Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘consillus’

Maneras de bivi e maladias cardiovascularis

Su 2 de martzu, cumbidau de s’Unitre de Mòguru, apu tentu una cunferèntzia apitzus de s’impèllida de su stili de vida asuba de is maladias cardiovascularis. A s’inghitzu, comenti a norma, ia apariciau is diapositivas in italianu (e aici agoa ddas apu presentadas) ma chistionendi-ndi cun is amigus ativistas de su sardu ndi fiat bessia a pillu sa proposta “ma poita no si-dda fais in sardu?”

Duncas lòmpiu a sa sala de sa seu de s’Unitre, sciendi chi giai totus is assentaus a s’assòtziu fueddànt in sardu e totus fiant bonus assumancu a ddu cumprendi, apu pediu su permissu a su presidenti Brunu Pia de fai sa cunferèntzia in sardu. Cun d-unu pagu de spantu de parti mia, issu s’est amostau prexau meda e m’at cumbidau de dda fai aicetotu.

Est andada beni meda, nemus s’est chesciau de no arrennesci a cumprendi su chi fia nendi, mancai forsis calincunu at pòtziu tenni unu pagu de dificultadi a sighiri is diapositivas in italianu in s’interis chi deu ddis chistionà in sardu. Comentechisiat totus funt abarraus prexaus.

Apustis m’est benia s’idea de tradusi is diapositivas in sardu, e aici apu fatu.
Innoi fait a si castiai totu sa presentada de PowerPoint.

De cussas diapositivas agoa nd’apu bogau finsas un’artìculu chi est bessiu in duas puntadas (sa de 1, sa de 2) in su diònicu nou BiDeAs chi eus cuncordau pagu tempus a oi cun d-una bella truma de amigus interessaus a su sardu.

Chi s’interessat a tenni calincunu consillu po comenti bivi mellus e de prus, castiai-si-ddu.

Scumpensu de coru

S’àtera dii m’est tressau in manus unu libureddu fatu in sa Cardiologia de s’Universidadi de Pisa cun is inditus po is malàdius de scumpensu de coru e po is familiaris insoru. M’est partu beni fatu e utilosu e dd’apu tradùsiu. Si-ddu pongu innoi.

PO IS MALÀDIUS E IS FAMILIARIS DE IS MALÀDIUS CUN

SCUMPENSU DE CORU


ITA EST SU SCUMPENSU DE CORU

Su scumpensu de coru est una maladia crònica (chi no sanat) ma chi lassat fai una vida giai giai normali, chi sceti imparaus a cumprendi e a arriciri unas cantu làcanas chi imponit e chi sigheus cun grandu coidu is inditus de vida e is mexinas apretzetadas, chi podint essi diferentis de unu malàdiu a s’àteru.

Su scumpensu ndi podit benni de medas maladias de su coru:

  • Infartu e “ischemia” miocàrdica (pagu sànguni a su mùsculu cardìacu po mori de s’arribimentu de is artèrias coronàrias chi ddu nùdriant)
  • Miocardiopatias (maladias primigènias e genèticas de su mùsculu cardìacu)
  • Maladias de is vàrvulas
  • Ipertensioni arteriosa (pressioni arta de su sànguni)
  • Maladias de su coru chi ndi benint de àteras maladias crònicas, che sa diabeta.

Su coru scumpensau no arrennescit a fai su traballu suu comenti si spetat. Cun su tempus cumparint sinnus chi podint impeurai si no funt cumbàtius a lestru cun mexinas e mudendi sa manera nosta de bivi. Cantu prus debressi si fait sa diànniosi e prus a lestru s’inghitzat sa cura, cantu prus fait a otenni profetu siat in sa calidadi siat in sa cantidadi de vida chi abarrat.

IS SINNUS DE SU SCUMPENSU

Is prus sinnus fitianus chi funt naturalis de su scumpensu funt:

  • Fadiori e punna a si cansai luegus
  • Assubentu po sfortzus chi a primìtziu si faiant chena barrancu, assubentu chi benit po sfortzus de prus in prus lèbius e chi a bortas cumparit finsas in su pàsiu
  • Unfrori a is peis e a is brutzus de is peis
  • Smèngua de sa cantidadi de lutzu pisciau
  • Concoidura traballosa
  • Bati-coru

IS SINNUS CHI ABISÒNGIANT DE DDUS NAI A SU DOTORI

Tocat a ddu nai luegus luegus a su dotori si cumparit finsas unu sceti de custus sinnus:

  • Dolori o sentidu de strinta a su petus
  • Assubentu mannu e de suncunas, chi no lassat abarrai corcaus
  • Dismaju o scimìngiu forti

Tocat a ddu nai a su dotori si cumparit finsas unu sceti de custus sinnus:

  • Tussi sighiu e perlongau, pruschetotu si benit a su noti
  • Smèngua de sa cantidadi de lutzu pisciau in sa dii cun aparèssida o crèscida de s’unfrori a is brutzus de is peis
  • Crèscida de su pesu (unu chilu o prus in pagu diis)
  • Bati-coru (crèscida de su nùmuru de is bàtidus o sentidu de disarritimia de su bàtidu)
  • Pagu gana de papai, gana mala o vòmbitu
  • Fadiori strambu

ITA EST CHI PODIT INGRAJAI SA MALADIA

Ddoi funt conditzionis chi podint fai impeurai is sinnus o su stadu de su coru.

Unas cantu de custas conditzionis fait a nci-ddas bogai o a ddas tenni beni a càstiu, àteras podint portai a dannus vitànius.

