Salomè in sardu
Po is interessaus chi tenint su Kindle de Amazon apu pubricau sa furriadura in sardu de sa Salomè de Oscar Wilde. Gei costat pagu, comporai-si-dda!
Si pongu innoi sa noda bibliogràfica, sa noda a sa furriadura in sardu e sa primu scena de su drama.
Noda bibliogràfica
Sa tragèdia famada de Wilde est furriada po sa primu borta in lìngua sarda, in sa bariedadi campidanesa, fueddada de sa majoria de is sardus in sa metadi de cabegiossu, sa prus populada de s’ìsula.
Wilde iat scritu su drama in frantzesu po sa grandu atora Sarah Bernhardt candu fut bivendi in Parigi intra donniassantu e mesi-de-idas de su 1891 (ma dd’iant imprentau s’annu apustis e fut bessiu sceti su 22 de friàrgiu de su 1893), ma s’aparìciu chi fiant aprontendi dd’iat proibiu s’annu apustis in Londra su Lord Ciambellanu cun sa scusi de una lei bècia perdali chi cumandàt de no ponni in scena personis de sa Bìbia: ma fut sa burghesia paparrosàrius chi s’annu innantis iat cunsiderau sbregungiu “S’arretratu de Dorian Gray” cun sa chi issu pensàt una garbosidadi basamatoni, chi faiat pagai diaici a su grandu scridori irlandesu is atacus spenitentziaus chi issu no ddi iat fatu amancai in lìburus, artìculus e arrespustas a s’imprenta. Sa bersioni ingresa afatanti de su 1894 de s’amigu Lord Alfred Douglas a Wilde intamis no ddi fut pràxia e dd’iat finsas disalabada.
S’òbera contat su fatu àspidu, pigau de sa Bìbia, de Salomè, sa filla giovunedda de s’arreina Erodìadi chi, ecisada de s’amaju e de sa bellesa de su Batiadori ma de issu arreusada, si fait batiri in d-una safata de prata sa conca sua, a pagamenta po ai baddau sa dantza de is seti velus po s’urrei Erodi, bìdriu suu, amajau issu etotu de issa. Su cuntrastu de su nidori farsu e sa notzentesa gramaticali de su linguatzu cun sa matèria trulla e aferenada donat una gràtzia decadenti e malàdia a custu cabudòbera de su tiatru de Wilde.
Noda a sa furriadura in sardu
Candu in su mesi de ladàmini de su 1987 ia detzìdiu de cuncurri in sa setzioni “furriadura in sardu” de su prèmiu literàriu de Calangianus, forsis no fiant medas is chi pensànt chi su sardu fut una lìngua no sceti po sa sintzillidadi de sa strutura e sa gramàtica sua ma finsas poita ca fut bonu a esprimi dònnia calidadi de sugetu, eus a nai “universali”, mancai no nci fessit in sa stòria e in sa cultura de su connotu sardu. E po cussu ia sceberau de mandai un’arrogu de sa “Salomè” de Oscar Wilde. Bolendi puru lassai a una parti sa bellesa cosa sua, mi fut parta intzertada s’idea chi cuss’òbera etotu, chi un’irlandesu “cundennau de is ingresus a chistionai sa lìngua de Shakespeare” (comenti naràt Wilde etotu) iat scritu in frantzesu in su 1891, fessit furriada cent’annus apustis in d-una lìngua chi, cundennada de sa tirannia de s’italianu a no podi essi prus sa de bratzolu in domu sua, genias de sardus ant dèpiu imparai sendi giai mannus po no abarrai cun sa bregùngia de no connosci su fueddu de sa terra insoru (e deu seu malassortadamenti unu de cussus).
Fiant passaus giai sex’annus de cussas diis, annus chi bortas medas mi fut beniu su disìgiu de torrai a pigai in manus cussa faina, ca s’arresurtau fut stètiu bellixeddu (e premiau puru a su cuncursu), ma oi po un’arraxoni de traballu e cras po un’àtera de famìllia, no fui arrennèsciu mai a ddu sighiri. Ma in su stadiali de su 2003, po nexi de sa presentada de su standard de sa Regioni po sa grafia de su sardu chi ddi nant Limba Sarda Unificada, arranguitzau de essi torraus a bessiri a pillu s’interessu e is chistionis asuba de sa lìngua sarda, mi seu detzìdiu e in pagus mesis apu acabau su traballu chi presentu innoi a is ligidoris.
Po sa grafia de sa lìngua apu sighiu is Arrègulas de su campidanesu standard imprentadas imoi pagu tempus de sa Provìntzia de Casteddu, mancai sa furriadura siat fata, po fueddàriu e maneras de nai, in sa bariedadi ocidentali de su campidanesu, e pretzisamenti in su sardu chi fueddaus in sa Marmidda de Mòguru (anca seu nàsciu e fatu mannu), mancai arricau de pagu fueddus de àteras bariedadis.
