Si torru a scriri innoi un’artìculu scientìficu giai pubricau unus cantu annus a oi in d-unu giassu de s’arretza chi oi no s’agatat prus. Dd’apu unu pagu currègiu, siat po uniformai sa grafia a is Arrègulas de sa norma campidanesa, siat ca apu mudau unus cantu fueddus chi no mi cumbinciant.
Comenti a sèmpiri is fueddus inditaus ddus podeis agatai in su Fueddàriu
ITA EST S’ARTERIOSCLEROSI
S’arteriosclerosi (o aterosclerosi) est sa maladia de is artèrias (is cundutus chi portant su sànguni de su coru a totu is àterus òrganus de su corpus) chi a primìtziu produsit s’intostamentu e sa pèrdida de sa capassidadi elàstica de custus cundutus vascularis; in d-unu segundu tempus, andendi ainnantis cun s’edadi, cumparint pracas chi portant a un’arribidura chi si fait sèmpiri prus manna, finsas a lompi a sa trombosi (sa tupadura cumpria).
Custa maladia tenit diaderus una stòria de alabai, ca at lassau s’arrastu finsas me is artèrias de mùmias de s’Egitu, mancai fessit forsis pagu presenti in s’antigòriu. Cun sa crèscida de s’edadi mèdia, sa smèngua de sa mortalla cabudàrgia po infetus e s’introdusidura de avesus de papai chi dda favoressint, s’est fata oindii s’epidemia bera de is natzionis adelantadas e de prus importu mannu po sa sotziedadi e sa polìtica sanidària. A dii de oi espressat difatis sa primu càusa de morti, prus manna finsas de su càntziru, mancai custa maladia dd’iant giai inditada che “s’epidemia de su de 20 sèculus”. Chi finsas a s’otuxentus e a s’inghitzu de su noixentus sa genti moriat de malinudriamentu o de infetus (is maladias de is pòburus), oi moreus de arteriosclerosi o de càntziru (is maladias de is arricus).
In custa figura podeus biri comenti si formant is fertas in is artèrias, asuta de su bestimentu de aìnturu (s’endotèliu) chi impunnat a perdi sa funtzioni sua cantu prus crescit sa praca. Me is primus tres dexannus est po su prus s’amuntonu de grassu chi fait amanniai sa ferta, apustis ddoi at una crèscida de tzèllulas muscularis e fibrosas, a s’acabu cumparint ingrajamentus chi portant a s’arrogadura de sa praca cun sa trombosi chi ndi sighit.
Oi connosceus bastanti beni sa patogènesi (comenti nascit sa maladia) de s’arteriosclerosi chi s’agiudat a cumprendi cali funt is espressadas de sa maladia e cali prus est sa genti asuta de arriscu de sunfriri de issa: funt is personis chi tenint is chi nant “faidoris de arriscu”, beni connotus giai de is primus dexannus de s’apusti-gherra, gràtzias a is arresurtaus de su stùdiu famau de Framingham, chi sighit sa populatzioni de una tzitadi acanta de Boston, me is Stadus Unius, de giai sessant’annus a oi.
Su cuntzetu de “arriscu” dd’iant introdùsiu po duas arraxonis: ca no scideus ancora beni cali est su “primum movens”, est a nai sa primu càusa chi scadenat sa maladia me is sugetus in arriscu, e ca no scideus in cali sugetus in arriscu sa maladia s’at a presentai de manera crara (po bona sorti no totus is personis asuta de arriscu, antzis una minoria de cussas, s’ant a amaladiai de manera crara).
IS ESPRESSADAS DE SA MALADIA
Funt meda diferentis, siat po sa natura de is òrganus chi ferit, siat po su tempus de aparèssida, siat po sa manera de cumparri: custa podit essi aguda, est a nai totindunu e chena de amonestu, o puru crònica, est a nai cun lentesa, a sa muda o cun pagus acinnus o cun stabilesa de espressada.
