Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘pruaga’

Iperuricemia e pruaga

Oi si chistionu de una maladia forsis prus pagu connota de àteras, ma no po cussu de pagu importu.

Iperuricemia e pruaga

Consillus dietèticus po su malàdiu

S’iperuricemia est una cantidadi tropu manna de àcidu ùricu (o salis uraus) in su sànguni (prus de 7 mg/dl in s’òmini e prus de 6,5 mg/dl in sa fèmina). Sa prus forma comuni podit essi chena sìntomus o si podit presentai cun sa pruaga (o guta, o maladia de is arricus).

S’àcidu ùricu ndi benit pruschetotu de su metabolismu (sa concoidura) de sustàntzias chi ddi nant “purinas”, chi ndi bessint aforas de sa concoidura de is àcidus nuclèicus (su DNA e su RNA chi formant sa sienda genètica de sa tzèllula funt fatus de cadenas longas meda de purinas) e de is aminoàcidus (chi formant is proteinas de is tzèllulas). Un’àtera parti, ma no sa prus manna, ndi benit de is mandiaris puru.

S’àcidu ùricu aici formau lompit a s’arrigu po nci-ddu bogai aforas de s’organismu cun su lutzu, un’àtera parti nci-dda fùliat su stintinigu cun is abisòngius.

Sa forma chena sìntomus podit fait dannu aicetotu a s’arrigu e podit favoressi sa cumparsa de sa diabeta, s’obesidadi (tropu grassesa), s’ipertensioni arteriosa (pressioni arta de su sànguni) e sa “sìndromi metabòlica” (conditzioni acapiada a su malu funtzionamentu perifèricu de s’insulina e a sa presèntzia de tropu grassu in sa brenti).

Sa pruaga est intamis (in presèntzia de iperuricemia) s’amuntonu de cristallus de sali urau de sòdiu aìnturu de is giungimentas e in àterus logus (chi ddi nant tofus), chi si presentat de arrepenti cun atacus de inframadura aguda (una forma de artrita) po su depòsitu de custus cristallus in su lìcuidu sinoviali de sa giungimenta. Su prus sìntomu forti est su dolori, chi est acumpangiau de arrubiori, unfradura e callentamentu. Sa prus giuntura ferta est sa metatarsu-falangea (s’arraxina) de su didu mannu de su pei, ma podint essi interessadas àteras giungimentas comenti genugu, cambùciu (brutzu de su pei), brutzu e didus de sa manu.

In prus si podint formai càrculus de àcidu ùricu in s’arrigu (nefrolitìasi o su mali de is pedras).

Comenti eus nau duncas, prus purinas portat unu mandiari, prus àcidu ùricu at a essi prodùsiu. Po cussu tocat a smenguai s’aportu de is purinas a no prus de 100-150 mg a sa dii. A ndi bogai s’àcidu ùricu aforas de su sànguni ddi andant contras is lipidus (grassus) e ddu favoressint is carboidraus (tzùcurus), po cussu sa dieta at a depi essi prus arrica de tzùcurus (su 50-55% de totu is calorias), bastanti pòbura de proteinas, e s’aportu de su colesterolu at a depi essi tentu asuta de 300 mg a sa dii. In prus est de importu mannu assegurai a s’organismu un’aportu de lìcuidus de assumancu 2 lìturus a sa dii.

Mandiaris de no papai Mandiaris de papai pagu Mandiaris permìtius
(150-1000 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (50-100 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (0-15 mg de purinas po 100 g de cosa de papai)
Acoca Bufòngius arculosus Arrosu
Anciua Butiru e margarina Axedu
Arengu Cordolinu Birdura
Arrigu Croxius de mari (francu sa de sa segundu coròndula)
Bànnia cun petza Fasolu sicau Budinu
Brodu de petza Gentilla Bufòngius gasaus
Butàriga Grassus Cafei
Cerbeddu Mantega (pillu de lati) Ciuculati
Còciula Petza, pisci e puddàmini Crema
Coru (francu su de sa primu coròndula) Cundimentus
Cotzas Pisurci sicau Erbas aromàticas
Dadus e derivaus de petza Sparau Fruta frisca e sicada
Figau Spinàciu Geladina de fruta
Framentu de birra Gelau
Petza de fera Giardiniera
Petza mòlia Lati, casu
Pisci de cavàllia (scurmu) Lori de messadura
Sardella Marmellada
Tratalia Nuxi
Ous
Pani e Crackers
Pasta e pasta cun ou
Pop-corn
Sali
Tei
Turta, pistocus e durcis
Tzùcuru


Advertisements