Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for June, 2014

Fibrilladura atriali in Santu ‘Aìngiu e in Gùspini

Oi in Santu ‘Aìngiu e giòbia chi benit (su 26) in Gùspini apu a fueddai de fibrilladura atriali e de is mexinas noas contras a sa calladura de su sànguni
Fibrilladura atriali

Advertisements

Argentina-Bòsnia 2-1

Is arbubraxus intzìmiant bincendi 2 a 1 contras a sa Bòsnia. Aberit un’autogou de Kolasinac a su de 3′ de unu primu tempus de arrosci. A sa torrada sa prella de su Pùlixi, a s’acabu Ibisevic provat a dda torrai a aberri ma est tropu tardu

Issu si bisat de afestai asuba de cussu pardu birdi etotu su 13 de mesi•de•argiolas, dii de sa finali mundiali. In s’interis Leo Messi s’acuntentat: arregalat una maia de is suas a totu su mundu e cunchistat su Maracanã intzimiendi sa cupa in sa catedrali de su fuba. S’Argentina partit beni in custu Mundiali, 2 a 1 a sa Bòsnia cun pagu sfortzu, est a nai dormendi po totu unu tempus. Susic si depit mossiai is manus: s’autogou a su de 3′ de Kolasinac at furriau luegus a fundu assusu totu is pranus suus, a metadi de sa torrada dd’at acabada su Pùlixi. Tropu a trigadiu si•nd’est scidada cun su gou de Ibisevic. Sa primu presentada de su Paisu suu a su Mundiali si•ddu maginàt diferenti meda.

SU PÙLIXI DISAFIAT SU MUNDU — Est s’Argentina contras a sa Bòsnia ma est Messi contras a totus puru. Contras a su Brasili chi dd’aprètziat ma chi ddu timit che a su prus nemigu perigulosu. Contras a Carlitos Tevez: Leo depit amostai ca sa truma arbubraxa podit sighiri a fai de mancu de s’Apache. Contras a sa stòria sua etotu: po imoi unu gou mundiali sceti (e debadas puru) me is duas aparèssidas passadas (8 partidas). E finsas contras a issu etotu: stasoni arrica de gous (comenti a sèmpiri) ma no scallentosa, cundia de crìticas (sèmpiri cacendi in campu, s’evasioni fiscali…) e chena de bintòrias de importu: tocat a ddoi ponni arremèdiu.

FADDINAS E CÀSCHIDUS — E s’arremèdiu lompit luegus: 3′, Leo pinzellat una punimenta de parti de manca, Rojo carìnniat sa bòcia chi atumbat a is peis de Kolasinac. Arresurtau? Begovic frigau e Argentina ananti. Totu fàtzili? No, ca Messi scumparessit de su campu, e cun issu totu s’arbubraxa fait pagu, e cussu pagu ddu fait bastanti mali etotu. Sa Bòsnia arrespundit, s’intregat pruschetotu a su pei de Misimovic, su prus òmini chi arrapresentat sa Bòsnia Erzegòvina finsas ca tenit prus presèntzias (81 cun 25 gous), ma Hajrovic si•nci stichit in ària debadas po mori de sa bessida de Romero. In campu nci funt cincu “italianus”: su dorianu (imprestau a su Monaco), Fernandez (Napoli) e Campagnaro (Inter) a una parti, Lulic (Lazio) e Pjanic (Roma) a s’àtera. De su grogarrùbiu no lompint lampus, de su latziali giai: corpu de conca a su de 41′ furriau in àngulu de Romero. Acinnus timi-timi de Messi a su de 45′ cun cuàturu òminis sartaus arrovinendi totu perou cun d-un’assistu faddiu. Acabat su primu tempus, totu fait a nai sarvu chi siat stètiu unu grandu spetàculu.