In custa figura podeus biri is arratzas de pracas chi funt asuta de custas duas maneras de si presentai de s’arteriosclerosi. A manu manca ddoi at un’esempru de praca stàbili, aundi su coru lipìdicu (prenu de grassu) est amantau de unu capeddu fibrosu grussu; mancai strìngiat sa luxi de su cundutu no at a lompi mai a segai s’endotèliu (su bestimentu de aìnturu de is vasus): in custu atopu at a donai sìntomus crònicus sceti. A manu dereta ddoi at un’esempru de praca no stàbili, aundi su coru lipìdicu est infrichiu de tzèllulas inframadòrias (chi apoderant ativu su protzessu) e amantau de unu capeddu fibrosu fini meda; sa praca impunnat aici a si segai faci a sa luxi de su cundutu, scadenendi s’arribu de is pirastas, is tzèllulas de sa calladura de su sànguni; funt custas chi faint formai su trombu, finsas a podi tupai in totu su cundutu: custa arratza de praca at a donai fitianamenti sìntomus agudus.
Is prus òrganus fertus de s’arteriosclerosi funt: su coru, su cerbeddu, s’arrigu, is cambas e s’aorta.
SU CORU
Sa maladia pigat su nòmini de cardiopatia ischèmica (est a nai maladia de pagu sànguni a su mùsculu de su coru) o coronàrica (ca is artèrias chi nùdriant de sànguni su mùsculu de su coru si nant coronàrias, e funt is chi si tupant nexi de s’arteriosclerosi). Is espressadas de custa maladia podint essi de duas arratzas. Sa crònica est sa chi nant angina pèctoris stàbili: est su dolori a is piturras chi cumparit candu si faint sfortzus, giai chi sa coronària est prus strinta e su sànguni chi lompit a su mùsculu no abastat candu su coru depit traballai de prus. Is espressadas agudas funt duas: s’angina no stàbili, chi cumparit in pàsiu puru ca sa coronària est giai giai po si serrai in totu, e s’infartu miocàrdicu, est a nai sa morti de sa parti de su mùsculu de su coru chi s’agatat totindunu chena sànguni po sa tupadura cumpria e arrepentina de sa coronària. Comenti totus sciint s’infartu podit portai a sa morti, candu est aici mannu chi su coru no arrennescit prus a impelli su sànguni in totu su corpus (custu podit sutzedi luegus o diis o mesis o annus apustis, po mori chi su coru si sfoddat, cosa chi espressat sa faddida crònica de s’òrganu, nau puru scumpensu de coru); ma sendi piticu puru podit bociri su malàdiu candu scadenat disarritimias perigulosas (sa TV, tachicardia de su brentìlliu, o sa FV, fibrilladura de su brentìlliu) chi portant a sa firmada de su coru e duncas a sa morti arrepentina in ausèntzia de defibrilladura elètrica o de rianimadura; o candu cumparint ingrajamentus mecànicus: su stampu de su mùsculu infartau podit causai su tamponamentu pericàrdicu, est a nai s’inundamentu de su pericàrdiu (su sacu chi bestit su coru de parti de foras) faendi de manera chi su coru etotu no arrennèsciat prus a si cuntrai; su stampu de su setu intra de is duus brentìllius podit causai una faddida aguda grai de su brentìlliu deretu, chi sendi prus dèbili de su brentìlliu mancu no arrennescit a impelli ainnantis s’abundu arrepentinu de sànguni chi ddi benit de su setu stampau; s’arrogadura de su mùsculu papillari chi tirat is cordas de sa vàrvula mitràlica podit causai unu sfaimentu grai de sa vàrvula etotu e su sànguni torrat agoa faci a is prumonis intamis de andai ainnantis in s’aorta (sa prus artèria manna chi ndi bessit de su coru), prenendi-ddus de sànguni e faendi traballosu su sùlidu (a custa faddida aguda grai de su brentìlliu mancu ddi nant edema prumonali agudu).
