Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Archive for the ‘mexina’ Category

Maneras de bivi e maladias cardiovascularis

Su 2 de martzu, cumbidau de s’Unitre de Mòguru, apu tentu una cunferèntzia apitzus de s’impèllida de su stili de vida asuba de is maladias cardiovascularis. A s’inghitzu, comenti a norma, ia apariciau is diapositivas in italianu (e aici agoa ddas apu presentadas) ma chistionendi-ndi cun is amigus ativistas de su sardu ndi fiat bessia a pillu sa proposta “ma poita no si-dda fais in sardu?”

Duncas lòmpiu a sa sala de sa seu de s’Unitre, sciendi chi giai totus is assentaus a s’assòtziu fueddànt in sardu e totus fiant bonus assumancu a ddu cumprendi, apu pediu su permissu a su presidenti Brunu Pia de fai sa cunferèntzia in sardu. Cun d-unu pagu de spantu de parti mia, issu s’est amostau prexau meda e m’at cumbidau de dda fai aicetotu.

Est andada beni meda, nemus s’est chesciau de no arrennesci a cumprendi su chi fia nendi, mancai forsis calincunu at pòtziu tenni unu pagu de dificultadi a sighiri is diapositivas in italianu in s’interis chi deu ddis chistionà in sardu. Comentechisiat totus funt abarraus prexaus.

Apustis m’est benia s’idea de tradusi is diapositivas in sardu, e aici apu fatu.
Innoi fait a si castiai totu sa presentada de PowerPoint.

De cussas diapositivas agoa nd’apu bogau finsas un’artìculu chi est bessiu in duas puntadas (sa de 1, sa de 2) in su diònicu nou BiDeAs chi eus cuncordau pagu tempus a oi cun d-una bella truma de amigus interessaus a su sardu.

Chi s’interessat a tenni calincunu consillu po comenti bivi mellus e de prus, castiai-si-ddu.

Advertisements

Maladitu INR su de 2 !

Custu merii torru a chistionai de fibrilladura atriali e de mexinas anti-calladura de su sànguni in Seddori

UNIVERSITA’ DELLA TERZA ETA’
Generazioni a confronto-SANLURI

Il giorno 10 Dicembre 2015 –  alle ore 16,30

il Cardiologo Dott.  STEFANO  CHERCHI

presenterà una relazione sul tema

“LA FIBRILLAZIONE ATRIALE : NUOVI FARMACI PER LA PREVENZIONE DELL’ICTUS”
 

Presso aula del Co-Working, sita al primo piano del Polo Culturale, Parco degli Scolopi- Sanluri.

La partecipazione è aperta a tutti

 

Interbista de cardiologia in sardu in Sardegna1

Cras a is 3 de a merii (15.00) e, torrau a donai, a mesunotis mancu cuartu (23.45), sa tv Sardegna1 po su programa CUN SALUDE!, trasmitit s’interbista in sardu chi m’at fatu Antoni Nàtziu Garau asuba de un’argumentu de importu de cardiologia: s’infartu de su coru e sa preventzioni de is maladias cardiuvascularis.

Castiai-si-dda.

Fibrilladura atriali in Santu ‘Aìngiu e in Gùspini

Oi in Santu ‘Aìngiu e giòbia chi benit (su 26) in Gùspini apu a fueddai de fibrilladura atriali e de is mexinas noas contras a sa calladura de su sànguni
Fibrilladura atriali

Maladitu INR !

Po chini est faendi sa cura anti-calladura de su sànguni

Oi si pongu una cositedda utilosa po is chi funt faendi sa CaPACS, Cura a Pìndulas Anti-Calladura de su Sànguni (TAO, terapia anticoagulante orale”) pighendi su warfarin (Coumadin®) o s’acenocumarolo (Sintrom®). Custa cura serbit a allonghiai su tempus de calladura de su sànguni (PT-INR o Tempus de Protrombina – International Normalized Ratio, chi me is personis sanas est aingìriu de 1,0) e dda faint is chi tenint calincuna maladia (pruschetotu sa FAC, o fibrilladura atriali crònica de su coru) chi donat arriscu mannu de tenni trombosi e embolia de is artèrias perifèricas, est a nai sa tupadura.

Sa majoria de is malàdius no podint andai a unu Centru TAO, ca nci-ndi funt pagus in Sardìnnia, e andant de su dotori de famìllia chi a fitianu no tenit sperièntzia meda in custa arratza de cura. Sutzedit aici chi malàdius medas si ponint a fai a solus.