ORABONA LEO! — Sabella cumprendit chi diaici no andat beni – mancai siat 1 a 0 – e insandus mudat totu: aforas Campagnaro e Maxi Rodriguez, aìnturu Gago e pruschetotu Higuain e bai cun su 4-3-3. Est una mòvida chi detzidit totu. S’arbubraxa est prus biatza, Messi ispirat a Aguero a su de 10′ ma El Kun si•nci papat s’allobada artziendi a tribuna su tiru a pei pratu deretu. Torra Aguero a su de 16′ tirat intamis de atraessai: sceberu malu, sa partida abarrat pèndili-pèndili. A dda serrai nci pensat Leo chi dormit, dormit, dormit… totinduna si•ndi scidat, scàmbiat a su de 20′ cun Higuain, si•nci andat cun su mancosu màgicu suu, s’acentrat e sèmpiri a pei mancosu nci•dda fichit a s’anguleddu: Begovic no podit nudda (2u centru a unu Mundiali, fiat abetendi•ddu de su 16 de làmpadas de su 2006, 8 annus a oi giustu giustu). S’Argentina imoi bincit e cumbincit. Susic provat sa segundu punta cun Ibisevic po Mujdza. Aìnturu Visca puru (àtera punta) po Hajrovic, agoa Medunjanin po Misimovic: si giogant totu is europeus chi perou parint fadiaus e a su contras s’Argentina inghitzat in orabona a giogai scapiada faendi spassiai is 75.000 de su Maracanã. A 5′ de s’acabu perou sa scoitada de Ibisevic (cun sa cumplicidadi de sa defensa argentina, unu pagheddu dormia) a su passìgiu fundudu de Lulic torrat a aberri sa partida: est sceti unu striori, s’Argentina sunfrit (aforas Aguero, aìnturu Biglia) ma ingollit a domu is tres puntus. Is cumentzus mundialis no funt mai fàtzilis (po ddu sciri, tocat a pregontai a s’Uruguay) ma po binci a Rio su 13 de mesi•de•argiolas nci at a bolli calincuna cosa in prus.

A.C., Gasport

Argentina- Bòsnia 2 a 1 (primu tempus 1 a 0)

Argentina (5-3-2): Romero; Zabaleta, Campagnaro (46’ Gago), F. Fernandez, Garay, Rojo (giallo); Mascherano, M. Rodriguez (46’ Higuain), Di Maria; Messi, Aguero (87’ Biglia). Insagiadori: Sabella.

Bòsnia (4-2-3-1): Begovic; Mujdza (69’ Ibisevic), Bicakcic, Spahic (giallo), Kolasinac; Pjanic, Besic; Hajrovic (71’ Visca), Misimovic (74’ Medunjanin), Lulic; Dzeko. Insagiadori: Susic.

Àrbitru: Aguilar (El Salvador)

Nodas: Amonestaus: Rojo (A) e Spahic (B) po giogu scurrègiu. Aciuntas: 2’, 4’.

Inghiliterra-Itàlia 1-2

Acabat 2-1 a Manaus: in su primu tempus Sturridge arrespundit a Marchisio, agoa detzidit SuperMario a su de 50′ po un’assistu de unu Candreva de vàllia

Prus fortis de sa mala sorti, de su spèddiu de sa primu borta, de sa mala fiantza, de totu: Manaus depiat essi un’inferru po s’Itàlia, intamis sa Natzionali de Prandelli intzìmiat su Mundiali cun d-unu 2 a 1 a s’Inghiliterra chi balit sa scalera po nci artziai a celu. Est chitzi tambeni po s’allosingai, seus sceti a s’inghitzu, ma a s’essi ingortu su capitanu Buffon iat lassau unus bellus cantu bruncus frungius in sa cambarada asula: scancellaus de una grandu performàntzia, apustis de una partida echilibrada e prena de ocasionis, chi a s’acabu prèmiat s’atrivimentu de chini circat sèmpiri de fraigai su giogu. Me is partidas amistantziosas sa Natzionali no luxit, ma in cussas ofitzialis no faddit giai mai. Una tzimia nci at a essi puru.

DDOI EST STERLING — S’Itàlia in s’Arena Amazonia est sa giai annuntziada, cun Chiellini a manu manca e Paletta in su centru de sa defensa. In s’Inghiliterra a s’acabu ddoi est Sterling e no Lallana, ma su piciocheddu-fenòmenu de su Liverpool s’aposentat apalas de Sturridge, cun Welbeck a manu dereta e Rooney a s’àter’atza. Sa mòvida de Hodgson iat a depi fai atzicai a Darmian, chi intamis de àteru no si tremit mancu po nudda. E fait che cuaddu curridori, boghendi profetu ca “Wazza” est pagu avesu a poderai sa fàscia. Sa mellus de totu is curreras de su laterali colori de arenada agatat a Balotelli chi arrennescit, orabona, a si•ndi smarcai de sa guàrdia de Jagielka e Cahill, ma s’atùmbidu de conca no ddi bessit. Est su primu tzèrriu asulu apustis de cincu perìgulus ingresus: duus mìssilis de Sturridge e Henderson, unu traessoni terra-terra ferenosu meda de Sterling e duus interbentus disisperaus de Barzagli, chi amantat is fartas de unu Paletta acapiau e ababalucau, arriscu de fai autogou puru.