  • Si smenguai a solus is mexinas
  • Papai tropu o si satzai
  • Abarrai in logus o cun tempus pagu profetosus (montis de artària manna, logus callentis e ùmbidus)
  • Tenni tropu axius e pensamentus
  • Si sballai de traballu
  • Si pigai infetus (de is bias respiratòrias, urinàrias e biliaris)
  • Si fai anèmicu
  • Tenni disarritimias
  • Si fai un’àteru infartu o s’impeurai de una maladia de is vàrvulas

A BIVI CUN SU SCUMPENSU:

CONSILLUS DE SIGHIRI

Candu teneus su scumpensu de coru, is mexinas a solas no abastant a billai is sinnus e su strobeddu de sa maladia. Tocat a imparai a si comportai e a tenni avesus bonus.

Custas funt is maneras de fai de fundòriu po arrennesci a apoderai unu cumpensu bonu de sa maladia:

  • SMENGUAI S’IMPERU DE SALI IN SA DIETA
  • SMENGUAI S’IMPERU DE COSA LÌCUIDA
  • NO FUMAI
  • SI LIMITAI O, CANDU APRETZETAU, SI-NDI AOSTAI IN TOTU DE BUFAI ÀRCULU
  • SMENGUAI SA GRASSESA
  • ANDAI DE CORPUS DÒNNIA DII
  • TENNI COIDU DE SA LIMPIESA DE SU CORPUS
  • FAI UNU TANTI DE MOVIMENTU A TENORI DE SU CHI FAIT A FAI

IMPARAI A S’ARREGULAI A SOLUS

IMPARAI A SI CONNOSCI

Pruschetotu imparai a connosci su stadu de saludi e is làcanas aìnturu de comenti si movi chena tenni sinnus malus, imparai a connosci e a tenni a càstiu axius e pensamentus.

APODERAI SU PESU

Tocat a si pesai dònnia mangianu innantis de papai o assumancu duas bortas a sa cida: sa crèscida de prus de mesu chilu bolit nai ca seus alloghendi lìcuidus, tocat a dda tenni a càstiu cun coidu e iat a podi arrechedi de depi cresci is diurèticus.

IMPARAI A CONNOSCI IS SINNUS CHI SEUS ALLOGHENDI LÌCUIDUS

S’unfrori a is cambas, s’assubentu faendi sfortzus o candu seus corcaus, s’abisòngiu de aciungi coscinus po arrennesci a dormiri, funt totus sinnus chi si depint impelli a ddu nai a su dotori.

TENNI A CÀSTIU SA CANTIDADI DE LUTZU PISCIAU

Podit essi de profetu a mesurai sa cantidadi de lutzu e a dda marcai in d-una scheda, chi ddu pregontat su dotori o candu si parit de s’essi impeuraus o candu s’ant cambiau is mexinas. Comentisiollatchisiat est de importu mannu a si-ndi acatai de una smèngua a pagu a pagu o de suncunas de su lutzu pisciau in sa dii.

IMPARAI A MESURAI SU BÀTIDU DE SU CORU E SA PRESSIONI DE SU SÀNGUNI

Custu ddu podeus fai a solus, gràtzias a is aparèchius eletrònicus chi nci funt oindii, chi tocat perou a ddus ponni de manera currègia e a ddus fai castiai a fitianu (assumancu dònnia 6 mesis).

Ma est prus fàtzili puru a fai fai custas cosas a unu familiari; est una cosa simpri e fait a ddu imparai pregontendi-ddu a su personali de s’ambulatòriu cardiològicu.

Azienda Ospedaliera Pisana
Dipartimento Cardio Toracico
Università di Pisa
Direttore Prof. M. Mariani
Unità Scompenso
Resp. Prof. Rita Mariotti

Preventzioni

Bollu inghitzai su diònicu cun sa chi pensu siat sa primu mission mia, comenti nant is ingresus. Ligei-sì (e circai de sighiri!) is

Arrègulas de fundòriu po sa preventzioni de s’arteriosclerosi

  1. Apoderai su prus chi fait su pesu ideali: su IMC (Inditu de sa Massa de su Corpus = Pesu in chilus / cuadrau de s’Artària in mèturus) depit essi prus bàsciu de 25.
  2. Slangiri abellu abellu, chi abisòngiat: no prus de 3 chilus a su mesi.
  3. Fai unu tanti de movimentu bastanti, a tenori de donniunu.
  4. Smenguai is cundimentus grassus a 4-5 cucerinus de ollu de olia a sa dii.
  5. Smenguai is mandiaris grassus (insacaus, casu, bànnias cun petza o lardu, etc.).
  6. Smenguai su tanti de sali aciuntu papendi o ghetau coendi su mandiari.
  7. Amodai s’imperu de dadus po brodu, majonesa e àteras bànnias giai prontas, chi portant sali meda.
  8. Papai su prus chi fait manestus amesturaus cun dònnia arratza de lori.
  9. Sceberai su lati sbutirau in parti, e is prus casus ligerus, cun pagu grassus e meda càlciu.
  10. Cambiai su prus chi fait sa petza cun pisci (assumancu duas bortas a sa cida).
  11. Lassai a una parti su fumu de sigareta e is bufòngius arculosus meda, smenguai su binu o sa birra a no prus de una tassa a prandi e una a cenai.
  12. Cresci su papai de birdura e de fruta, arricas de vitaminas e de sustàntzias contra-ossidadoras.