Mexina, polìtica, literadura e àteru… in lìngua sarda

Posts tagged ‘cerbeddu’

Tropu sali fait dannu

Custa borta chistionaus de sali. Gei est berus ca nci bolit ma… cum grano salis!

Sali e pressioni arta

Consillus pràtigus

 

Su corpus umanu abisòngiat dònnia dii de prus o mancu 1 gramu de sali (est a nai NaCl o cloruru de sòdiu). In Itàlia ndi papaus in mèdia 10 bortas tanti. Chi ndi papaus prus de su chi serbit, su sòdiu, chi pigat su 40% in pesu de su sali, favoressit s’ipertensioni (sa pressioni arta de su sànguni) e, po mèdiu de cussa, is maladias cardiovascularis (de su coru e de is cundutus arteriosus) e de s’arrigu, in prus finsas su càntziru a su stògumu e s’osteoporosi (s’amoddiamentu de is ossus po pèrdida de càlciu).

Po cussu is organismus internatzionalis de circa scientìfica arrecumandant de smenguai su sali introdùsiu a sa dii a no prus de 5-6 gramus. Arregordendi perou chi est pruschetotu su sòdiu Na+ (e no su sali) chi agataus arremonau me is tauleddas de is sustàntzias presentis me is mandiaris chi comporaus,  depeus cunsiderai su tanti de 2-2,5 gramus de sòdiu a sa dii.

Custu balit po totus, ma de prus puru po chini tenit sa pressioni arta. Difatis smenguendi s’aportu de sali a prus pagu de 5 gramus a sa dii, fait a ndi fai calai sa pressioni sistòlica (sa màssima) finsas de 8 millìmetrus de mercùriu (mmHg) e sa diastòlica (sa mìnima) finsas de 4.

Unu cumpudu de 17 stùdius fatus in prus de 177.000 personis intra 25 e 79 annus at amostau chi un’aportu de sali de 3 gramus a sa dii at fatu calai sa pressioni de 4,6/2,5 mmHg a chini dda portàt arta e de 2,6/1,3 mmHg a chini dda portàt giai normali: una calada chi iat a podi fai smenguai sa cumparsa de s’ictus a su cerbeddu (guta o paràlisi) de su 13% e de s’infartu a su coru de su 10%.

Segundu s’Istitudu Natzionali de Circa po is Mandiaris e su Nudriamentu (INRAN), totu su sali chi papaus ndi benit:

  • po su 10%, de su sali chi nci at a su stadu naturali me is mandiaris (àcua, fruta, birdura, petza, etc.);
  • po su 36%, de su sali chi aciungeus coxinendi in domu o in sa mesa (unu cucerinu = 6 gramus);
  • po su 54%, de su sali chi nci at me is prodùsius trasformaus (artigianalis e industrialis) e in su chi papaus foras de domu.

Me is prodùsius trasformaus, sa prus mitza manna de sali in su papai nostu est in su pani e me is prodùsius inforraus: ddus papaus dònnia dii e in cantidadi prus manna de àterus mandiaris prus arricus de sali che a is insacaus (salàmini, presutu, sartitzu), su casu, sa patata frita. Finsas medas cundimentus portant sali o sòdiu. In sa tauledda ddoi funt is cantidadis segundu s’INRAN.

Calincun esempru:

  • una costeddedda cun bresàola e arrughita portat unus 3 g de sali,
  • unu pratu de pasta cun tamàtiga frisca e afàbica portat 0,15 g de sali,
  • una luntza cota a cadriga chena sali aciuntu e una costeddedda portant 1,25 g de sali.

Calincuna trassa po smenguai (e no aciungi) su sali

  • Smèngua abellu abellu su sali in coxina e in sa mesa, chena mancu de ti-nd’acatai t’as a avesai a su sabori “bambu”.
  • No imperis tropu cundimentus arricus de sali che a dadu po brodu, ketchup, bànnia de soja, làssana.
  • Po donai sabori a su papai impera erbas aromàticas (allu, cibudda, afàbica, pedrusèmini, tzìpiri, sàlvia, amenta, arrìgamu, mairana, àpiu, sèmini de fenugu) e spètzias (pìbiri, piberoneddu, nuxi muscada, tzafaranu, cannella, pìbiri gravellu, zènzeru, etc.).
  • Amellora su sabori de is mandiaris cun d-unu pagu de sùciu de limoni e axedu de binu o balsàmicu.
  • Scebera is cosas cun prus pagu sali (pani “bambu” o toscanu, marmellada, budinu, meli, arrosu biancu, patata, farra, dònnia arratza de pasta ma chi siat cota in àcua bamba, petza de uli, pudda, pisci, ous, fruta frisca, sùciu de fruta, lati, arrescotu, casu cun pagu sali, tunina chena sali, etc.).
  • Papa pagu mandiaris arricus de sali (snacks salius, patateddas in sachita, olia cunfetada, insacaus salius, casu sicau, petza o pisci in botu, etc.).

