
Est berus ca s’uràniu est presenti siat me is arrocas siat in s’àcua ma po nci-ddu bogai aforas serbit prus energia de cantu si-ndi fait in sa fissioni. S’uràniu giai bogau oindii no abastat e si suprit smontendi is testadas de is armas atòmicas dismìtias. De is centralis prus che s’energia serbit su plutòniu. Sa chistioni Iran at “spollau s’urrei”, s’armamentu nucleari e finsas su connotu passant po is centralis nuclearis, funt su bratzolu de is armas arrorosas chi serbint a dominai su mundu.

Is primus a pagai ant a essi is pipius:

Scientziaus pagaus e spertus de arregimi no podint cuai chi is pipius chi bivint acanta de is centralis nuclearis s’amalàdiant de leucemia 10 bortas de prus de is avedalis insoru chi bivint prus atesu.

SARDÌNNIA NUCLEARI ?

SA DETZIDURA TOCAT A IS SARDUS

Arresponsabilidadi intra genias:
Sa genia sarda chi s’agatat oindii no podit lassai chi àtiri detzidant de sa saludi de is genias benidoras.

A is sardus su nucleari no serbit:
In Sardìnnia produseus giai prus energia de sa chi serbit e no si podint obrigai a ndi produsi tambeni po dda bendi a stracu baratu a is àterus.

Arresursas alternativas:
Sa Sardìnnia est arrica de arresursas alternativas prus che àteru in su campu de is energias lìmpias annoaditzas.

Sa Sardìnnia est un’ìsula:
In peruna ìsula de su mundu, francu su Giaponi, ddoi funt centralis nuclearis. Sa Sardìnnia tenit un’amprària prus pitica de sa chi iant fatu sfollai apustis de s’arrori de Cernobyl.

Militarisadura:
Iat a tramudai totu sa Sardìnnia in d-una caserma po amparai sa centrali, chi iat a tenni acapiaus is movimentus de is sardus e de is turistas.

Àcua:
Iat a surbiri totu is arresursas ìdricas de sa Sardìnnia, 300 mc/seg., liendi-ddas a sa messarìtzia, a sa pastoria, a s’indùstria e a su turismu. In Frantza su 40% de totu s’àcua spaciada est imperada po sfridai is arreatoris.

PODEUS BINCI, SEUS UNU PÒPULU !

IS ARMAS INSORU

Ameletzu de disimpreu:
Ant a fai aspreai sa classi oberadora sarda e is pastoris po fai cumparri s’abertura de is cantieris nuclearis che manna de su celu.

Campànnia de cumbincimentu:
Ant a fai movi imprenta, TV, scientziaus pagaus, sotziòlogus, fìsicus catastrofistas po si cumbinci ca su nucleari est s’ùnicu sarvamentu.

Sacrifìtziu natzionali:
Ant a cumbidai a is sardus, chi tenint sa sorti de bivi in d-una terra no sìsmica, a su sacrifìtziu natzionali (italianu) e a arriciri siat sa centrali siat is scadras arradiu-ativas.

Is ghengas polìticas:
Ant a fai movi totu is talent-scout de sa polìtica e ddus ant a mandai domu po domu a impromiti e a ameletzai.

Su scòntriu polìticu farsu:
Ùrtima arresursa at a essi sa de partziri is sardus faendi-ddis crei chi siat unu scòntriu intra centru-dereta e centru-manca.

IS ARMAS NOSTAS

SU PÒPULU SARDU:
SA PRUS ARMA FORTI NOSTA SEUS NOSU ETOTU,
CHI IS SARDUS ANT A ESSI BONUS A ESSI PÒPULU
ANT A DETZIDI SU BENIDORI INSORU

Advertisements

Teoria e pràtiga

Sa teoria est candu si sciit totu e nudda funtzionat.

Sa pràtiga est candu totu funtzionat e nemus sciit poita.

Nosu eus postu apari sa teoria cun sa pràtiga:

no nci at nudda chi funtzionit… e nemus sciit poita!

(Albert Einstein)

Scumpensu de coru

S’àtera dii m’est tressau in manus unu libureddu fatu in sa Cardiologia de s’Universidadi de Pisa cun is inditus po is malàdius de scumpensu de coru e po is familiaris insoru. M’est partu beni fatu e utilosu e dd’apu tradùsiu. Si-ddu pongu innoi.

PO IS MALÀDIUS E IS FAMILIARIS DE IS MALÀDIUS CUN

SCUMPENSU DE CORU


ITA EST SU SCUMPENSU DE CORU

Su scumpensu de coru est una maladia crònica (chi no sanat) ma chi lassat fai una vida giai giai normali, chi sceti imparaus a cumprendi e a arriciri unas cantu làcanas chi imponit e chi sigheus cun grandu coidu is inditus de vida e is mexinas apretzetadas, chi podint essi diferentis de unu malàdiu a s’àteru.

Su scumpensu ndi podit benni de medas maladias de su coru:

  • Infartu e “ischemia” miocàrdica (pagu sànguni a su mùsculu cardìacu po mori de s’arribimentu de is artèrias coronàrias chi ddu nùdriant)
  • Miocardiopatias (maladias primigènias e genèticas de su mùsculu cardìacu)
  • Maladias de is vàrvulas
  • Ipertensioni arteriosa (pressioni arta de su sànguni)
  • Maladias de su coru chi ndi benint de àteras maladias crònicas, che sa diabeta.

Su coru scumpensau no arrennescit a fai su traballu suu comenti si spetat. Cun su tempus cumparint sinnus chi podint impeurai si no funt cumbàtius a lestru cun mexinas e mudendi sa manera nosta de bivi. Cantu prus debressi si fait sa diànniosi e prus a lestru s’inghitzat sa cura, cantu prus fait a otenni profetu siat in sa calidadi siat in sa cantidadi de vida chi abarrat.

