Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for October, 2011

Maladitu INR !

Po chini est faendi sa cura anti-calladura de su sànguni

Oi si pongu una cositedda utilosa po is chi funt faendi sa CaPACS, Cura a Pìndulas Anti-Calladura de su Sànguni (TAO, terapia anticoagulante orale”) pighendi su warfarin (Coumadin®) o s’acenocumarolo (Sintrom®). Custa cura serbit a allonghiai su tempus de calladura de su sànguni (PT-INR o Tempus de Protrombina – International Normalized Ratio, chi me is personis sanas est aingìriu de 1,0) e dda faint is chi tenint calincuna maladia (pruschetotu sa FAC, o fibrilladura atriali crònica de su coru) chi donat arriscu mannu de tenni trombosi e embolia de is artèrias perifèricas, est a nai sa tupadura.

Sa majoria de is malàdius no podint andai a unu Centru TAO, ca nci-ndi funt pagus in Sardìnnia, e andant de su dotori de famìllia chi a fitianu no tenit sperièntzia meda in custa arratza de cura. Sutzedit aici chi malàdius medas si ponint a fai a solus.

Po ddus agiudai a no fai tontesas, chi iant a podi essi finsas perigulosas, pongu innoi custa tauledda chi amostat comenti fai candu su PT-INR bessit aforas de su tanti giustu (chi po sa majoria de is malàdius depit essi intra 2,0 e 2,8).

Chi est prus bàsciu de su tanti, bolit nai ca sa calladura de su sànguni no est ancora bastanti allonghiada, s’arriscu de trombosi est ancora artu e duncas tocat a cresci sa dosi de sa mexina.

Chi intamis est prus artu de su tanti, bolit nai ca sa calladura de su sànguni est tropu allonghiada, est tropu artu s’arriscu contràriu de tenni emorragias, e duncas tocat a smenguai sa dosi de sa mexina.

In sa tauledda, chi est fata po su Coumadin®, ma iat a andai beni finsas po su Sintrom® (chi est diferenti sceti poita ca s’efetu de custu in su sànguni durat prus pagu de su de su Coumadin®), fait a biri in sa segundu coròndula ita si depit fai po dònnia tanti de INR chi s’agatat in su sànguni. Is percentualis de sa dosi bolint carculadas po su tanti de una cida, giai chi sa dosi podit mudai dii po dii, e in prus ca no fait a smenguai de 1/3 (33%) o de 1/10 (10%) sa pìndula faendi-dda a buconeddeddus!

In sa de tres coròndulas si biit apustis de cantu diis tocat a fai torra s’averigu de s’INR po biri chi is mudàntzias funt andadas beni. Una borta chi su tanti de s’INR est giustu fait a torrai a fai s’averigu finsas unu mesi apustis.

pigada de is Àutus de su Cungressu Conoscere e curare il cuore 2010

Advertisements

Tropu sali fait dannu

Custa borta chistionaus de sali. Gei est berus ca nci bolit ma… cum grano salis!

Sali e pressioni arta

Consillus pràtigus

 

Su corpus umanu abisòngiat dònnia dii de prus o mancu 1 gramu de sali (est a nai NaCl o cloruru de sòdiu). In Itàlia ndi papaus in mèdia 10 bortas tanti. Chi ndi papaus prus de su chi serbit, su sòdiu, chi pigat su 40% in pesu de su sali, favoressit s’ipertensioni (sa pressioni arta de su sànguni) e, po mèdiu de cussa, is maladias cardiovascularis (de su coru e de is cundutus arteriosus) e de s’arrigu, in prus finsas su càntziru a su stògumu e s’osteoporosi (s’amoddiamentu de is ossus po pèrdida de càlciu).

Po cussu is organismus internatzionalis de circa scientìfica arrecumandant de smenguai su sali introdùsiu a sa dii a no prus de 5-6 gramus. Arregordendi perou chi est pruschetotu su sòdiu Na+ (e no su sali) chi agataus arremonau me is tauleddas de is sustàntzias presentis me is mandiaris chi comporaus,  depeus cunsiderai su tanti de 2-2,5 gramus de sòdiu a sa dii.

Custu balit po totus, ma de prus puru po chini tenit sa pressioni arta. Difatis smenguendi s’aportu de sali a prus pagu de 5 gramus a sa dii, fait a ndi fai calai sa pressioni sistòlica (sa màssima) finsas de 8 millìmetrus de mercùriu (mmHg) e sa diastòlica (sa mìnima) finsas de 4.