Mandiari

Unidadi
de mesura

Currispundèntzia
in sa pràtiga

Gramus
de sali

Pani

50 g

1 fita mèdia

0,4

Pistocus durcis

20 g

2-4 pistocus

0,1

Pasta de ofelleria cornetto

40 g

unu

0,4

Murzixeddu de panispànnia

35 g

unu

0,3

Loris po murzai

30 g

4 culleras

0,8

Olia cunfetada

35 g

5 olias

1,1

Birdura suta-axedu

60 g

3 culleras

1,2

Presutu cruu durci

50 g

3-4 fitas mèdias

3,2

Presutu cotu

50 g

3-4 fitas mèdias

0,9

Salàmini Milano

50 g

8-10 fitas mèdias

1,9

Mozzarella de baca

100 g

una partzidura

0,5

Casu provolone

50 g

una partzidura

0,9

Casu formaggino

22 g

unu

0,6

Parmigianu tratau

10 g

1 cullera

0,2

Tunina suta-ollu stiddiau

52 g

1 botu

0,4

Patateddas in sachita

25 g

una sachita

0,7

Bànnia de soja

6 g

1 cullera

0,9 *

Dadu po brodu de birdura/petza

3 g

unu cuartu

1,2 *

Ketchup

14 g

1 cullera

0,4 *

Làssana

14 g

1 cullera

1,0 *

* podint portai sòdiu in àteras formas, ma est furriau a sali po ddu podi cumparai

Est de importu meda a sciri ligi is etichetas.
Labai una lista de sustàntzias cun sòdiu chi a fitianu funt aciuntas a is mandiaris:
sali, sòdiu (Na+), cloruru de sòdiu, bicarbonau de sòdiu, fosfau monosòdicu, glutamau de sòdiu.
Chi connosceus sa cantidadi de sòdiu in gramus, po otenni su tanti in sali tocat a multipricai po 2,5.

Pigau, arresuminau e adatau cun mudàntzias de:
Paolo Verdecchia, Danni del sale: nella dieta è troppo, Cuore & Salute 7-8-9/2011: p. 207

Advertisements

Ita est s’arteriosclerosi

Si torru a scriri innoi un’artìculu scientìficu giai pubricau unus cantu annus a oi in su giassu www.sardu.net. Dd’apu unu pagu currègiu, siat po uniformai sa grafia a is Arrègulas de sa norma campidanesa, siat ca apu mudau unus cantu fueddus chi no mi cumbinciant.

Comenti a sèmpiri is fueddus inditaus ddus podeis agatai in su Fueddàriu

ITA EST S’ARTERIOSCLEROSI

S’arteriosclerosi (o aterosclerosi) est sa maladia de is artèrias (is cundutus chi portant su sànguni de su coru a totu is àterus òrganus de su corpus) chi a primìtziu produsit s’intostamentu e sa pèrdida de sa capassidadi elàstica de custus cundutus vascularis; in d-unu segundu tempus, andendi ainnantis cun s’edadi, cumparint pracas chi portant a un’arribidura chi si fait sèmpiri prus manna, finsas a lompi a sa trombosi (sa tupadura cumpria).

Custa maladia tenit diaderus una stòria de alabai, ca at lassau s’arrastu finsas me is artèrias de mùmias de s’Egitu, mancai fessit forsis pagu presenti in s’antigòriu. Cun sa crèscida de s’edadi mèdia, sa smèngua de sa mortalla cabudàrgia po infetus e s’introdusidura de avesus de papai chi dda favoressint, s’est fata oindii s’epidemia bera de is natzionis adelantadas e de prus importu mannu po sa sotziedadi e sa polìtica sanidària. A dii de oi espressat difatis sa primu càusa de morti, prus manna finsas de su càntziru, mancai custa maladia dd’iant giai inditada che “s’epidemia de su de 20 sèculus”. Chi finsas a s’otuxentus e a s’inghitzu de su noixentus sa genti moriat de malinudriamentu o de infetus (is maladias de is pòburus), oi moreus de arteriosclerosi o de càntziru (is maladias de is arricus).