DONADA E TORRADA — Nau aici, iat a parri chi s’Itàlia siat dominada. Ma no est aici, est totu un’àtera cosa. Is perìgulus benint de contrapeis aversàrius, chi nascint amarolla candu si circat de fraigai una manòvara. Is duus faidoris traballant beni, Pirlo e Verratti si circant, a sa parti de Candreva e Darmian arrennesceus a alladiai su giogu. Amancat unu pagheddu de agiudu a Balotelli in s’ària, ma teneus àteras possibilidadis. Insandus candu Verratti currit a arregolli un’àngulu curtzu e Pirlo fait velu in su passìgiu suu, Marchisio s’agatat mèturus de libertadi po scarrigai su pei deretu de binti mèturus. Gou! Unu tiru terra-terra chi Hart no ddoi lompit. Ma no nc’est mancu su tempus de afestai: passant duus minutus e unu palloni pèrdiu malamenti acabat a Sterling, chi ponit in partida Rooney; asuba a su traessoni suu Sturridge si•nci ghetat che unu centumetrista po s’1 a 1. Unu pàsiu ca afestendi su gou s’est ingortu su fisioterapista Lewin, e un’acabu de tempus cun is asulus fortzendi: una paràbula de Balotelli sarvada in sa lìnia de Jagielka cun Hart sartau, agoa unu palu de Candreva con d-un’àteru terra-terra. Totus a si pasiai in mesu de is tzacarramanus.

SUPERMARIO GOU — Bessida de is spolladòrgius cun d-una parada de Sìrigu a Sturridge, ma a su de 5’ est torra arretronu po s’Itàlia: Candreva fait amachiai a Baines, Cahill si perdit a Balotelli e Mario ddi sartat apalas, incorrendi su 2 a 1 chi fait sciopai Manaus, aundi medas ddu stimant. Is minutus apustis funt arbigaus, Sturridge che unu dimòniu ponit a traballai a Sirigu e Rooney si•nci papat su paris agoa de unu foragiogu asulu faddiu. Aìnturu Thiago Motta po Verratti, Hodgson arrespundit cun Barkley impasa de Welbeck. In mesu nci funt duas chèscias in àrea de Welbeck e Gerrard, ma Kuipers fait sighiri chena nci pensai unu grei. Is Lionis nci provant finsas cun is tertzinus: a primu Johnson, agoa Baines cun d-una punimenta. Ndi besseus chena dannu. Su clima de Manaus puru nosi donat una manu de agiudu, ca smènguat s’afoghìgiu de is aversantis nostus tèndius in sa punna de sodighi. Is duus c.t. si marcant apari: aìnturu Immobile impari a Wilshere, aìnturu Parolo cun Lallana. Foras Balotelli, Henderson, Candreva e Sturridge. Gerrard de punimenta nosi fait sa gràtzia, is minutus currint, Rooney sperdit s’ùrtimu arregalu de Barkley. S’ùrtimu striori dd’arregalat Pirlo, osannau de su pòpulu de s’Amazonia comenti a su Maracanà: traessa tzacada de punimenta me is minutus de aciunta. Agoa est acabau. Impràssidus, arrisus. “We go again”, nos’iat a benni a conca de nai, furendi•ndi is fueddus famaus de insulamentu a Gerrard… ma giai chi no boleus fai sa fini de su Liverpool suu in sa Premier League, lasseus a perdi. Nosi bieus a Recife: su 20 de làmpadas batalla po sa primatzia cun sa Costa Rica. Dd’estis a ai crètiu mai?

S.C., Gasport

INGHILITERRA-ITÀLIA 1 a 2 (primu tempus 1 a 1)

MARCADORIS: pt Marchisio (It) 35’, Sturridge (In) 37’; st Balotelli (It) 5’.

INGHILITERRA (4-2-3-1): Hart; Johnson, Cahill, Jagielka, Baines; Henderson (28’ s.t. Wilshere), Gerrard; Welbeck (16’ s.t. Barkley), Sterling, Rooney; Sturridge (34’ s.t. Lallana). Insagiadori: Hodgson.

ITÀLIA (4-1-3-1-1): Sirigu; Darmian, Barzagli, Paletta, Chiellini; De Rossi; Verratti (12’ s.t. Motta), Pirlo, Marchisio; Candreva (34’ s.t. Parolo); Balotelli (28’ s.t. Immobile). Insagiadori: Prandelli.