Unu cumpudu de 17 stùdius fatus in prus de 177.000 personis intra 25 e 79 annus at amostau chi un’aportu de sali de 3 gramus a sa dii at fatu calai sa pressioni de 4,6/2,5 mmHg a chini dda portàt arta e de 2,6/1,3 mmHg a chini dda portàt giai normali: una calada chi iat a podi fai smenguai sa cumparsa de s’ictus a su cerbeddu (guta o paràlisi) de su 13% e de s’infartu a su coru de su 10%.

Segundu s’Istitudu Natzionali de Circa po is Mandiaris e su Nudriamentu (INRAN), totu su sali chi papaus ndi benit:

  • po su 10%, de su sali chi nci at a su stadu naturali me is mandiaris (àcua, fruta, birdura, petza, etc.);
  • po su 36%, de su sali chi aciungeus coxinendi in domu o in sa mesa (unu cucerinu = 6 gramus);
  • po su 54%, de su sali chi nci at me is prodùsius trasformaus (artigianalis e industrialis) e in su chi papaus foras de domu.

Me is prodùsius trasformaus, sa prus mitza manna de sali in su papai nostu est in su pani e me is prodùsius inforraus: ddus papaus dònnia dii e in cantidadi prus manna de àterus mandiaris prus arricus de sali che a is insacaus (salàmini, presutu, sartitzu), su casu, sa patata frita. Finsas medas cundimentus portant sali o sòdiu. In sa tauledda ddoi funt is cantidadis segundu s’INRAN.

Calincun esempru:

  • una costeddedda cun bresàola e arrughita portat unus 3 g de sali,
  • unu pratu de pasta cun tamàtiga frisca e afàbica portat 0,15 g de sali,
  • una luntza cota a cadriga chena sali aciuntu e una costeddedda portant 1,25 g de sali.

Calincuna trassa po smenguai (e no aciungi) su sali

  • Smèngua abellu abellu su sali in coxina e in sa mesa, chena mancu de ti-nd’acatai t’as a avesai a su sabori “bambu”.
  • No imperis tropu cundimentus arricus de sali che a dadu po brodu, ketchup, bànnia de soja, làssana.
  • Po donai sabori a su papai impera erbas aromàticas (allu, cibudda, afàbica, pedrusèmini, tzìpiri, sàlvia, amenta, arrìgamu, mairana, àpiu, sèmini de fenugu) e spètzias (pìbiri, piberoneddu, nuxi muscada, tzafaranu, cannella, pìbiri gravellu, zènzeru, etc.).
  • Amellora su sabori de is mandiaris cun d-unu pagu de sùciu de limoni e axedu de binu o balsàmicu.
  • Scebera is cosas cun prus pagu sali (pani “bambu” o toscanu, marmellada, budinu, meli, arrosu biancu, patata, farra, dònnia arratza de pasta ma chi siat cota in àcua bamba, petza de uli, pudda, pisci, ous, fruta frisca, sùciu de fruta, lati, arrescotu, casu cun pagu sali, tunina chena sali, etc.).
  • Papa pagu mandiaris arricus de sali (snacks salius, patateddas in sachita, olia cunfetada, insacaus salius, casu sicau, petza o pisci in botu, etc.).

Mandiari

Unidadi
de mesura

Currispundèntzia
in sa pràtiga

Gramus
de sali

Pani

50 g

1 fita mèdia

0,4

Pistocus durcis

20 g

2-4 pistocus

0,1

Pasta de ofelleria cornetto

40 g

unu

0,4

Murzixeddu de panispànnia

35 g

unu

0,3

Loris po murzai

30 g

4 culleras

0,8

Olia cunfetada

35 g

5 olias

1,1

Birdura suta-axedu

60 g

3 culleras

1,2

Presutu cruu durci

50 g

3-4 fitas mèdias

3,2

Presutu cotu

50 g

3-4 fitas mèdias

0,9

Salàmini Milano

50 g

8-10 fitas mèdias

1,9

Mozzarella de baca

100 g

una partzidura

0,5

Casu provolone

50 g

una partzidura

0,9

Casu formaggino

22 g

unu

0,6

Parmigianu tratau

10 g

1 cullera

0,2

Tunina suta-ollu stiddiau

52 g

1 botu

0,4

Patateddas in sachita

25 g

una sachita

0,7

Bànnia de soja

6 g

1 cullera

0,9 *

Dadu po brodu de birdura/petza

3 g

unu cuartu

1,2 *

Ketchup

14 g

1 cullera

0,4 *

Làssana

14 g

1 cullera

1,0 *

* podint portai sòdiu in àteras formas, ma est furriau a sali po ddu podi cumparai

Est de importu meda a sciri ligi is etichetas.
Labai una lista de sustàntzias cun sòdiu chi a fitianu funt aciuntas a is mandiaris:
sali, sòdiu (Na+), cloruru de sòdiu, bicarbonau de sòdiu, fosfau monosòdicu, glutamau de sòdiu.
Chi connosceus sa cantidadi de sòdiu in gramus, po otenni su tanti in sali tocat a multipricai po 2,5.