In custa figura podeus biri comenti si formant is fertas in is artèrias, asuta de su bestimentu de aìnturu (s’endotèliu) chi impunnat a perdi sa funtzioni sua cantu prus crescit sa praca. Me is primus tres dexannus est po su prus s’amuntonu de grassu chi fait amanniai sa ferta, apustis ddoi at una crèscida de tzèllulas muscularis e fibrosas, a s’acabu cumparint ingrajamentus chi portant a s’arrogadura de sa praca cun sa trombosi chi ndi sighit.

Oi connosceus bastanti beni sa patogènesi (comenti nascit sa maladia) de s’arteriosclerosi chi s’agiudat a cumprendi cali funt is espressadas de sa maladia e cali prus est sa genti asuta de arriscu de sunfriri de issa: funt is personis chi tenint is chi nant “faidoris de arriscu”, beni connotus giai de is primus dexannus de s’apusti-gherra, gràtzias a is arresurtaus de su stùdiu famau de Framingham, chi sighit sa populatzioni de una tzitadi acanta de Boston, me is Stadus Unius, de giai sessant’annus a oi.

Su cuntzetu de “arriscu” dd’iant introdùsiu po duas arraxonis: ca no scideus ancora beni cali est su “primum movens”, est a nai sa primu càusa chi scadenat sa maladia me is sugetus in arriscu, e ca no scideus in cali sugetus in arriscu sa maladia s’at a presentai de manera crara (po bona sorti no totus is personis asuta de arriscu, antzis una minoria de cussas, s’ant a amaladiai de manera crara).

IS ESPRESSADAS DE SA MALADIA

Funt meda diferentis, siat po sa natura de is òrganus chi ferit, siat po su tempus de aparèssida, siat po sa manera de cumparri: custa podit essi aguda, est a nai totindunu e chena de amonestu, o puru crònica, est a nai cun lentesa, a sa muda o cun pagus acinnus o cun stabilesa de espressada.

In custa figura podeus biri is arratzas de pracas chi funt asuta de custas duas maneras de si presentai de s’arteriosclerosi. A manu manca ddoi at un’esempru de praca stàbili, aundi su coru lipìdicu (prenu de grassu) est amantau de unu capeddu fibrosu grussu; mancai strìngiat sa luxi de su cundutu no at a lompi mai a segai s’endotèliu (su bestimentu de aìnturu de is vasus): in custu atopu at a donai sìntomus crònicus sceti. A manu dereta ddoi at un’esempru de praca no stàbili, aundi su coru lipìdicu est infrichiu de tzèllulas inframadòrias (chi apoderant ativu su protzessu) e amantau de unu capeddu fibrosu fini meda; sa praca impunnat aici a si segai faci a sa luxi de su cundutu, scadenendi s’arribu de is pirastas, is tzèllulas de sa calladura de su sànguni; funt custas chi faint formai su trombu, finsas a podi tupai in totu su cundutu: custa arratza de praca at a donai fitianamenti sìntomus agudus.

Is prus òrganus fertus de s’arteriosclerosi funt: su coru, su cerbeddu, s’arrigu, is cambas e s’aorta.

SU CORU

Sa maladia pigat su nòmini de cardiopatia ischèmica (est a nai maladia de pagu sànguni a su mùsculu de su coru) o coronàrica (ca is artèrias chi nùdriant de sànguni su mùsculu de su coru si nant coronàrias, e funt is chi si tupant nexi de s’arteriosclerosi). Is espressadas de custa maladia podint essi de duas arratzas. Sa crònica est sa chi nant angina pèctoris stàbili: est su dolori a is piturras chi cumparit candu si faint sfortzus, giai chi sa coronària est prus strinta e su sànguni chi lompit a su mùsculu no abastat candu su coru depit traballai de prus. Is espressadas agudas funt duas: s’angina no stàbili, chi cumparit in pàsiu puru ca sa coronària est giai giai po si serrai in totu, e s’infartu miocàrdicu, est a nai sa morti de sa parti de su mùsculu de su coru chi s’agatat totindunu chena sànguni po sa tupadura cumpria e arrepentina de sa coronària. Comenti totus sciint s’infartu podit portai a sa morti, candu est aici mannu chi su coru no arrennescit prus a impelli su sànguni in totu su corpus (custu podit sutzedi luegus o diis o mesis o annus apustis, po mori chi su coru si sfoddat, cosa chi espressat sa faddida crònica de s’òrganu, nau puru scumpensu de coru); ma sendi piticu puru podit bociri su malàdiu candu scadenat disarritimias perigulosas (sa TV, tachicardia de su brentìlliu, o sa FV, fibrilladura de su brentìlliu) chi portant a sa firmada de su coru e duncas a sa morti arrepentina in ausèntzia de defibrilladura elètrica o de rianimadura; o candu cumparint ingrajamentus mecànicus: su stampu de su mùsculu infartau podit causai su tamponamentu pericàrdicu, est a nai s’inundamentu de su pericàrdiu (su sacu chi bestit su coru de parti de foras) faendi de manera chi su coru etotu no arrennèsciat prus a si cuntrai; su stampu de su setu intra de is duus brentìllius podit causai una faddida aguda grai de su brentìlliu deretu, chi sendi prus dèbili de su brentìlliu mancu no arrennescit a impelli ainnantis s’abundu arrepentinu de sànguni chi ddi benit de su setu stampau; s’arrogadura de su mùsculu papillari chi tirat is cordas de sa vàrvula mitràlica podit causai unu sfaimentu grai de sa vàrvula etotu e su sànguni torrat agoa faci a is prumonis intamis de andai ainnantis in s’aorta (sa prus artèria manna chi ndi bessit de su coru), prenendi-ddus de sànguni e faendi traballosu su sùlidu (a custa faddida aguda grai de su brentìlliu mancu ddi nant edema prumonali agudu).