ÀRBITRU: Kuipers (Olanda)

NODAS: amonestau Sterling po giogu scurrègiu. Aciuntas: 2’; 5’.

Spànnia-Olanda 1-5

Arrevesa de sa finali de Sudàfrica 2010: is Aràngius sodighint e agoa faint a befa is campionis mundialis in càrriga. Imoi s’Arrùbia si giogat totu cun su Cili, arriscat perou de ingruxai su Brasili me is otavus

In Spànnia pintànt s’Olanda che a una truma defendidora, pagu sperta e trobillicada: grandu faddina spruinada atesu de su 5 a 1 cun chi is òminis de Van Gaal ant interrau is ùrtimus campionis mundialis. Gei est berus ca 4 annus a oi puru in Sudàfrica sa Spànnia iat inghitzau perdendi (1 a 0) cun sa Svìtzera, ma no nci est cumparàntzia peruna. In s’arrevesa de sa finali de Johannesburg s’Olanda at inghitzau perdendi e at acabau apetighendi una Spànnia innantis stontonada e apustis stramudia. E chi imoi, sarvu àterus spantus, at a depi gherrai (cun Cili e Austràlia) po lompi a cussu segundu postu chi balit s’otavu cun su Brasili. Van Gaal si cunfirmat unu grandu maistu, Robben e van Persie duus giogadoris spantosus.

ARRIGORI POLÈMICU — Apustis de una bella parada de Casillas a Sneijder a su de 7′ sa Spànnia aministrat su giogu e passat ananti a su de 27′ cun d-un’arrigori de Xabi Alonso, sulitau de Rizzoli agoa de unu cuntrastu De Vrij-Diego Costa. Su brasilianu de Spànnia, surbiau malamenti a dònnia tocu e fatu a befa de totu su pùbricu a sonu de cantzoni “Diego viado”, nd’arruit in d-unu nudda, Rizzoli est inguni acanta, ma is dudas abarrant.

BÒLIDU MÀGICU — Su tempus acabat cun duus momentus-crai: Silva, a solu ananti a Cillessen, nci fùliat su 2 a 0 e unu grei apustis s’Olanda fait paris: Blind de metadi de campu nci sprundit su palloni in mesu de s’ària de Casillas chi Van Persie, fuiu a unu Ramos sbeliau, detzidit de ddi andai contras acabussendi•sì a manera stravanada: s’atùmbidu est durci che su tzurruvigu etotu e sa bòcia si•nd’àrtziat su tanti de passai a bòlidu a Casillas e donai su paris a s’Olanda. Unu gou spantosu chi permitit (intra àteras cosas medas) a Zenga de apoderai su primau suu de innidesa de porta a is Mundialis.

ALLOBADA E TRAESSA — Sa torrada inghitzat asuta de una strasura tropicali e cun s’allobada de s’Olanda: Blind torrat a sprundi de atesu, custa borta po Robben chi amasedat sa bòcia a pei mancosu, lassat sicu Piqué a pei deretu e bincit a Casillas cun s’àteru pei torra. Sèmpiri cun grandu calidadi. Unu grei apustis Diego Costa donat un’acinnu de corpu de conca a Martins Indi chi Rizzoli no biit. Sa Spànnia stontonat, Robben dda segat in duus e su scàrrigu lompit a Van Persie chi, sendi perou pagu pagu foragiogu (mancu sinnalau) mandat su tiru a pei deretu de su liminaxi de s’àrea a tzacai in prenu sa traessa.

SPÀNNIA STRAMUDIA — Del Bosque càmbiat Costa e Alonso cun Torres e Pedro, van Gaal de Guzmàn cun Wijnaldum e agatat su de tres gous: punimenta de parti de manca de Sneijder, van Persie strobat a Casillas a manera pagu arregulari, de Vrij abruxat a Azpilicueta in su segundu palu. Su stontonu de sa Spànnia est pinturau luegus apustis de su de cuàturu gous: Casillas firmat mali unu passìgiu agoa e van Persie dd’abruxat po su 4 a 1; candu a s’acabu Robben nci fichit aìnturu de porta su de cincu gous, sa Spànnia est sparèssia. E su de ses no lompit  po miràculu sceti. Mai in sa stòria de is Mundialis is campionis in càrriga iant pigau una surra aici.