Po sa furriadura de fueddus chi no nci funt in s’imperu cumoni de su sardu apu circau de sighiri su chi pensat Antoni Lèpori, chi giai dex’annus a oi scriiat: “Su pensamentu miu (…) sighit a essi sinnau de una oponidura crara a su caminu de italianisadura a marolla de sa lìngua sarda, po primu cosa in sa grafia e in su campu sintàtigu e in su de is fueddus. Infatis seu cumbintu ki s’arruga de sighiri siat sa de nai ca no a s’arrecursu atrupelliau a is prèstidus, de s’italianu comenti de calisisiat lingua, e ki siat pretzisu a arricai sa lingua sarda de a intru, est a nai produsendi fueddus nous partendi de fueddus sardus sintzillus chi nci funti jai de di ora”, (in Gramàtiga sarda po is campidanesus, Su nascimentu de is fueddus in campidanesu, Premissa, pàg. 106, Quartu S.Elena 2001).
Cun sa spera de ai donau un’agiudu, mancai piticu, a difendi su sardu campidanesu, imoi etotu chi sa prus fueddada chistionada in Sardìnnia arriscat de essi arrimada po favoressi àteras fueddadas presùmias prus “puras”, idea de chi ndi funt nàscias a primìtziu sa L.S.U. e apustis s’improddu (finsas peus!) de sa Limba Sarda Comuna, saludu a is stimadoris de sa lìngua nosta, chena mi scaresci de torrai gràtzias a babu miu Giuanneddu (chi oi s’est pentiu de no m’ai chistionau in sardu a piticheddu!) e a s’amigu Dinu Maccioni po s’agiudu mannu chi m’ant donau a torrai a castiai su scritu, pruschetotu po m’ai inditau fueddus antigus chi no funt giai giai prus connotus de su prus de is giòvunus de is genias de oi.
SCENA
Una sutea manna aìnturu de su palàtziu de Erodi chi donat a sa sala de sa sciala. Unus cantu sordaus funt incaraus a su curridòriu. A manu dereta ddoi at una scalera manna. A manu manca, in fundu, unu putzu antigu ingiriau de unu muru de brunzu birdi. Lugori de luna.
NARRABOT. Gei est pagu bella notesta sa printzipessa Salomè!
CORTESANU. Castiai sa luna. Sa luna fait una luxi strama. Iat a parri una fèmina bessendi-ndi de una tumba. Assimbillat a una fèmina morta. Iat a parri circhendi mortus.
NARRABOT. Fait una luxi strama meda. Assimbillat a una printzipessedda a velu grogu e a peis de prata. Assimbillat a una printzipessa a peis che columbeddas arbas… Iat a parri baddendi.
CORTESANU. Est comenti e una fèmina morta. Andat a pagu a pagu. (S’intendit murigu in sa sala de sa sciala.)
PRIMU SORDAU. Ita est totu custu carraxu? Chini funt cussas bèstias scimpras chi funt aboxinendi?
SEGUNDU SORDAU. Is Giudeus. Faint sèmpiri aici. Funt abetiendi asuba de s’arreligioni insoru.
PRIMU SORDAU. E poita depint abetiai asuba de s’arreligioni?
SEGUNDU SORDAU. No ddu sciu. Faint sèmpiri aici… Is Fariseus nant ca nci funt is àngiulus, is Saduceus nant ca is àngiulus no nci funt.
PRIMU SORDAU. A mei gei mi parit cosa de arriri a si ponni a abetiai asuba de custas cosas.
NARRABOT. Gei est pagu bella notesta sa printzipessa Salomè!
CORTESANU. Fustei est sèmpiri castiendi-dda. Fustei dda càstiat tropu. No fait a castiai a sa genti a custa manera… Nd’iat a podi calai calincun’arrori.
NARRABOT. Est bella meda notesta.
PRIMU SORDAU. S’urrei tenit una faci incillida.
SEGUNDU SORDAU. Est berus, tenit una faci annugiada.
PRIMU SORDAU. Est castiendi calincuna cosa.
SEGUNDU SORDAU. Est castiendi a calincunu.
PRIMU SORDAU. A chini est castiendi?
SEGUNDU SORDAU. No ddu sciu.
NARRABOT. Gei est groghixedda sa printzipessa. No dd’apu bia mai aici groga. Assimbillat a s’arrefrèscia de un’arrosa arba in d-unu sprigu de prata.
CORTESANU. No fait a dda castiai. Fustei dda càstiat tropu!
Stèvini ...su chercu 