IS SINNUS DE SU SCUMPENSU

Is prus sinnus fitianus chi funt naturalis de su scumpensu funt:

  • Fadiori e punna a si cansai luegus
  • Assubentu po sfortzus chi a primìtziu si faiant chena barrancu, assubentu chi benit po sfortzus de prus in prus lèbius e chi a bortas cumparit finsas in su pàsiu
  • Unfrori a is peis e a is brutzus de is peis
  • Smèngua de sa cantidadi de lutzu pisciau
  • Concoidura traballosa
  • Bati-coru

IS SINNUS CHI ABISÒNGIANT DE DDUS NAI A SU DOTORI

Tocat a ddu nai luegus luegus a su dotori si cumparit finsas unu sceti de custus sinnus:

  • Dolori o sentidu de strinta a su petus
  • Assubentu mannu e de suncunas, chi no lassat abarrai corcaus
  • Dismaju o scimìngiu forti

Tocat a ddu nai a su dotori si cumparit finsas unu sceti de custus sinnus:

  • Tussi sighiu e perlongau, pruschetotu si benit a su noti
  • Smèngua de sa cantidadi de lutzu pisciau in sa dii cun aparèssida o crèscida de s’unfrori a is brutzus de is peis
  • Crèscida de su pesu (unu chilu o prus in pagu diis)
  • Bati-coru (crèscida de su nùmuru de is bàtidus o sentidu de disarritimia de su bàtidu)
  • Pagu gana de papai, gana mala o vòmbitu
  • Fadiori strambu

ITA EST CHI PODIT INGRAJAI SA MALADIA

Ddoi funt conditzionis chi podint fai impeurai is sinnus o su stadu de su coru.

Unas cantu de custas conditzionis fait a nci-ddas bogai o a ddas tenni beni a càstiu, àteras podint portai a dannus vitànius.

  • Si smenguai a solus is mexinas
  • Papai tropu o si satzai
  • Abarrai in logus o cun tempus pagu profetosus (montis de artària manna, logus callentis e ùmbidus)
  • Tenni tropu axius e pensamentus
  • Si sballai de traballu
  • Si pigai infetus (de is bias respiratòrias, urinàrias e biliaris)
  • Si fai anèmicu
  • Tenni disarritimias
  • Si fai un’àteru infartu o s’impeurai de una maladia de is vàrvulas

A BIVI CUN SU SCUMPENSU:

CONSILLUS DE SIGHIRI

Candu teneus su scumpensu de coru, is mexinas a solas no abastant a billai is sinnus e su strobeddu de sa maladia. Tocat a imparai a si comportai e a tenni avesus bonus.

Custas funt is maneras de fai de fundòriu po arrennesci a apoderai unu cumpensu bonu de sa maladia:

  • SMENGUAI S’IMPERU DE SALI IN SA DIETA
  • SMENGUAI S’IMPERU DE COSA LÌCUIDA
  • NO FUMAI
  • SI LIMITAI O, CANDU APRETZETAU, SI-NDI AOSTAI IN TOTU DE BUFAI ÀRCULU
  • SMENGUAI SA GRASSESA
  • ANDAI DE CORPUS DÒNNIA DII
  • TENNI COIDU DE SA LIMPIESA DE SU CORPUS
  • FAI UNU TANTI DE MOVIMENTU A TENORI DE SU CHI FAIT A FAI

IMPARAI A S’ARREGULAI A SOLUS

IMPARAI A SI CONNOSCI

Pruschetotu imparai a connosci su stadu de saludi e is làcanas aìnturu de comenti si movi chena tenni sinnus malus, imparai a connosci e a tenni a càstiu axius e pensamentus.

APODERAI SU PESU

Tocat a si pesai dònnia mangianu innantis de papai o assumancu duas bortas a sa cida: sa crèscida de prus de mesu chilu bolit nai ca seus alloghendi lìcuidus, tocat a dda tenni a càstiu cun coidu e iat a podi arrechedi de depi cresci is diurèticus.

IMPARAI A CONNOSCI IS SINNUS CHI SEUS ALLOGHENDI LÌCUIDUS

S’unfrori a is cambas, s’assubentu faendi sfortzus o candu seus corcaus, s’abisòngiu de aciungi coscinus po arrennesci a dormiri, funt totus sinnus chi si depint impelli a ddu nai a su dotori.

TENNI A CÀSTIU SA CANTIDADI DE LUTZU PISCIAU

Podit essi de profetu a mesurai sa cantidadi de lutzu e a dda marcai in d-una scheda, chi ddu pregontat su dotori o candu si parit de s’essi impeuraus o candu s’ant cambiau is mexinas. Comentisiollatchisiat est de importu mannu a si-ndi acatai de una smèngua a pagu a pagu o de suncunas de su lutzu pisciau in sa dii.

IMPARAI A MESURAI SU BÀTIDU DE SU CORU E SA PRESSIONI DE SU SÀNGUNI

Custu ddu podeus fai a solus, gràtzias a is aparèchius eletrònicus chi nci funt oindii, chi tocat perou a ddus ponni de manera currègia e a ddus fai castiai a fitianu (assumancu dònnia 6 mesis).

Ma est prus fàtzili puru a fai fai custas cosas a unu familiari; est una cosa simpri e fait a ddu imparai pregontendi-ddu a su personali de s’ambulatòriu cardiològicu.

Azienda Ospedaliera Pisana
Dipartimento Cardio Toracico
Università di Pisa
Direttore Prof. M. Mariani
Unità Scompenso
Resp. Prof. Rita Mariotti