Pigau, arresuminau e adatau cun mudàntzias de:
Paolo Verdecchia, Danni del sale: nella dieta è troppo, Cuore & Salute 7-8-9/2011: p. 207

Iperuricemia e pruaga

Oi si chistionu de una maladia forsis prus pagu connota de àteras, ma no po cussu de pagu importu.

Iperuricemia e pruaga

Consillus dietèticus po su malàdiu

S’iperuricemia est una cantidadi tropu manna de àcidu ùricu (o salis uraus) in su sànguni (prus de 7 mg/dl in s’òmini e prus de 6,5 mg/dl in sa fèmina). Sa prus forma comuni podit essi chena sìntomus o si podit presentai cun sa pruaga (o guta, o maladia de is arricus).

S’àcidu ùricu ndi benit pruschetotu de su metabolismu (sa concoidura) de sustàntzias chi ddi nant “purinas”, chi ndi bessint aforas de sa concoidura de is àcidus nuclèicus (su DNA e su RNA chi formant sa sienda genètica de sa tzèllula funt fatus de cadenas longas meda de purinas) e de is aminoàcidus (chi formant is proteinas de is tzèllulas). Un’àtera parti, ma no sa prus manna, ndi benit de is mandiaris puru.

S’àcidu ùricu aici formau lompit a s’arrigu po nci-ddu bogai aforas de s’organismu cun su lutzu, un’àtera parti nci-dda fùliat su stintinigu cun is abisòngius.

Sa forma chena sìntomus podit fait dannu aicetotu a s’arrigu e podit favoressi sa cumparsa de sa diabeta, s’obesidadi (tropu grassesa), s’ipertensioni arteriosa (pressioni arta de su sànguni) e sa “sìndromi metabòlica” (conditzioni acapiada a su malu funtzionamentu perifèricu de s’insulina e a sa presèntzia de tropu grassu in sa brenti).

Sa pruaga est intamis (in presèntzia de iperuricemia) s’amuntonu de cristallus de sali urau de sòdiu aìnturu de is giungimentas e in àterus logus (chi ddi nant tofus), chi si presentat de arrepenti cun atacus de inframadura aguda (una forma de artrita) po su depòsitu de custus cristallus in su lìcuidu sinoviali de sa giungimenta. Su prus sìntomu forti est su dolori, chi est acumpangiau de arrubiori, unfradura e callentamentu. Sa prus giuntura ferta est sa metatarsu-falangea (s’arraxina) de su didu mannu de su pei, ma podint essi interessadas àteras giungimentas comenti genugu, cambùciu (brutzu de su pei), brutzu e didus de sa manu.

In prus si podint formai càrculus de àcidu ùricu in s’arrigu (nefrolitìasi o su mali de is pedras).

Comenti eus nau duncas, prus purinas portat unu mandiari, prus àcidu ùricu at a essi prodùsiu. Po cussu tocat a smenguai s’aportu de is purinas a no prus de 100-150 mg a sa dii. A ndi bogai s’àcidu ùricu aforas de su sànguni ddi andant contras is lipidus (grassus) e ddu favoressint is carboidraus (tzùcurus), po cussu sa dieta at a depi essi prus arrica de tzùcurus (su 50-55% de totu is calorias), bastanti pòbura de proteinas, e s’aportu de su colesterolu at a depi essi tentu asuta de 300 mg a sa dii. In prus est de importu mannu assegurai a s’organismu un’aportu de lìcuidus de assumancu 2 lìturus a sa dii.