Po ddus agiudai a no fai tontesas, chi iant a podi essi finsas perigulosas, pongu innoi custa tauledda chi amostat comenti fai candu su PT-INR bessit aforas de su tanti giustu (chi po sa majoria de is malàdius depit essi intra 2,0 e 2,8).

Chi est prus bàsciu de su tanti, bolit nai ca sa calladura de su sànguni no est ancora bastanti allonghiada, s’arriscu de trombosi est ancora artu e duncas tocat a cresci sa dosi de sa mexina.

Chi intamis est prus artu de su tanti, bolit nai ca sa calladura de su sànguni est tropu allonghiada, est tropu artu s’arriscu contràriu de tenni emorragias, e duncas tocat a smenguai sa dosi de sa mexina.

In sa tauledda, chi est fata po su Coumadin®, ma iat a andai beni finsas po su Sintrom® (chi est diferenti sceti poita ca s’efetu de custu in su sànguni durat prus pagu de su de su Coumadin®), fait a biri in sa segundu coròndula ita si depit fai po dònnia tanti de INR chi s’agatat in su sànguni. Is percentualis de sa dosi bolint carculadas po su tanti de una cida, giai chi sa dosi podit mudai dii po dii, e in prus ca no fait a smenguai de 1/3 (33%) o de 1/10 (10%) sa pìndula faendi-dda a buconeddeddus!

In sa de tres coròndulas si biit apustis de cantu diis tocat a fai torra s’averigu de s’INR po biri chi is mudàntzias funt andadas beni. Una borta chi su tanti de s’INR est giustu fait a torrai a fai s’averigu finsas unu mesi apustis.

pigada de is Àutus de su Cungressu Conoscere e curare il cuore 2010

Tropu sali fait dannu

Custa borta chistionaus de sali. Gei est berus ca nci bolit ma… cum grano salis!

Sali e pressioni arta

Consillus pràtigus

 

Su corpus umanu abisòngiat dònnia dii de prus o mancu 1 gramu de sali (est a nai NaCl o cloruru de sòdiu). In Itàlia ndi papaus in mèdia 10 bortas tanti. Chi ndi papaus prus de su chi serbit, su sòdiu, chi pigat su 40% in pesu de su sali, favoressit s’ipertensioni (sa pressioni arta de su sànguni) e, po mèdiu de cussa, is maladias cardiovascularis (de su coru e de is cundutus arteriosus) e de s’arrigu, in prus finsas su càntziru a su stògumu e s’osteoporosi (s’amoddiamentu de is ossus po pèrdida de càlciu).

Po cussu is organismus internatzionalis de circa scientìfica arrecumandant de smenguai su sali introdùsiu a sa dii a no prus de 5-6 gramus. Arregordendi perou chi est pruschetotu su sòdiu Na+ (e no su sali) chi agataus arremonau me is tauleddas de is sustàntzias presentis me is mandiaris chi comporaus,  depeus cunsiderai su tanti de 2-2,5 gramus de sòdiu a sa dii.

Custu balit po totus, ma de prus puru po chini tenit sa pressioni arta. Difatis smenguendi s’aportu de sali a prus pagu de 5 gramus a sa dii, fait a ndi fai calai sa pressioni sistòlica (sa màssima) finsas de 8 millìmetrus de mercùriu (mmHg) e sa diastòlica (sa mìnima) finsas de 4.

Unu cumpudu de 17 stùdius fatus in prus de 177.000 personis intra 25 e 79 annus at amostau chi un’aportu de sali de 3 gramus a sa dii at fatu calai sa pressioni de 4,6/2,5 mmHg a chini dda portàt arta e de 2,6/1,3 mmHg a chini dda portàt giai normali: una calada chi iat a podi fai smenguai sa cumparsa de s’ictus a su cerbeddu (guta o paràlisi) de su 13% e de s’infartu a su coru de su 10%.

Segundu s’Istitudu Natzionali de Circa po is Mandiaris e su Nudriamentu (INRAN), totu su sali chi papaus ndi benit:

  • po su 10%, de su sali chi nci at a su stadu naturali me is mandiaris (àcua, fruta, birdura, petza, etc.);
  • po su 36%, de su sali chi aciungeus coxinendi in domu o in sa mesa (unu cucerinu = 6 gramus);
  • po su 54%, de su sali chi nci at me is prodùsius trasformaus (artigianalis e industrialis) e in su chi papaus foras de domu.