F.M. R., Gasport

SPÀNNIA-OLANDA 1 a 5 (primu tempus 1 a 1)

MARCADORIS: pt 27′ (arrigori) Alonso (S), 44′ van Persie (O); st 8′ Robben (O), 19′ de Vrij (O), 27′ van Persie (O), 35′ Robben (O)

SPÀNNIA (4-2-3-1): Casillas; Azpilicueta, Piqué, Ramos, Alba; Busquets, Alonso (17′ st Pedro); Silva (33′ st Fabregas), Xavi, Iniesta; Diego Costa (17′ st Torres). Insagiadori: Del Bosque.

OLANDA (3-4-1-2): Cillessen; de Vrij (32′ st Veltman), Vlaar, Martins Indi; Janmaat, de Guzmàn (17′ st Wijnaldum), de Jong, Blind; Sneijder; van Persie (34′ st Lens), Robben. Insagiadori: van Gaal.

ÀRBITRU: Rizzoli (Itàlia).

NODAS: Amonestaus: de Guzmàn (O), de Vrij (O), Casillas (S) e van Persie (O). Aciuntas: 1′; 4′.

Brasili-Croàtzia 3-1

Su Brasili bincit 3 a 1 a sa Croàtzia: asuta de unu gou giai de s’inghitzu po una faddina de Marcelo, sa Seleçao sodighit cun d-un’allobada de su steddu suu, innantis de su gou de Oscar a s’acabu. Ma s’arrigori chi dd’abantaxat est un’arregalu de s’àrbitru

Seus a metadi de su segundu tempus. Brasili e Croàtzia funt 1 a 1, apustis de unu primu tempus biatzu e una torrada prus pagu luxenti. Sa Seleçao no arrennescit a imbentai ocasionis, alluta sceti a tretus de is stravanaus Oscar e Neymar. Ma candu su paris parit agiumai seguru, s’àrbitru giaponesu Nishimura sulitat un’arrigori po farta de Lovren a Fred. A chini at nau ca est stètiu tropu bonu coru, a chini ca no nci fiat farta peruna. Pletikosa tocat sa bòcia, ma no firmat s’allobada de Neymar, chi agiudat su Brasili a si-ndi libertai is palas de unu pagu de grajori, innantis de su gou de Oscar me is minutus de aciunta, prèmiu merèsciu po una partida a manera de campioni. A nai sa beridadi sa sentèntzia no est unu scàndulu in totu. Ma no ndi sciùliat atesu totu is dudas chi su Brasili si portat asuba afarchendi-sì a custu Mundiali. Tenit meda de si chesciai intamis sa Croàtzia, chi in dònnia manera abarrat una candidada segura po su segundu postu de sa truma. Personalidadi, giogu biatzu totu bòcia a terra e bona organisadura. E totu chena Mario Mandzukić (scalificau), centruananti de vàllia e beni assetiau in su sistema de Kovać. Perišić fiat finsas po intinnai su paris candu fiant 1 a 2, pagu innantis de su sèlliu de Oscar.

ARRUSCIADA FRIDA — Sa Croàtzia, chi tenit unu centrucampu de calidadi prus de unu sciampànnia de annada cun Modrić, Rakitić e is furriotus de Perišić, inghitzat mellus. Deludit Kovačić s’interista, ma Olić a parti de manca fait scoberri luegus is fartas defendidoras de Dani Alves. A primìtziu faddit po pagu unu gou de conca, agoa ponit in mesu unu traessoni chi Marcelo nci fait imbucai a porta sua. 1 a 0 po sa Croàtzia apustis de 11′.

LAMPUS — Su Brasili, cun su triu Hulk-Oscar-Neymar apalas de Fred e sa loba de mesanus Paulinho-Luiz Gustavo, a serru arrennescit a fai giogu. Oscar est ispirau meda, Hulk e Fred nudda. Ma est Neymar, chi fait a bocidura candu puntat deretu s’òmini, a fai paris. Su steddu destinau de sa Cupa Mundiali, lìberu meda de si movi prus chi no candu giogat in su Barcellona, andat aundi nci•ddu tragat su gèniu. Su gou de su 26′ est una prenda pretziosa. Su tiru mancosu de foras de àrea basat su palu e frigat a Pletikosa chi perou si•nci fiat ghetau tardu in d-una lìnia de tiru dìnnia de is mellus biliardistas de su mundu.