SU CERBEDDU

Innoi puru podeus distinghi presentadas agudas o crònicas. Is agudas podint essi transitòrias, su chi nant TIA o atacu ischèmicu transitòriu (chi no lassat difetus chi abarrant) o perlongadas, s’ “ictus cèrebri”, chi podit donai difetus grais e chi abarrant, che sa guta o marturèntzia, e finsas sa morti chi po sorti s’infartu chi si produsit in su cerbeddu est mannu meda o ferit is tzentrus vidalis de su sùlidu o de s’arreguladura de su bàtidu de su coru. Sa maladia crònica est sa chi nant comunamenti demèntzia o sclerosi “tout court”, est a nai sa pèrdida a pagu a pagu e de sighida de is capassidadis connosciditzas che s’arregordu, s’arraxonamentu, su connoscimentu de is personis e de is logus, in d-unu fueddu totu is facultadis de sa cuscièntzia.

S’ARRIGU

Est fertu fitianamenti de s’arteriosclerosi, e s’arresurtau est sa faddida renali crònica chi a s’acabu condusit a s’uremia e s’abisòngiu de sa diàlisi, giai chi is prus artèrias piticas aìnturu de s’arrigu si tupant e no arrennescint a portai su sànguni a is lombureddus chi ddu colant po produsi su lutzu; chena custu lìcuidu s’organismu no nci podit ghetai aforas is scadras azotadas.

IS CAMBAS

Ingunis funt fertas fitianamenti is artèrias mannas chi nascint in brenti de sa furcaxadura de s’aorta, chi funt is ilìacas, o prus imbàsciu, is femoralis (de sa còscia), is tibialis (de sa camba) o is pedìdias (de su pei). Is arresurtaus podint essi sa “claudicatio intermittens”, est a nai su dolori a is mùsculus de is cambas chi cumparit caminendi o currendi (chi currespundit a s’angina po su coru), e me is presentadas agudas finsas sa cangrena o mali mandigadori, candu sa carri si fait niedda e a s’acabu tocat a arribai a s’ampudadura.

S’AORTA

Podit essi ferta cronicamenti, in s’atopu de s’aneurisma: est un’alladiamentu de s’arteria a forma de sacu, chi sighit a s’amanniai a pagu a pagu finsas a si podi segai bocendi su malàdiu in pagus minutus; desinuncas agudamenti in s’atopu de sa dissegadura, candu is pillus diferentis chi formant sa grussària de s’artèria bessint debari e su sànguni si-nci fichit in mesu spartzendi-dda in duus cundutus: aici si-ndi sciùsciat in pagu tempus sa strutura de s’aorta, su malàdiu depit essi intregau debressi e cun apretu a su chirurgu po fai un’interbentu traballosu chi a bortas no abastat a ddi sarvai sa vida.

Comenti eus biu in custus esemprus sa maladia arterioscleròtica podit lompi a chitzi o a tardu a bociri sa personi (in sa sorti de s’infartu, de s’ictus, de s’aneurisma o sa dissegadura aòrtica o de sa faddida renali) o assumancu a fai benni disbaliduras grais: est po cussu chi est cunsiderada oindii de importu mannu po is costus sotzialis e sanidàrius chi esigit de su stadu e de is oberadoris de sa saludi.

Duncas parit pretzisu a studiai maneras de dda prevenni prus che a dda curai, pruschetotu poita ca connosceus beni is faidoris chi cuncurrint a dda produsi e dda fai adelantai.

Un’àtera borta apu a circai de chistionai de custus faidoris de arriscu connotus e chi depeus e podeus cumbati, inghitzendi de is giòvunus, in sa tenta de smenguai is cunsighèntzias de custa maladia mala.