Me is prodùsius trasformaus, sa prus mitza manna de sali in su papai nostu est in su pani e me is prodùsius inforraus: ddus papaus dònnia dii e in cantidadi prus manna de àterus mandiaris prus arricus de sali che a is insacaus (salàmini, presutu, sartitzu), su casu, sa patata frita. Finsas medas cundimentus portant sali o sòdiu. In sa tauledda ddoi funt is cantidadis segundu s’INRAN.

Calincun esempru:

  • una costeddedda cun bresàola e arrughita portat unus 3 g de sali,
  • unu pratu de pasta cun tamàtiga frisca e afàbica portat 0,15 g de sali,
  • una luntza cota a cadriga chena sali aciuntu e una costeddedda portant 1,25 g de sali.

Calincuna trassa po smenguai (e no aciungi) su sali

  • Smèngua abellu abellu su sali in coxina e in sa mesa, chena mancu de ti-nd’acatai t’as a avesai a su sabori “bambu”.
  • No imperis tropu cundimentus arricus de sali che a dadu po brodu, ketchup, bànnia de soja, làssana.
  • Po donai sabori a su papai impera erbas aromàticas (allu, cibudda, afàbica, pedrusèmini, tzìpiri, sàlvia, amenta, arrìgamu, mairana, àpiu, sèmini de fenugu) e spètzias (pìbiri, piberoneddu, nuxi muscada, tzafaranu, cannella, pìbiri gravellu, zènzeru, etc.).
  • Amellora su sabori de is mandiaris cun d-unu pagu de sùciu de limoni e axedu de binu o balsàmicu.
  • Scebera is cosas cun prus pagu sali (pani “bambu” o toscanu, marmellada, budinu, meli, arrosu biancu, patata, farra, dònnia arratza de pasta ma chi siat cota in àcua bamba, petza de uli, pudda, pisci, ous, fruta frisca, sùciu de fruta, lati, arrescotu, casu cun pagu sali, tunina chena sali, etc.).
  • Papa pagu mandiaris arricus de sali (snacks salius, patateddas in sachita, olia cunfetada, insacaus salius, casu sicau, petza o pisci in botu, etc.).

Mandiari

Unidadi
de mesura

Currispundèntzia
in sa pràtiga

Gramus
de sali

Pani

50 g

1 fita mèdia

0,4

Pistocus durcis

20 g

2-4 pistocus

0,1

Pasta de ofelleria cornetto

40 g

unu

0,4

Murzixeddu de panispànnia

35 g

unu

0,3

Loris po murzai

30 g

4 culleras

0,8

Olia cunfetada

35 g

5 olias

1,1

Birdura suta-axedu

60 g

3 culleras

1,2

Presutu cruu durci

50 g

3-4 fitas mèdias

3,2

Presutu cotu

50 g

3-4 fitas mèdias

0,9

Salàmini Milano

50 g

8-10 fitas mèdias

1,9

Mozzarella de baca

100 g

una partzidura

0,5

Casu provolone

50 g

una partzidura

0,9

Casu formaggino

22 g

unu

0,6

Parmigianu tratau

10 g

1 cullera

0,2

Tunina suta-ollu stiddiau

52 g

1 botu

0,4

Patateddas in sachita

25 g

una sachita

0,7

Bànnia de soja

6 g

1 cullera

0,9 *

Dadu po brodu de birdura/petza

3 g

unu cuartu

1,2 *

Ketchup

14 g

1 cullera

0,4 *

Làssana

14 g

1 cullera

1,0 *

* podint portai sòdiu in àteras formas, ma est furriau a sali po ddu podi cumparai

Est de importu meda a sciri ligi is etichetas.
Labai una lista de sustàntzias cun sòdiu chi a fitianu funt aciuntas a is mandiaris:
sali, sòdiu (Na+), cloruru de sòdiu, bicarbonau de sòdiu, fosfau monosòdicu, glutamau de sòdiu.
Chi connosceus sa cantidadi de sòdiu in gramus, po otenni su tanti in sali tocat a multipricai po 2,5.

Pigau, arresuminau e adatau cun mudàntzias de:
Paolo Verdecchia, Danni del sale: nella dieta è troppo, Cuore & Salute 7-8-9/2011: p. 207

Iperuricemia e pruaga

Oi si chistionu de una maladia forsis prus pagu connota de àteras, ma no po cussu de pagu importu.