SU CERBEDDU
Innoi puru podeus distinghi presentadas agudas o crònicas. Is agudas podint essi transitòrias, su chi nant TIA o atacu ischèmicu transitòriu (chi no lassat difetus chi abarrant) o perlongadas, s’ “ictus cèrebri”, chi podit donai difetus grais e chi abarrant, che sa guta o marturèntzia, e finsas sa morti chi po sorti s’infartu chi si produsit in su cerbeddu est mannu meda o ferit is tzentrus vidalis de su sùlidu o de s’arreguladura de su bàtidu de su coru. Sa maladia crònica est sa chi nant comunamenti demèntzia o sclerosi “tout court”, est a nai sa pèrdida a pagu a pagu e de sighida de is capassidadis connosciditzas che s’arregordu, s’arraxonamentu, su connoscimentu de is personis e de is logus, in d-unu fueddu totu is facultadis de sa cuscièntzia.
S’ARRIGU
Est fertu fitianamenti de s’arteriosclerosi, e s’arresurtau est sa faddida renali crònica chi a s’acabu condusit a s’uremia e s’abisòngiu de sa diàlisi, giai chi is prus artèrias piticas aìnturu de s’arrigu si tupant e no arrennescint a portai su sànguni a is lombureddus chi ddu colant po produsi su lutzu; chena custu lìcuidu s’organismu no nci podit ghetai aforas is scadras azotadas.
IS CAMBAS
Ingunis funt fertas fitianamenti is artèrias mannas chi nascint in brenti de sa furcaxadura de s’aorta, chi funt is ilìacas, o prus imbàsciu, is femoralis (de sa còscia), is tibialis (de sa camba) o is pedìdias (de su pei). Is arresurtaus podint essi sa “claudicatio intermittens”, est a nai su dolori a is mùsculus de is cambas chi cumparit caminendi o currendi (chi currespundit a s’angina po su coru), e me is presentadas agudas finsas sa cangrena o mali mandigadori, candu sa carri si fait niedda e a s’acabu tocat a arribai a s’ampudadura.
S’AORTA
Podit essi ferta cronicamenti, in s’atopu de s’aneurisma: est un’alladiamentu de s’arteria a forma de sacu, chi sighit a s’amanniai a pagu a pagu finsas a si podi segai bocendi su malàdiu in pagus minutus; desinuncas agudamenti in s’atopu de sa dissegadura, candu is pillus diferentis chi formant sa grussària de s’artèria bessint debari e su sànguni si-nci fichit in mesu spartzendi-dda in duus cundutus: aici si-ndi sciùsciat in pagu tempus sa strutura de s’aorta, su malàdiu depit essi intregau debressi e cun apretu a su chirurgu po fai un’interbentu traballosu chi a bortas no abastat a ddi sarvai sa vida.
Comenti eus biu in custus esemprus sa maladia arterioscleròtica podit lompi a chitzi o a tardu a bociri sa personi (in sa sorti de s’infartu, de s’ictus, de s’aneurisma o sa dissegadura aòrtica o de sa faddida renali) o assumancu a fai benni disbaliduras grais: est po cussu chi est cunsiderada oindii de importu mannu po is costus sotzialis e sanidàrius chi esigit de su stadu e de is oberadoris de sa saludi.
Duncas parit pretzisu a studiai maneras de dda prevenni prus che a dda curai, pruschetotu poita ca connosceus beni is faidoris chi cuncurrint a dda produsi e dda fai adelantai.
Un’àtera borta apu a circai de chistionai de custus faidoris de arriscu connotus e chi depeus e podeus cumbati, inghitzendi de is giòvunus, in sa tenta de smenguai is cunsighèntzias de custa maladia mala.
Su 2 de martzu, cumbidau de s’Unitre de Mòguru, apu tentu una cunferèntzia apitzus de s’impèllida de su stili de vida asuba de is maladias cardiovascularis. A s’inghitzu, comenti a norma, ia apariciau is diapositivas in italianu (e aici agoa ddas apu presentadas) ma chistionendi-ndi cun is amigus ativistas de su sardu ndi fiat bessia a pillu sa proposta “ma poita no si-dda fais in sardu?”
Stèvini ...su chercu 