DETZIDIDORI — Est issu, su nùmuru 10, cun Oscar, a fraigai is prus fainas perigulosas in sa torrada puru, mancai sa Croàtzia, cun d-unu trastìgiu tanti profetosu cantu unu gosu a ddu biri, no lompat mai a sunfriri. Innantis de intendi su sùrbiu detzididori etotu de Nishimura, e de un’acabu chi fait striai a Scolari, cun assumancu duas ocasionis annuddadas de Julio Cesar innantis de su gou de sa seguresa.

J. G., Gasport

BRASILI-CROÀTZIA 3 a 1 (primu tempus 1 a 1)

MARCADORIS: 11′ (autogou) Marcelo (C), 29′ pt Neymar (B); 26′ (arrigori) Neymar, 46′ st Oscar (B)

BRASILI (4-2-3-1): Julio Cesar; Dani Alves, David Luiz, Thiago Silva, Marcelo; Paulinho (16’st Hernanes), Luiz Gustavo; Hulk (21’st Bernard), Oscar, Neymar (42’st Ramires); Fred. Insagiadori: Scolari.

CROÀTZIA (4-2-3-1): Pletikosa; Vrsaljko, Ćorluka, Lovren, Srna; Modrić, Rakitić; Olić, Kovačić (15′ st Brozović), Perišić; Jelavić (32’st Rebić). Insagiadori: Kovać.

ÀRBITRU: Nishimura (Giaponi).

NODAS: meigama sulenu, terrenu in conditzionis perfetas. Spetadoris: 62.103. Amonestaus: Neymar (B), Ćorluka (C), Lovren (C) e Luiz Gustavo (B). Àngulus: 7-3. Aciuntas: 2′ + 4′.

Una persighidura (“stalking”) de 400 annus a oi… disterru po una poberita

Adiosu, montis obrèscius de s’àcua e puntaus a celu; cùcurus disagualis, connotus a chini est crèsciu intra bosàterus e siddaus in conca sua che sa bisura de is prus carus chi tenit; arrius chi nd’intendit su cròculu che sonu de is boxis de domu; boddeus de domus spartzinadas arbighendi in sa costera che tallus de brebeis pascendi; adiosu! ‘Ta tristu su passu de chini, crèsciu intra bosàterus, si-ndi depit stesiai! Finsas in sa pantasia de su chi si-ndi dispedit po boluntadi sua etotu, cun sa spera de tenni mellus sorti in logu allenu, in cussu momentu morint is bisus de arrichesa; e si-ndi spantat issu etotu de s’essi pòtziu destinai aici, e si-nd’iat a torrai agoa inderetura chi no pensessit de podi torrai arricu una dii benidora. Cantu prus s’ogu càstiat in su pranu si-nd’arretirat arròsciu e fadiau de cuss’amprària sèmpiri aguali; s’àiri ddi parit grai e morta; s’adelantat tristu e sbeliau me is tzitadis avolotadas; domus asuba de domus, bias ingruxadas a bias, parit chi ndi-ddi boghint su sùlidu; e ananti de is casamentus chi is stràngius amirant, pensat turmentau de su disìgiu a cudd’ortixeddu de bidda sua, a cudda domixedda chi nci iat ghetau is ogus asuba de diora e chi at a comporai torrendi arricu a is montis suus.

Ma chini no iat impèlliu apalas de cuddus mancu unu disìgiu fuiditzu, chini iat cumpostu in conca sua totu is pinturas benidoras in mesu de issus, e unu maliori poderosu nci-ddu scàvulat atesu! Chini, scardancau amarolla de is avesus fitianus e strobau me is prus speras bisadas, lassat cussus montis po sighiri s’arrastu de àterus disconnotus e chi mai at disigiau de connosci, e no arrennescit mancu in su pensamentu a lompi a s’ora de torrai! Adiosu, domu stimada, anca setzendi cun pensus cuaus s’at imparau a scerai, in mesu de is passus cumonis, su sonu de unu passu abetau cun timoria stramba. Adiosu, domu stràngia tambeni, domu apubada a culu de ogu, passendi, e a cara arrùbia puru; anca sa menti si bisàt unu benidori de sposa achietu e vitàniu. Adiosu, crèsia, anca s’ànimu est torrau medas bortas sullenu, cantendi a Deus alabantza; anca fut impromìtia e apariciada una tzirimònia; anca su pispisu segretu de su coru depiat essi beneditu in su celu, e sa stima cumandada e nada santa; adiosu! Chini si donàt una biadesa aici manna est apetotu; e no amànciat mai su prexu de is fillus chi no po ndi-ddis batiri un’àteru prus seguru e prus mannu.

Alessandro Manzoni, 1827-1840