Iperuricemia e pruaga

Consillus dietèticus po su malàdiu

S’iperuricemia est una cantidadi tropu manna de àcidu ùricu (o salis uraus) in su sànguni (prus de 7 mg/dl in s’òmini e prus de 6,5 mg/dl in sa fèmina). Sa prus forma comuni podit essi chena sìntomus o si podit presentai cun sa pruaga (o guta, o maladia de is arricus).

S’àcidu ùricu ndi benit pruschetotu de su metabolismu (sa concoidura) de sustàntzias chi ddi nant “purinas”, chi ndi bessint aforas de sa concoidura de is àcidus nuclèicus (su DNA e su RNA chi formant sa sienda genètica de sa tzèllula funt fatus de cadenas longas meda de purinas) e de is aminoàcidus (chi formant is proteinas de is tzèllulas). Un’àtera parti, ma no sa prus manna, ndi benit de is mandiaris puru.

S’àcidu ùricu aici formau lompit a s’arrigu po nci-ddu bogai aforas de s’organismu cun su lutzu, un’àtera parti nci-dda fùliat su stintinigu cun is abisòngius.

Sa forma chena sìntomus podit fait dannu aicetotu a s’arrigu e podit favoressi sa cumparsa de sa diabeta, s’obesidadi (tropu grassesa), s’ipertensioni arteriosa (pressioni arta de su sànguni) e sa “sìndromi metabòlica” (conditzioni acapiada a su malu funtzionamentu perifèricu de s’insulina e a sa presèntzia de tropu grassu in sa brenti).

Sa pruaga est intamis (in presèntzia de iperuricemia) s’amuntonu de cristallus de sali urau de sòdiu aìnturu de is giungimentas e in àterus logus (chi ddi nant tofus), chi si presentat de arrepenti cun atacus de inframadura aguda (una forma de artrita) po su depòsitu de custus cristallus in su lìcuidu sinoviali de sa giungimenta. Su prus sìntomu forti est su dolori, chi est acumpangiau de arrubiori, unfradura e callentamentu. Sa prus giuntura ferta est sa metatarsu-falangea (s’arraxina) de su didu mannu de su pei, ma podint essi interessadas àteras giungimentas comenti genugu, cambùciu (brutzu de su pei), brutzu e didus de sa manu.

In prus si podint formai càrculus de àcidu ùricu in s’arrigu (nefrolitìasi o su mali de is pedras).

Comenti eus nau duncas, prus purinas portat unu mandiari, prus àcidu ùricu at a essi prodùsiu. Po cussu tocat a smenguai s’aportu de is purinas a no prus de 100-150 mg a sa dii. A ndi bogai s’àcidu ùricu aforas de su sànguni ddi andant contras is lipidus (grassus) e ddu favoressint is carboidraus (tzùcurus), po cussu sa dieta at a depi essi prus arrica de tzùcurus (su 50-55% de totu is calorias), bastanti pòbura de proteinas, e s’aportu de su colesterolu at a depi essi tentu asuta de 300 mg a sa dii. In prus est de importu mannu assegurai a s’organismu un’aportu de lìcuidus de assumancu 2 lìturus a sa dii.

Mandiaris de no papai Mandiaris de papai pagu Mandiaris permìtius
(150-1000 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (50-100 mg de purinas po 100 g de cosa de papai) (0-15 mg de purinas po 100 g de cosa de papai)
Acoca Bufòngius arculosus Arrosu
Anciua Butiru e margarina Axedu
Arengu Cordolinu Birdura
Arrigu Croxius de mari (francu sa de sa segundu coròndula)
Bànnia cun petza Fasolu sicau Budinu
Brodu de petza Gentilla Bufòngius gasaus
Butàriga Grassus Cafei
Cerbeddu Mantega (pillu de lati) Ciuculati
Còciula Petza, pisci e puddàmini Crema
Coru (francu su de sa primu coròndula) Cundimentus
Cotzas Pisurci sicau Erbas aromàticas
Dadus e derivaus de petza Sparau Fruta frisca e sicada
Figau Spinàciu Geladina de fruta
Framentu de birra Gelau
Petza de fera Giardiniera
Petza mòlia Lati, casu
Pisci de cavàllia (scurmu) Lori de messadura
Sardella Marmellada
Tratalia Nuxi
Ous
Pani e Crackers
Pasta e pasta cun ou
Pop-corn
Sali
Tei
Turta, pistocus e durcis
Tzùcuru