Mandiaris de no papai Mandiaris de papai pagu Mandiaris permìtius
(150-1000 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (50-100 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (0-15 mg de purinas po 100 g de cosa de papai)
Acoca Bufòngius arculosus Arrosu
Anciua Butiru e margarina Axedu
Arengu Cordolinu Birdura
Arrigu Croxius de mari (francu sa de sa segundu coròndula)
Bànnia cun petza Fasolu sicau Budinu
Brodu de petza Gentilla Bufòngius gasaus
Butàriga Grassus Cafei
Cerbeddu Mantega (pillu de lati) Ciuculati
Còciula Petza, pisci e puddàmini Crema
Coru (francu su de sa primu coròndula) Cundimentus
Cotzas Pisurci sicau Erbas aromàticas
Dadus e derivaus de petza Sparau Fruta frisca e sicada
Figau Spinàciu Geladina de fruta
Framentu de birra Gelau
Petza de fera Giardiniera
Petza mòlia Lati, casu
Pisci de cavàllia (scurmu) Lori de messadura
Sardella Marmellada
Tratalia Nuxi
Ous
Pani e Crackers
Pasta e pasta cun ou
Pop-corn
Sali
Tei
Turta, pistocus e durcis
Tzùcuru


Ainas po su sardu – 4

Is amigus de mogoresbook

ant pubricau su Capìtulu 4  (De sa diglossia a su bilinguismu) de is ainas po su sardu chi seu scriendi-ddis No est mai tropu tardu po ligi e scriri su sardu.

In custu capìtulu chistionu de sa diferèntzia intra diglossia (chi teneus) e bilinguismu (chi iaus a bolli) e de comenti po lompi a custu arresurtau tocat amarolla a tenni unu standard de scridura po sa lìngua nosta.

Is arrègulas po sa norma de su campidanesu de custu standard (cunforma a is chi at avotau a totòmini su Consillu Provintziali de Casteddu) apu a inghitzai a ddas amostai me is capìtulus benidoris.

Bona ligidura.

Is 1000 fueddus in Cuartu

Sàbudu presentaus su lìburu miu in Cuartu, in sa scola Porcu-Satta de Bia Turati

Benei e intendei… e comporai!

Is mustajonis bincidoris

Chi si boleis ligi is poesias bincidoras de su cuncursu literàriu de Sìmaba

Su mustajoni

de is editzionis de su 2009 e de ocannu, andai a si castiai sa pàgina chi s’apu apariciau, anca is poesias funt scritas cun sa grafia de sa norma campidanesa (ca is autoris funt totus de custa bariedadi).

Est una manera garbosa po si torrai a arregordai de comenti fut su sartu me is tempus passaus.

Po inghitzai si pongu su saludu a su cuncursu de unu de is giuraus, Giuanneddu Cherchi de Mòguru (chi benit a essi babu miu e chi, finsas a imoi MAI iat scritu poesias in sardu e si-nd’est scidau a 83 annus fatus!).

A sa Pro Loco de Sìmala
cun medas cumpraxèntzias
po ai scìpiu sciumbullai
in Marmidda e Parte Montis
is mustajonis dormius
e puru po memòria,
cun d-una punta de arrisu
de un’antigu connotu
chi incapat seus in pagus
a si-ddu arregordai.

Sa noti de is mustajonis e calincuna cosa in prus

Su mustajoni antigu
cussu nci-ddu bogàt
su pilloni de bìngia,
de s’ortu de su meloni
e de sa mata de figu.

In dii de oi invècias
su pòburu massaju
lassadas modas bècias,
medas nd’at provau
ma a pagu est arribau.

Fetùcias coloradas;
ampudditas de plàstica
postas a culu in susu
in palonis de ferru;
no funt mancu arrennèscias
sogas aìnturu de is giualis
cun sardellas pudèscias.

E àteras matracas
de concas perlongadas
unu strumìngiu nou
chi strocit sa scupeta
o fait scràmius de stori,
boxis de timoria.

Ma su sturru birbanti
(oindii is pillonis puru
ant imparau malesa),
frigau sa primu borta,
castiau-sì in parti in parti
no biendi cassadori
e nimancu umbra de stori
“Chi tanti fait tanti
sa de duas no mi-dda faint:
funt totus gioghitus
po mi-ndi fai atzicai
ma deu ddus lassu fai,
no bollu morri de fàmini”.
S’interis chi scupeta
no finit de sparai
e de scramiai su stori
in bìngia est torra giai.

Cun d-unu sùrbiu  forti
si  tzèrriat  cumpangia:
curculeus e orgialis
impari a is carroghinus
calant a cambarada
asuba de s’àxina niedda
e bicant a scarada;
in d-unu patrefìlliu
sa bìngia est binnennada
o pagu ndi-ddoi amancat.

E insaras giai giai
depit su meri etotu
in bìngia a si prantai
po scaddiai is pillonis.

Candu fui piciocheddu
teniant mellus sorti
unus cantu mustajonis
me is bìngias spartzinaus
e in s’ortu de is melonis
sinuncas furriadòrgia
cun d-una tzacarredda
cantendi in mata de figu.

A sa spaciada de làmpadas
o a is primus de austu,
no ddu scarèsciu mai,
me is domus de is massajus,
e no amancàt sa nosta,
sena scassai un’annu
tocàt a si giai de fai
po giai bisura de òmini
a mannugus de fenu
a forti alliongiaus
a buconeddus de furconi
o a arrampus de olioni.

Stantargiai mustajoni
no est giogu de pipius
nci bolit arti e fantasia,
e unu turmentu mannu
po ndi bogai a pillu
totu su chi serbiat,
sa domu a fundu in susu
cun prexu mannu de mama.

Cartzonis sfundoraus,
giacas apuntorgiadas,
imbustus scorriolaus,
camisas arrimadas
capeddus scanciofaus,
berritas stampadas
faiant bestimenta
po ddus alleputzai
e una pariga de tzàpulus
po ddis pintai sa cara.

Ma po otenni profetu
no si depiat sartai
de onorai cun arrespetu
“ Sa noti de is mustajonis,”
postus asuta de mantu
de unu groriosu santu,
su màrturu Larentzu,
cuddu chi iant arrustiu,
naràt ajaju miu,
in d-una cadrighedda
mancu fessit sparedda.

Aprontau totu cantu
su èspuru de su Santu
a  carru prenu a stiba
lompiaus in “bìngia manna”
a soli giai calau
e a pillonis acuilaus.

Insaras totu impressi,
primu de fai scuriu,
babai e ajaju miu
spraxiant is mustajonis
me is giualis prus nodius,
nieddera e arramuxau,
bovali e semidanu,
e in s’acorru de is melonis
foràstigus e tamàtigas.

Apustis,
a faina acabada,
abetendi su spantu
de is carroghinus
chi orbesci no orbesci
s’iant a incarai a bìngia,
innì, in su sulenu,
oru-oru de unu fundu de galopu,
innì,
stèrrius a bìddiu in susu
apitzus de una manta,
innì,
primu de si dormiri,
citius citius,
donniunu a coru prenu,
cantiaus is disìgius nostus
a is steddus fuius.

Su 10 de austu 2011 – Santu Larentzu

Giuanneddu Cherchi

A si-nci morri po ideas?

Un’àtera bella letzioni de Faber, a fai s’arrivolutzioni cun sa vida de is àterus gei benit a discansu…

A SI-NCI MORRI PO IDEAS

(F. De Andrè – G. Brassens)

Po ideas a si-nci morri, s’idea est amainadora
giai giai mi-nci moremu chena ‘e m’essi mai benia
ca unu sciacu mannu de genti chi creiat
tzerriendi “bivat sa morti” mi-nci est calada asuba.

E m’iant giai cumbintu e su cantu miu tirriosu
is faddinas amitendi arriciat sa fedi insoru
ma m’iant nau etotu, a scusi e a sa cuada
po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu
ca giai, ma abellu abellu.

Giai chi nosu no seus de coru tropu moddi
andaus a s’atru mundu giai giai bagamundendi
ca andendi tropu a lestru, capassu de si morri
po ideas chi pusti-cras spaciadas giai si funt.

Ca no nci est cosa trista, prus lègia e marigosa
de lompi sceti agoa a cumprendi in puntu ‘e morti
ca un’atra idea fut giusta, un’atru movimentu
po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu
ma abellu abellu.

Apòstulus noeddus chi bolint su martùriu,
giai funt norant’annus, no acabat su sermoni.
Po ideas a si-nci morri, lassai chi si-ddu neri
ca bivint po cussu, no sciint a atru pensai.

E asuta ‘e ònnia bandera finas Matusalemi
in vida longa meda funt propassendi
deu creu ca candu funt a solus funt nendi
po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu
ca giai, ma abellu abellu.

Po chini agoa est circhendi prus bera beridadi
oferit dònnia crèsia tzimias originalis
su pòburu noeddu no podit sceberai
po ideas a si-nci morri est bellu ma po calis.

Su bèciu chi est portendi is froris in sa tumba
biendi-ddas benendi agoa de su stendardu
si fait “chi a lompi trigant at a essi cosa bona”
po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu
ca giai, ma abellu abellu.

E ‘osatrus spara-guetus, e ‘osatrus grandus santus
chi ‘oleis scuartarai, benibenius siais
perou po caridadi is atrus lassai bivi
giai chi francu sa vida no tenint àtera cosa
e in prus chi sa carrònnia est giai bastanti abilla
no tenit abisòngiu de ddi portai sa farci
aillargu su buginu in nòmini ‘e sa paxi
po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu
ma abellu abellu.